La CUP ha triomfat en ciutats mitjanes on té representació. Foto:ND
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va aconseguir tres diputats tot just un mes i deu dies després d'anunciar que es presentava a les eleccions. Una cursa a tota màquina que ha obtingut fruits gràcies a la combinació de bons resultats a ciutats mitjanes on té representació municipal i als percentatges gens menyspreables a ciutats del “cinturó roig” gràcies a l'aliança amb els sectors anticapitalistes no específicament independentistes.
Els darrers anys el debat al si de la CUP sobre presentar-se a les eleccions era molt viu i, de fet, quan s'havia votat les forces entre partidaris i detractors quedaven pràcticament dividides al 50%. Entre les assemblees més contràries a fer el salt més enllà dels municipis hi havia les CUP de poblacions com Vilafranca, Valls i Vilanova, mentre que les assemblees de Girona se situaven al pol oposat.
Precisament Vilanova i la Geltrú ha estat la ciutat de més de 20.000 habitants on la formació independentista ha aconseguit millor resultat amb un 7,28% dels sufragis. Un dels nous diputats, Quim Arrufat, haurà de deixar la seva regidoria a la capital del Garraf, ja que una de les condicions autoimposades és no compaginar dos càrrecs. Les altres quatre poblacions amb major percentatge són Molins de Rei (6,31%), Vilafranca del Penedès (6,25%), Sant Pere de Ribes (6,06%) i Valls (5,70%), que havien configurat temps enrere part del front menys partidari d'intentar el salt al Parlament.
També cal destacar el 5,63% de Girona, on tenen tres regidors en una llista en coalició amb Reagrupament Independentista; o el 5,32% de Reus, on els darrers mesos han denunciat les presumptes irregularitats del hòlding d'empreses municipals. A més, el suport de candidatures alternatives municipals alternatives s'ha notat en poblacions com Cerdanyola del Vallès (4,35%) o Ripollet (4,09%). Gens menyspreable és el suport de la CUP assolit en poblacions del “cinturó roig” com Santa Coloma de Gramenet (2,43%) o Cornellà de Llobregat (2,3%).
