02
de març
de
2017, 13:09
Actualitzat:
19:52h
Raül Romeva i Anna Gabriel conversen, amb Carles Puigdemont de fons. Foto: Adrià Costa
L'avenç cap al referèndum no és un camí de roses. Ni en el terreny de joc de negociació amb l'Estat -on el màxim diàleg es dona en els jutjats-. Ni en el terreny de joc de les forces partidàries del dret a decidir, ja que, malgrat que el Pacte Nacional pel Referèndum exerceix com a punt de trobada en el marc de la votació pactada, els "comuns" es desmarquen de tots aquells passos que facin olor a unilateralitat. Ni tan sols en el terreny de joc de l'independentisme, ja que, si bé ja explora possibles plans B per evitar que el govern espanyol pugui torpedinar el referèndum, encara no hi ha consens en quina serà la via per convocar-lo, tal com ha evidenciat aquest dijous la CUP en un document signat pel grup parlamentari i amb el títol de "Despertem la primavera del referèndum!".
De fet, les principals diferències ja les va treure a la llum la portaveu del grup, Anna Gabriel, en una entrevista a NacióDigital. En concret, els anticapitalistes rebutgen que la llei de transitorietat jurídica inclogui els mecanismes per convocar la votació i, per això, reclamen una llei específica del referèndum, a la vegada que rebutgen que la desconnexió es pugui fer "de la llei a la llei", com asseguren Junts pel Sí i el Govern, motiu pel qual aposten per incrementar la mobilització i la desobediència.
Així, el text explicita que "hi ha determinats debats sobre els quals no sempre tenim una posició comuna amb Junts pel Sí i el Govern", i fins i tot afegeixen que "sovint ni tan sols hi ha una posició comuna entre els partits polítics que conformen el govern". Ara bé, per quin motiu defensen que la llei de referèndum i la llei de transitorietat jurídica vagin per separat? Bàsicament, per dos motius, un de caràcter d'estàndards internacionals i l'altra de suports interns.
Estàndards internacionals i suports al Parlament
Per una banda, la CUP apunta que la Comissió de Venècia, que va elaborar el Codi de bones pràctiques sobre referèndums, va establir que "la norma reguladora ha de ser una llei i que els seus aspectes fonamentals no poden ser reformats durant l'any anterior a la celebració del referèndum". Malgrat que el període de vigència és ja impossible de complir, la resta de l'apartat sí que ho seria. "Com menys toquem el procediment, millor", assenyala, i afegeix: "Pensem en com aprovem la llei que convoca el referèndum i quan la tramitem, com menys complexitat i menys legislació, millor".
Per altra banda, els anticapitalistes destaquen que, malgrat que aquesta llei específica es podria votar el mateix dia que la llei de transitorietat jurídica -la qual inclouria tota la normativa "latent fins al moment d'haver guanyat el referèndum"-, una llei de referèndums podria inclouria la qüestió de la sindicatura electoral catalana i obtenir més suports que el conjunt de la llei de transitorietat, en referència a Catalunya Sí que es Pot. Sigui com sigui, reconeix que hi ha consens en que "l'instrument escollit haurà de ser concebut més enllà d'una nova llei ordinària del Parlament de Catalunya en el marc de l'ordenament jurídic espanyol".
No es passarà "de la llei a la llei"
Malgrat tot, la CUP descarta que la llei de transitorietat, per si sola, serveixi per passar "de la llei a la llei", com defensa Junts pel Sí, i donar cobertura als funcionaris, ja que no hi pot "haver una autèntica ruptura de legalitat sense haver proclamat abans la independència " i, a més, "aquesta proclamació no es pot fer sense haver guanyat abans el referèndum". "No podem parlar de referèndum unilateral i no assumir que s'haurà de fer amb una certa dosi de desobediència de les decisions que vinguin de l'Estat i sense que sigui possible argüir un discurs de legalitat pura, sinó de legitimitat, d'efectivitat i sobretot de democràcia directa", insisteix.
Per aquest motiu, crida a centrar els esforços en implicar la comunitat internacional, cosa que no creu que s'aconsegueixi "amb el mecanisme concret sinó amb el context amb què hi arribem en termes del conflicte entre legalitat i legitimitat". En aquesta línia, aposta per "afrontar els propers mesos a l'empara dels conceptes de legalitat intervinguda i estat autoritari de dret", sabent que la llei que s'aprovi serà automàticament suspesa pel Tribunal Constitucional i, per tant, caldrà fer valer el mandat democràtic, la mobilització, gestos de ruptura o recordat que la Generalitat és prèvia al marc constitucional espanyol.
Rebuig al "discurs màgic"
Així, la CUP rebutja "un mantra construït darrerament sobre la llei de transitorietat" que posa "el focus en la llei com a mecanisme de resolució de tots els problemes" i "insistint que la classe política resoldrà tots els problemes", i que "cal cobrir els funcionaris i tothom amb un instrument que permeti el pas de la llei a llei com una mena de panacea jurídica que ho arregla tot" i que els anticapitalistes identifiquen amb un "cert discurs màgic".
Per contra, el document dels anticapitalistes reclama fomentar "l'empoderament popular i la mobilització més autogestionada i de la construcció d'un discurs i unes pràctiques que permetin assumir contextos de legalitat intervinguda en què caldrà desobeir el Tribunal Constitucional i la resta del poder judicial com els autèntics ariets del règim del 78", cosa que passaria per "acompanyar aquesta ruptura amb més mobilització i amb més desobediència".
Finalment, la CUP rebutja que el seu paper hagi de ser "ni d'avalar a ulls clucs les propostes de Junts pel Sí ni d'esdevenir un corcó permanent a l'independentisme", però insisteix que cal centrar la desconnexió en els conceptes de "mobilització popular". "determinació política". internacionalització del conflicte" i "assumpció d'espais de desobediència".