La CUP se sent «corresponsable però no culpable» de la moció de confiança

Màxima tensió entre Junts pel Sí i la formació de l'esquerra independentista a l’hemicicle | El grup anticapitalista diu que “assumeix el repte" plantejat el president i "l’abordaran amb llums i taquígrafs”

Els diputats de la CUP escoltant Carles Puigdemont
Els diputats de la CUP escoltant Carles Puigdemont | Parlament de Catalunya
08 de juny de 2016, 18:42
Actualitzat: 20:13h
La decisió del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anunciant una qüestió de confiança el setembre ha agafat desprevingudes totes les forces polítiques. Junts pel Sí ho ha conegut uns minuts abans, quan el grup ha estat convocat en un recés de la sessió. Després de la intervenció presidencial, han parlat els grups. Joan Garriga, de la CUP, ha manifestat que “ens sentim corresponsables de la situació, però no culpables”, en una sortida defensiva davant la pressió que ha suposat aterrar els pressupostos votant junt amb el bloc unionista.


Garriga ha expressat la voluntat del grup de treballar plegats amb Junts pel Sí amb responsabilitat, també pel que fa a la moció de confiança: “Acceptem el repte de la moció, i l’abordarem amb llums i taquígrafs”. El diputat ha subratllat que “els ponts cap a la independència no estan trencats”.

Tot i així, la intervenció del portaveu de Junts pel Sí, Jordi Turull, ha estat molt contundent i ha acusat el grup anticapitalista de faltar a la seva paraula, recordant la renúncia d’Artur Mas. Ha dit que segurament podran mirar-lo a la cara a ell, però no als electors sobiranistes, i ha acabat exclamant que “Alguns han triat l’orgull, nosaltres sempre triarem la dignitat”, ni que sigui al preu, ha dit, de perdre una votació parlamentària.

Miquel Iceta, del PSC, ha aplaudit la decisió de recórrer a una moció de confiança, que segons ha dit, ell mateix hagués demanat en la seva intervenció. També Xavier García Albiol ha dit que és el que pertoca, però s’ha preguntat perquè no la presentava la setmana vinent. En realitat, els marges de temps no ho faciliten, ja que l’Estatut estableix que no pot haver eleccions anticipades abans d’un any de la dissolució de la cambra si també s’ha produït de manera anticipada. Això assenyala el 4 d’agost com a data a partir de la qual pot haver-hi noves eleccions.

Inés Arrimadas ha emprat una altra de les moltes frases tòpiques que avui s’han escoltat a l’hemicicle: “una mort anunciada”, ha dit, “aquest mes, en tres mesos o en un any”. Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot, ha tornat a oferir-se per un possible diàleg però sobre una base que no sigui el full de ruta, sinó “per reconstruir una majoria entorn el dret a decidir”.