Unes 700 persones han participat aquest dissabte al Congrés Nacional que la CUP ha fet a Girona en el marc del Procés de Garbí. Aquesta trobada, oberta més enllà de la militància cupaire, ha servit per debatre i abordar diverses qüestions estratègiques i organitzatives del partit i ha de posar les bases per definir una nova estratègia política i repensar l'organització per fer-la més eficient i útil per al màxim de gent possible. Entre els assistents a l'acte, alguns vells coneguts de la CUP, com David Fernàndez o Anna Gabriel. Els participants han abordat qüestions com ara el paper de la CUP a les institucions, el model organitzatiu del partit o com articular la lluita institucional i la mobilització als carrers.
La jornada ha acabat amb un acte polític amb parlaments de l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, la membre del secretariat nacional de la CUP Laure Vega, i els portaveus del grup motor del Procés de Garbí, Non Casadevall i Maria Gordillo. El missatge és clar: la CUP és més necessària que mai en aquest nou cicle polític, marcat per la desmobilització independentista i l'estabilitat després del procés i amb els pactes d'ERC i Junts amb el PSOE a canvi de l'amnistia. Per poder incidir en el postprocés, la CUP ha arribat a la conclusió que s'ha de repensar, "actualitzar" per poder "ser útil". L'alcalde Salellas, que ha arribat al pavelló de la Fira de Girona acompanyat de la seva parella i fills, ha defensat una CUP que aspiri a "aglutinar el màxim" de gent possible i que no renunciï a res, "ni al carrer ni a les institucions".
"Hem de poder incidir des de tots els àmbits per aconseguir el nostre objectiu polític", ha afirmat, i ha demanat fugir dels discursos i projectes que interpel·len "una minoria". "Hem d'interpel·lar el conjunt de les classes popular", ha afirmat. En aquest sentit, ha reivindicat l'alcaldia de Girona, aconseguida amb una fórmula electoral àmplia -Guanyem- i un pacte amb Junts i ERC. "Prefereixo que la unitat popular governi, que no que ho faci qualsevol altre", ha manifestat. Des de l'Ajuntament, ha ressaltat, s'ha impedit una pista de gel en plena sequera i s'han començat a regular els pisos turístics. "Aquesta és la Girona que anem construint des de les institucions", ha reivindicat. Una tasca institucional que no és incompatible amb l'activació dels moviments socials, que també han crescut a la capital gironina.
En la mateixa línia, Laure Vega, secretària nacional de la CUP, ha defensat la unitat popular. "És una trinxera tan àmplia que hi cap tothom", ha declarat. Per això, ha demanat aglutinar tothom en el projecte de la CUP. "Hem de créixer perquè sigui l'espai de tothom, ni ressentiment ni nostàlgia, estem aquí per desbordar els nostres límits", ha ressaltat. Vega ha carregat contra ERC, Junts i el PSC pel Hard Rock, els Jocs Olímpics d'Hivern o la mala gestió del problema de l'habitatge. Els portaveus del grup motor han agraït la participació de la militància i dels simpatitzants de la CUP i l'Esquerra Independentista que han participat en el debat d'aquest dissabte. "Ens conjurem per construir la justícia, la igualtat, revolucionar-ho tot i per aconseguir uns Països Catalans lliures", ha afirmat.
Després de la jornada d'aquest dissabte, el debat es traslladarà al territori i a les assemblees locals, i tot plegat culminarà, de cara al juny, amb l'Assemblea Nacional. "La CUP continua sent un projecte imprescindible", ha ressaltat Maria Gordillo. En l'actual moment de crisi i canvi de cicle, Non Casadevall ha carregat contra el PSOE, que "pretén tancar per dalt" el procés independentista. La CUP, ha dit, treballarà per impedir-ho. Casadevall ha demanat "confiança" en la unitat popular, debatre i "formar part de tots els conflictes". "Aquí, ningú ha marxat a casa: ens cal ser més i millors, i estem disposades a bastir la millor estratègia i la millor organització per dur-la a terme, estem disposades a guanyar", ha dit.
Què fer, i amb qui, a les institucions
Un dels eixos de debat ha estat sobre el paper de la CUP a les institucions. Tot es sotmet a discussió -excepte el caràcter independentista, socialista, feminista i ecologista del partit-, també si els cupaires s'han de presentar a les eleccions. Res no fa pensar, però, que de tot el procediment en surti una organització que renunciï a la representació institucional, però sí que s'aspira a construir una estratègia d'actuació als ajuntaments i al Parlament. La voluntat és "incidir" i fer compatible la lluita institucional amb l'activació del moviment social. En aquest sentit, també s'ha abordat la política d'aliances de la CUP: amb qui s'ha de pactar i si és possible un posicionament unitari arreu del país.
En aquest sentit, el model de Girona i Badalona es pot contraposar al model de Berga o de Barcelona. A Girona, la marca Guanyem -una candidatura àmplia liderada per Lluc Salellas- ha aconseguit arribar a l'alcaldia amb pactes amb Junts i ERC. Aquest èxit no s'ha repetit a Badalona, on la candidatura de Dolors Sabater va fer uns mals resultats. L'opció de Berga, una candidatura amb la marca de la CUP, ha pogut retenir l'alcaldia que ostenten des de 2015. En canvi, aquest model no ha funcionat a Barcelona, on la CUP no ha aconseguit entrar a l'Ajuntament. Definir la política d'aliances i què funciona i què no, i a on, és un dels objectius del Procés de Garbí.
No "cremar" la militància (ni els líders)
També s'ha abordat el model organitzatiu de la CUP. Com fer compatible els processos de presa de decisió i el model assembleari amb un sistema que demana decisions ràpides. Alhora, un dels reptes -el principal, segons els cupaires- és trobar la recepta per reactivar la militància en un moment de desencís independentista. Així, l'objectiu és fer una proposta atractiva, adaptada al nou moment polític, i buscar la manera per no "cremar" els membres de la CUP i aquells que fan el pas a primera línia. Del Procés de Garbí n'han de sortir, també, nous lideratges que puguin ser les cares visibles de la CUP en el nou cicle polític.