Governar en coalició, és a dir, buscar el punt de consens entre dos programes de govern diferents, mai és senzill. Les turbulències són una evidència al Palau de la Generalitat, on Junts per Catalunya i ERC es miren de reüll a l'espera de les eleccions. Però que no hi hagi una convocatòria electoral en l'horitzó tampoc és garantia d'una governabilitat més plàcida. Menys encara quan es tracta de gestionar una pandèmia inesperada que ha desembocat en una crisi sanitària, econòmica, social i política. Ho sap prou la Moncloa, on l'aliança entre el PSOE i Podem arrossega un historial de xocs en els darrers vuit mesos.

La tardor arrenca marcada per la segona onada de contagis del coronavirus, però també per l'elaboració d'uns nous pressupostos generals de l'Estat. Pedro Sánchez busca l'estabilitat del seu govern i el primer repte és trobar el punt d'equilibri dins de la pròpia Moncloa. La negociació amb el seu soci no estarà exempta d'uns estira-i-arronses que ja s'han fet públics en els darrers dies. A continuació, les principals discrepàncies que fins ara han sacsejat la convivència de la coalició en un context en què la dreta no dona treva en la seva estratègia de desgast. 

[seguiment2]551[/seguiment2]