Els nous estatuts de la CUP determinen la seva organització interna en assemblea local, nuclis de suport, assemblees territorials, consell polític, secretariat nacional i assemblea nacional, i en fixa les seves competències. L'elaboració dels nous estatuts s'ha fet al llarg de l'últim any i en un procés participatiu intern. Aquesta iniciativa, segons argumenta la formació, s'ha portat a terme per adequar la seva realitat organitzativa al creixement que ha tingut la formació en els darrers anys. Marc Sallas, membre del secretariat nacional de la CUP,ha explicat que els estatuts seran aprovats amb tota seguretat i que han hagut de ser refets a partir de l'èxit de les últimes eleccions municipals. Sallas afirma que si es vol créixer com a moviment calia donar aquest pas.
Els nous estatuts pretenen enfortir el treball municipal de la CUP i cohesionar-la com a alternativa política real arreu del territori català. Entre altres línies de treball, la CUP vol un model econòmic socialment just, el reconeixement de la igualtat i solidaritat com a valors socials i el reconeixement al dret a l'autodeterminació del poble català. El debat estatutari ha centrarà la jornada, que acaba a la tarda, i posteriorment els militants s'hauran pronunciat entorn de la proposta d'iniciar el debat intern sobre el futur estratègic de la CUP i sobre la seva presència en les properes eleccions al Parlament.
En l'àmbit de política catalana, Sallas ha afirmat que la CUP fa mesos que s'ha quedat sola com a formació d'esquerres i independentista a Catalunya i que no descarta que militants d'ERC, desencisats de l'últim congrés del partit, s'adhereixen a la CUP.
Les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) són candidatures independentistes i d'esquerres dels Països Catalans. LA CUP (antiga AMEI-Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista) va aconseguir un nombre important de candidatures a les eleccions de 1999. Les eleccions del 2007 han representat la consolidació de les Candidatures. Actualment la CUP la formen més de 60 assemblees locals i estan representats amb una setentena de regidors en diferents ajuntaments dels Països Catalans, ja sigui de forma directa com a CUP o integrats en candidatures o plataformes locals independents. La CUP té a Catalunya un miler de militants.
Els nous estatuts pretenen enfortir el treball municipal de la CUP i cohesionar-la com a alternativa política real arreu del territori català. Entre altres línies de treball, la CUP vol un model econòmic socialment just, el reconeixement de la igualtat i solidaritat com a valors socials i el reconeixement al dret a l'autodeterminació del poble català. El debat estatutari ha centrarà la jornada, que acaba a la tarda, i posteriorment els militants s'hauran pronunciat entorn de la proposta d'iniciar el debat intern sobre el futur estratègic de la CUP i sobre la seva presència en les properes eleccions al Parlament.
En l'àmbit de política catalana, Sallas ha afirmat que la CUP fa mesos que s'ha quedat sola com a formació d'esquerres i independentista a Catalunya i que no descarta que militants d'ERC, desencisats de l'últim congrés del partit, s'adhereixen a la CUP.
Les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) són candidatures independentistes i d'esquerres dels Països Catalans. LA CUP (antiga AMEI-Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista) va aconseguir un nombre important de candidatures a les eleccions de 1999. Les eleccions del 2007 han representat la consolidació de les Candidatures. Actualment la CUP la formen més de 60 assemblees locals i estan representats amb una setentena de regidors en diferents ajuntaments dels Països Catalans, ja sigui de forma directa com a CUP o integrats en candidatures o plataformes locals independents. La CUP té a Catalunya un miler de militants.
