Al llarg del mes de març, en diferents èpoques, van néixer noms destacats de la vida cultural, política, social i esportiva dels Països Catalans. És el cas del meteoròleg Eduard Fontserè (1870), l’escriptor Llorenç Villalonga (1897) i el periodista Nèstor Luján (1922), tots ells nascuts el primer dia del mes. El 2 va fer-ho l’escriptor Artur Bladé i Desumvila (1907) i el 4, la soprano Maria Barrientos (1884) i el director de cinema Agustí Villaronga (1953). El 5, l’escriptor Josep M. de Sagarra (1894), el pintor Joan-Josep Tharrats (1918) i l’actor Jordi Dauder (1938). L’humanista i filòsof Joan-Lluis Vives (1493)i l’actriu Maria Mercader (1918), el 6. El dia 7 de març van néixer el polític Joan Ventosa i Calvell 1879) i els escriptors Maria Teresa Vernet (1907), Josep Maria Espinàs (1927) i Gerard Vergés (1931). El dia 8 van venir al món el polític Valentí Almirall (1841) i l’escriptor Josep Pla. El 9, el cartellista Carles Fontserè (1916), l’escriptora M. Àngels Anglada (1930) i el sociolingüista Miquel Strubell (1949).
El poeta M. Costa i Llobera va néixer un 10 de març (1854), com el polític Miquel Badia (1906) i l’escriptora Zoraida Burgos (1933). L’11 van fer-ho el músic Xavier Montsalvatge (1912) i l’escultor J. M. Subirachs (1927). El 12, el compositor Juli Garreta (1875) i l’advocat i escriptor V. Badia Marín (1919). El 14, l’escriptor Baltasar Porcel (1937) i el director de cinema Carles Mira (1947). El dibuixant de còmics F. Ibáñez (1936) ho va fer el 15 i el 16 l’escriptora feminista Carme Karr (1866) i el poeta J. Romeu i Figueras (1917). El 17, el periodista i crític literari Domènec Guansé (1896) i el 18 el pintor Josep Segrelles (1885) i el ciclista Miquel Poblet (1928). Un 19 de març van venir al món l’escriptor J. Bernat i Baldoví (1809), l’escriptora Josepa Massanés (1811), el fotògraf F. Català-Roca (1922), el poeta M. Martí i Pol (1929), el polític Josep Melià (1939) i el director de cinema Bigas Luna (1946). Un dia 20, el pintor Antoni Viladomat (1678) i un 21 el lingüista Joan Coromines (1905).
L’historiador P. Bosch i Gimpera (1891) va néixer un 22 de març i l’escultor Josep Viladomat (1899) un 23, igual com la compositora Matilde Salvador (1918), el cantant i escriptor Guillem d’Efak (1929) o la política aranesa M. Pilar Busquets (1937). L’escriptor occitanista Josep Carbonell (1897), el ciclista Guillem Timoner (1926) i el cantant Pere Pubill, Peret (1935), un 24. El 25 de març nasqué l’oftalmòleg Ignasi Barraquer (1884), el 26 l’escriptor Carles Soldevila (1892) i el 27 ho feren el compositor Ruperto Chapí (1852), el periodista Vicent Miguel Carceller (1890), l’escriptora Rosa M. Arquimbau (1909) i el filòleg Guillem Rosselló (1932). L’escriptor Octavi Saltor (1902) i el pianista Tete Montoliu (1933), el 28. El polític Llorenç Planes (1945) el 29, el poeta també nord-català Carles Grandó (1889) i el maqui Quico Sabaté (1915) el 30. Mari Pepa Colomer (1913), la primera aviadora catalana, va fer-ho el 31.
El primer de març van morir el canonge i escriptor Jaume Collell (1932) i l’actor Pepe Rubianes (2009). El 2 de mateix mes, l’escriptor Azorín i el psicòleg C. Muñoz Espinalt (1993), el mateix dia que fou assassinat a garrot vil el militant anarquista S. Puig Antich (1974). El poeta Ausiàs March (1459) morí un 3 de març, com el músic A. Pérez Moya (1964) o el pintor J. Segrelles (1969). El 4, l’escriptor Santiago Valentí (1934), com el periodista J. M. Huertas Claveria (2007), l’escriptora Felícia Fuster (2012), la historiadora M. T. Ferrer i Mallol (2017) i l’assagista Ricard Torrents (2023). El 5, el dibuixant Joaquim Muntañola (2012), l’actriu Nadala Batiste (2015) i el sociolingüista M. Strubell (2022). El 6, el músic Pau Riba (2022) i el 7, el polític Daniel Cardona (1943), el clergue i escriptor Lluís Carreras (1955) i la vídua del president Companys, Carme Ballester (1972). Lluís Racionero (2020), escriptor, un 8 de març, com l’historiador A. Aulèstia i Pijoan (1849), el sindicalista Salvador Seguí (1923), l’escriptor À. Sánchez Gozalbo (1987) i l’actor i cantant Ovidi Montllor (1995).
Els compositors Enric Morera (1942) i J. Lamote de Grignon (1949) van morir el mateix dia: un 11 de març, com el fundador de Cavall Fort, Josep Tremoleda (1999) i l’escriptor Antoni Serra (2023). L’abat Cassià M. Just (2008) i el filòleg Jaume Medina (2023), un 12. Un 13 de març, el poeta J. Agelet i Garriga (1981), la bibliotecària Montserrat Martí (2005) i l’escriptora Teresa Pàmies (2012) i el periodista Ramon Barnils (2001), el 14. El 15 de març fou afusellat el periodista i polític Carles Rahola (1939) i moriren també el polític Carles Pi i Sunyer (1971), l’arquitecte Josep-Lluís Sert (1983), i els escriptors Maria Beneyto (2011) i Estanislau Torres (2012). El 16, l’activista política Maria Manonelles (2004), el dramaturg Jordi Teixidor (2011) i el professor Joaquim Molas (2015). L’autor de l’himne nacional de Xile, Ramon Carnicer (1855), el 17. I el 18, l’eclesiàstic i escriptor J. M. Ballarín (2016) i el ninotaire Picanyol (2021). El jesuïta Lluís Espinal (1980) fou assassinat a Bolívia un 21 de març. El 22, morí el filòleg Germà Colón (2020) i el 23 l’escriptor Jordi Tiñena (2018).
El 24 coincidiren en la data de mort el compositor de sardanes Pep Ventura (1875) i el músic Enric Granados (1916), així com el canonge i assagista Carles Cardó (1954) el professor i director teatral Ricard Salvat (2009) i el futbolista Johan Cruyff (2016). El polític i historiador Josep Benet (2008) morí un 25 de març, com l’historiador Jesús Mestre i Godes (2023). I el 26, l’escriptora i pintora Simona Gay (1969) i el polític Joan Cornudella (1985). Un dia 27 va ser executat el general Josep Moragues (1715) i van morir l’economista Francesc Moragas (1935), el pintor i escultor Juli González (1942), el militar Frederic Escofet (1987) i el poeta Vicent Andrés Estelles (1993). El cap dels remences Pere Joan Sala (1485) fou executat un 28 de març, el mateix dia de la mort a la presó del poeta Miguel Hernández (1942). El filòleg Modest Prats (2014) morí un dia 29, com el crític d’art Arnau Puig (2020) i el 30 l’escriptor Constantí Llombart (1893) i el radiofonista Salvador Escamilla (2008). L’escriptora Dolors Monserdà (1919) morí el 31 i els dibuixants de còmics Josep Escobar i Eugeni Giner moriren el mateix dia, mes i any: 31de març de 1994.
El 3 de març és el dia de la ce trencada (ç), una lletra modificada que només utilitzen avui el català, el francès, el portuguès i l’occità, tot i que havia estat utilitzada també per altres idiomes com el castellà. Bulgària el dia 3, Irlanda el 17, Grècia el 25 i Bangla Desh el 26 celebren la seva festa nacional. El dia 8, l’ONU establí el Dia Internacional de les Dones, mentre que el 21 és el dia mundial de la poesia, de la síndrome de Down i el dia internacional per a l’eliminació de la discriminació racial; el 22, el dia internacional de l’aigua, el 23, a Portugal, el dia del llibre portuguès. I, el 27, el dia mundial del teatre.
