La consulta empata a zero a l'Hospitalet del Llobregat

Cap moció- ni a favor ni en contra- del referèndum tiren endavant al plenari de la segona ciutat de Catalunya

Publicat el 29 de gener de 2014 a les 11:00
Una imatge del ple. Foto: QS/ND

La immensa sala de plens de l'Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat es va fer petita aquest dimarts al vespre per la celebració d'un plenari. Un ple que més enllà de discutir sobre les zones d'esbarjo dels gossos, els pisos buits dels bancs i l'avortament va debatre fins a quatre mocions sobre el dret a decidir. Hi havia expectació. Moltíssima gent. Fins i tot, a dins la sala hi havia set policies armats -sense gorra, però amb l'arma de foc penjant- i encara no se ben bé què vigilaven. A dins el Parlament, els Mossos no poden anar armats.
 


Després d'un debat viu, on totes les parts mostraven l'argumentari habitual a favor de la consulta -democràcia, dret a decidir i voluntat popular- com en contra -amenaça, la por, la llei i, fins i tot, federalisme-. La gent, normalment assenyada i educada, amb prou feina aplaudia i s'havia d'estar molt atent per escoltar algun crit abraonat d'algun defensor o destructor del procés. Membres de l'ANC i personalitats de l'Hospitalet escoltaven el debat, a voltes somreien a voltes s'indignaven, però tot, a la catalana. L'alcaldessa Núria Marín, en castellà, departia els torns de paraula amb to i gest cansat.
 


Comptat i debatut, CiU i ICV van presentar una moció a favor de la consulta del 9 de novembre. Text tombat pels vots del PP, PxC i PSC. El PSC en presentava una altra sobre la reforma constitucional. Només la van votar els tretze regidors socialistes. El PP en va presentar una altra per demanar que l'Ajuntament no cedeixi el padró. També va ser tombada. I PxC, en línia, també exigia al consitori que el 9 de novembre no obri ni un col•legi. Ningú hi va fer costat. No van guanyar ni els defensors ni els detractors de la consulta. Però hi va haver debat, molt. I entre el públic fins a set policies armats.
 

La consulta, doncs, va empatar a zero a la segona ciutat de Catalunya. Alguns, com l'Edu, que va assistir-hi de públic, va dir una cosa interessant: "Si alguien me llega a decir hace cuatro años que en casa Corbacho se hablaría de independencia... lo hubiera tomao por loco". Alguna cosa més que un empat.