La campanya ha superat l'equador a mig gas. Foto: Adrià Costa

La mitjanit passada la campanya va complir la seva primera setmana. Aquest migdia es traspassarà l'equador de la cursa electoral sense que les previsions de CiU s'hagin mogut ni un mil·límetre. Els nacionalistes continuen amb el seu to light i sense sal conscients que ho tenen tot de cara i que qualsevol estirabot pot provocar fugues al graner de vots que han anat acumulant al llarg dels darrers quatre anys.

De fet, CiU actua com un equip ciclista que alenteix una etapa tot controlant el gran grup. El ritme pausat però constant també ha contagiat a les altres formacions capdavanteres del pilot. Només alguns corredors outsiders han intentar fer escapades en forma de vídeos pujadets de to que han donat salsa frívola a una campanya més aviat avorrida.

En aquesta etapa plana amb la qual s'ha convertit la campanya electoral el CIS ha estat, fins ara, l'únic que hi ha posat certa emoció. El fet que pronostiqués per les tres forces del tripartit un diputat més que CiU (60 a 59) va activar la moral de “remuntada” tant pel PSC i ERC mentre ICV es reafirmava amb el fet que el pacte d'esquerres era de nou possible. Tanmateix el suflé va durar un cap de setmana ja que tant les enquestes de RAC1 com El Periódico –dos mitjans ben diferents- van tornar a deixar les coses al mateix lloc.

Fins i tot el PSC ha donat els primers símptomes públics de donar la batalla per perduda. Montserrat Tura des de Vic va recordar que fos quin fos el resultat electoral els socialistes estaran satisfets perquè deixen “una Catalunya millor de la que vam trobar”. Una frase amb un to de comiat bastant evident. Avui mateix, José Montilla acaba d'anunciar que és la segona i darrera vegada que es presenta com a cap de llista.

ERC i PP lluiten per condicionar Mas

La diferència entre CiU i el PSC sembla tant gran –la majoria d'enquestes pronostiquen que els nacionalistes doblaran amb escons a la formació de José Montilla- que la principal batalla se centra en qui i com condicionarà a Mas com a nou president. ERC i PP concentren els seus esforços en esdevenir tercera força per tal d'afavorir o barrar l'avanç de Catalunya cap a la independència.

Joan Puigcercós ja no parla d'equidistància ni de condicions generals per entrar a un govern. El referèndum sobre la independència ja ha esdevingut condició per investir o per donar suport a un executiu convergent. Per la seva banda l'Alícia Sánchez Camacho més vidalquadrista intenta evitar el “pacte de l'estelada” al mateix temps que posa tota la carn a la graella perquè des de l'extrema dreta xenòfoba no li guanyin espai electoral.