24
de maig
de
2022, 12:24
Actualitzat:
12:49h
Els partits negocien a contrarellotge per arribar a un acord que doni resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de castellà a tot el sistema educatiu de Catalunya. Les reunions continuen i l'acord, si bé hi ha marge, encara no ha arribat. Aquest dimarts, al Parlament, el PSC ha posat les seves condicions: el principal partit de Catalunya vol que la resposta a la sentència deixi clar que el català és "centre de gravetat" al sistema educatiu, però que també especifiqui que el castellà és "llengua d'aprenentatge".
La portaveu, Alícia Romero, ha dit que continuen treballant per intentar retornar a l'acord signat al març amb ERC, comuns i Junts. "La nostra millor opció és aquella, però no ens aixecarem mai de la taula per intentar trobar aquest acord", ha apuntat. Romero ha dit que el català és "centre de gravetat" del sistema educatiu, però ha dit també que "cal reconèixer" que el castellà és "llengua d'aprenentatge". "És així i ha de ser així. El castellà no pot ser tractat com una llengua estrangera", ha detallat. L'expressió "centre de gravetat" s'utilitzava en la proposta de modificació de la llei de política lingüística.
El PSC vol que aquest punt quedi clar. Si això no es compleix, considera el PSC, no s'estarà complint la sentència i, alhora, generarà dubtes als ciutadans. "No creem ambigüitats", ha reclamat Romero, que ha confiat que es pugui arribar a un acord. "Tenim marge per arribar a un acord i si hi ha un acord a quatre grups s'incorporarà al ple d'aquesta setmana", ha afirmat. De tota manera, ha demanat prudència per facilitar les negociacions. "Si no mantenim prudència és complicat arribar a acords", ha insistit, i ha apuntat que hi ha una "bona predisposició" per part de tots els grups.
La portaveu ha evitat explicitar què hi diu ara al darrer esborrany, però ha insistit que la condició del PSC és definir el castellà com a "llengua d'aprenentatge" en un sistema educatiu on el català és "centre de gravetat"."Les sentències s'han de complir i no donarem suport a un text que digui el contrari", ha advertit Romero. La prioritat del PSC era modificar la llei de política lingüística, però Junts se'n va desmarcar, i ara es treballa en una llei ad-hoc. "L'acord el vam signar tots i per desgràcia Junts se'n va desdir. L'única signatura retirada és la seva", ha recordat.
Com explicitar el rebuig al 25%
El debat s'ha allargat durant la darrera setmana al voltant de com s'explicita el rebuig al 25% de castellà imposat pels tribunals i la definició del rol del castellà al model d'escola catalana. Els partits porten dies enredats en com redactar una resposta a la sentència que no només sigui efectiva, sinó que permeti que uns i altres puguin defensar públicament l'acord fora del terreny de les renúncies, tenint present el difícil encaix de Junts i el PSC en una mateixa proposta.
L'esborrany sobre el qual han pivotat les converses en els últims dies estableix que el català és "la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut". Pel que fa al castellà, s'estableix que ha de tenir una "presència adequada" als currículums i projectes lingüístics dels centres per tal de garantir que, al final de l'educació obligatòria, es domina tant de forma oral com escrita, de la mateixa manera que el català.
La portaveu, Alícia Romero, ha dit que continuen treballant per intentar retornar a l'acord signat al març amb ERC, comuns i Junts. "La nostra millor opció és aquella, però no ens aixecarem mai de la taula per intentar trobar aquest acord", ha apuntat. Romero ha dit que el català és "centre de gravetat" del sistema educatiu, però ha dit també que "cal reconèixer" que el castellà és "llengua d'aprenentatge". "És així i ha de ser així. El castellà no pot ser tractat com una llengua estrangera", ha detallat. L'expressió "centre de gravetat" s'utilitzava en la proposta de modificació de la llei de política lingüística.
El PSC vol que aquest punt quedi clar. Si això no es compleix, considera el PSC, no s'estarà complint la sentència i, alhora, generarà dubtes als ciutadans. "No creem ambigüitats", ha reclamat Romero, que ha confiat que es pugui arribar a un acord. "Tenim marge per arribar a un acord i si hi ha un acord a quatre grups s'incorporarà al ple d'aquesta setmana", ha afirmat. De tota manera, ha demanat prudència per facilitar les negociacions. "Si no mantenim prudència és complicat arribar a acords", ha insistit, i ha apuntat que hi ha una "bona predisposició" per part de tots els grups.
La portaveu ha evitat explicitar què hi diu ara al darrer esborrany, però ha insistit que la condició del PSC és definir el castellà com a "llengua d'aprenentatge" en un sistema educatiu on el català és "centre de gravetat"."Les sentències s'han de complir i no donarem suport a un text que digui el contrari", ha advertit Romero. La prioritat del PSC era modificar la llei de política lingüística, però Junts se'n va desmarcar, i ara es treballa en una llei ad-hoc. "L'acord el vam signar tots i per desgràcia Junts se'n va desdir. L'única signatura retirada és la seva", ha recordat.
Com explicitar el rebuig al 25%
El debat s'ha allargat durant la darrera setmana al voltant de com s'explicita el rebuig al 25% de castellà imposat pels tribunals i la definició del rol del castellà al model d'escola catalana. Els partits porten dies enredats en com redactar una resposta a la sentència que no només sigui efectiva, sinó que permeti que uns i altres puguin defensar públicament l'acord fora del terreny de les renúncies, tenint present el difícil encaix de Junts i el PSC en una mateixa proposta.
L'esborrany sobre el qual han pivotat les converses en els últims dies estableix que el català és "la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut". Pel que fa al castellà, s'estableix que ha de tenir una "presència adequada" als currículums i projectes lingüístics dels centres per tal de garantir que, al final de l'educació obligatòria, es domina tant de forma oral com escrita, de la mateixa manera que el català.