El cap de files de la CUP al Parlament, Carles Riera, s'ha reunit aquest dijous a la tarda amb el president de la cambra, Roger Torrent, i amb la mirada posada en la investidura els propers dies, li ha demanat que "tots els electes puguin votar lliurement sense restricció, que tots puguin ser elegibles i investibles sense cap restricció". "Que es posi al servei de la democràcia encara que això impliqui generar un conflicte amb l'estat espanyol [...] malgrat que pugui anar més enllà de la legalitat de l'Estat en aquest sentit", ha afegit.

Sense concretar els detalls de com fer-ho, Riera considera que Torrent ha entomant "bé" la petició dels anticapitalistes. "Hem constatat la voluntat del president d'abordar la propera investidura intentant que no es vegi restringida per cap ingerència de l'Estat que pugui suposar un minvament de drets, és positiu", ha dit Riera en sortir d'una reunió "correcte i cordial".

La trobada d'aquest dijous a la tarda arriba després que els cupaires fossin els més crítics amb el discurs de Torrent en ser proclamat president de la cambra. "Mantenim la nostra preocupació per si, un cop passat el primer embat de la investidura, els passos que seguiran des del Govern i la presidència del Parlament aniran a fer República o autonomia", ha insistit Riera. 

Insisteix amb el programa de govern

El diputat anticapitalista, que ha garantit "lleialtat i fidelitat" del seu grup si "es tracta de defensar les institucions", ha tornat a reclamar a JxCat i ERC que posin sobre la taula el programa de govern, una "condició fonamental" per als cupaires -"per sobre del nom o les sigles"- per tal de decidir el seu vot de cara a la investidura. En aquest sentit, reclamen "materialització institucional de la República, procés constituent i desenvolupament de la legalitat republicana favorable a un canvis social". 

Els anticapitalistes també reconeixen "plena legitimitat" a Carles Puigdemont per tal que sigui el primer candidat en sotmetre's a una investidura. Ho consideren així perquè el veuen com el "president legítim" quan es va aplicar l'article 155 a Catalunya, perquè també el reconeixen ara "a l'exili" i perquè JxCat va ser la força independentista més votada del 21-D.

Restituir les lleis socials suspeses

Per altra banda, i en el mateix sentit de desenvolupar la República sense acatar la legalitat estatal, la CUP ha iniciat una campanya a través dels ajuntaments per instar el Parlament a restituir les lleis suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional, en especial les que tenen a veure "amb la situació d'emergència social que viu el país". En concret, la formació presenta mocions als consistoris on té representació per demanar que es tornin a aprovar i a aplicar normes com el l'impost als bancs, la llei contra la pobresa energètica o la llei d'emergència habitacional contra els desnonaments.

La CUP subratlla que en els darrers dos anys el TC ha suspès o anul·lat fins a 46 lleis "mentre la situació d'emergència social no ha fet més que agreujar-se" i considera que, mentre no s'implementi un procés constituent, cal solucions "d'emergència" per "avançar" cap a una república amb "majors recursos i sobirania" basada en una "major redistribució de la riquesa". La moció s'ha presentat per primer cop aquest dimecres a Tarragona i s'espera que les candidatures de la CUP la presentin a molts altres ajuntaments.