14
de febrer
de
2021, 23:59
Actualitzat:
15
de febrer,
1:15h
La CUP tornarà a ser decisiva per formar un govern independentista. Els anticapitalistes, en coalició amb Guanyem i liderats per Dolors Sabater, ha millorat significativament els resultats respecte a les eleccions de 2017 i els nou diputats seran clau per donar la majoria absoluta a ERC i Junts, els dos grans partits independentistes que tornaran a tenir un paper predominant al Parlament, per sota, aquest cop, del PSC. La formació ha sortit a valorar els resultats un cop ha acabat l'escrutini i Dolors Sabater ha reclamat concrecions i propostes concretes sobre els grans consensos de país al voltant de l'autodeterminació, l'amnistia i el pla de rescat social per fer front a la crisi sanitària i econòmica. "Serà a partir d'aquí que nosaltres podrem decidir quina serà la nostra posició", ha dit la cap de llista.
Sabater, que ha fet créixer els representants de la CUP fins als 9 escons, ha constatat que la formació ha obtingut una força que "valida" l'opció que s'ha fet a les eleccions de sumar amb Guanyem. "Valida la idea que no es pot separar la lluita independentista de la lluita per un canvi social i econòmica, i que no podem permetre que hi torni a haver un cicle en què l'independentisme, tot i ser majoritari, estigui estancat i no avanci", ha afegit. La número 1 de la CUP ha constatat el "moment greu" amb la irrupció de l'extrema dreta i de crisi econòmica i social, i de repressió. Els anticapitalistes es posaran en contacte amb totes les forces per prendre mesures i veure "el full de ruta" que tindrà el país.
Què farà la CUP? Quin paper tindrà? Sabater ha dit el mateix que durant la campanya: emplaçar tots els grups polítics -ERC, Junts i comuns- i organitzacions cíviques del país per "comprometre's en els grans consensos de país". "Aquest país és persistent en dues coses: en reclamar el dret d'autodeterminació i cada vegada més cap a l'esquerra a favor d'un canvi social i econòmic al servei de la majoria", ha dit Sabater. En aquest context, i com que la CUP és clau, la formació emplaçarà a prioritzar "els grans consensos de país" durant la legislatura.
Què vol dir "prioritzar"? Sabater ha reclamat que la prioritat de tirar endavant aquests consensos sigui "insubornable", i ha fet una crida a "plantar cara" al marc autonomista que "priva drets" i "persegueix el dret a l'autodeterminació". "Plantar cara vol dir acció política valenta i sense partidismes, sinó amb consens de país", ha dit. En aquest sentit, la cap de llista ha reclamat posar sobre la taula acords sobre com avançar en termes socials i nacionals. Sabater ha reclamat a les forces polítiques "amb qui es pot parlar" a reunir-se demà mateix per començar a treballar.
Missatge a l'Estat i al Govern
La número 2 de la CUP per Barcelona, Eulàlia Reguant, ha enviat un missatge als poders de l'Estat. "És el tercer procés electoral en què guanya l'autodeterminació", ha dit Reguant, i ha apuntat que hi podrà haver repressió i "guerra bruta", que l'independentisme "tornarà a guanyar a les urnes". "La majoria del país vol votar per resoldre el conflicte", ha apuntat. Reguant ha constatat una gran majoria favorable "als grans consensos de país". "És l'hora de posar sobre la taula una estratègia per fer efectiva el dret a l'habitatge, per aconseguir l'amnistia i un referèndum", ha dit la candidata de la CUP. Ha dit també que l'independentisme ha votat en contra de la "paràlisi" de l'actual Govern i ha votat per començar "un nou cicle".
Malgrat no aconseguir revalidar l'històric resultat de 2015, la CUP ha millorat amb escreix els quatre diputats de 2017 i ha obtingut representació en totes les demarcacions, amb un paper destacat a Barcelona (5) i Girona (2), a banda dels diputats a Tarragona (1) i Lleida (1). Amb aquests resultats, la fórmula pactada entre CUP i Guanyem rep una empenta necessària després de discrepàncies a l'inici de la campanya electoral, i el lideratge de Sabater queda també reforçat.
Fer fora el feixisme del Parlament
Edgar Fernàndez, cap de campanya de la CUP, ha lamentat la baixa participació i ha criticat la "imposició" del TSJC de fer "ara" les eleccions. També ha constatat que allò que els catalans voten "no es tradueix en fets". "Superar la confrontació dels partits i que a les institucions s'hi treballi escoltant el país", ha dit. Fernàndez ha reivindicat la CUP "forta" que ha sorgit del 14-F: "Volíem una CUP forta per marcar agenda política per forçar un rescat, exercir sobiranies i garantir drets i llibertats". A partir d'ara, ha dit Fernàndez, caldrà enfortir l'independentisme, el feminisme, l'ecologisme i l'antifeixisme. "Si som fortes al carrer i la unitat popular treballa, comença el compte enrere per fer fora el feixisme de les institucions catalanes", ha dit Fernàndez, que ha reclamat "valentia i polítiques d'esquerres" per fer fora el feixisme del Parlament.
La validesa dels resultats "inqüestionable"
La CUP ha fet una primera valoració pocs minuts després de les 20h sobre la participació, que ha estat sensiblement més baixa que el 2017. Carles Riera, número 2 de la formació, ha dit que la caiguda dels vots és resultat de diverses "excepcionalitats", com són la situació epidemiològica i la "crisi institucional i democràtica" que viu Catalunya. "Aquestes eleccions s'haurien d'haver celebrat en un altre moment, mai més pot tornar a succeir que interessos aliens al dret a la participació i a la salut imposin una data electoral", ha dit Riera, que ha acusat la JEC i el TSJC de "forçar la màquina" per fer el 14-F "sense respectar els consells dels experts".
El candidat també ha dit que la caiguda de la participació s'explica per la "crisi institucional i democràtica" que viu Catalunya. "Fa massa temps que els catalans veuen com el Parlament i el Govern no fa efectives les seves decisions", ha denunciat Riera, que ha fet una crida a la reflexió per a que les institucions es posin "al servei de la gent". "Cal un gir radical en les nostres institucions", ha insistit, i ha reclamat "lluita institucional" i "front al carrer". Riera també ha reclamat un pacte en contra del feixisme de Vox, que ha entrat al Parlament.
Per últim, Riera ha destacat que més d'un milió de persones que viuen i treballen a Catalunya no han pogut votar perquè no tenen reconegut el dret de vot i que les persones a l'exterior també ho han tingut molt difícil. La CUP ha deixat clar que la validesa dels resultats de les eleccions és "inqüestionable" malgrat la participació, que ha baixat respecte el 2017. "Seria insostenible qüestionar els resultats", ha dit el número 2 de la CUP per Barcelona, Carles Riera.
Consulta aquí els resultats
Drets nacionals i socials, al mateix nivell
La campanya de la CUP ha volgut posar al mateix nivell la necessitat d'avançar en els drets nacionals -aconseguir una república per la via d'un referèndum vinculant abans de 2025- i els drets socials. Sabater i la resta de candidats no s'han estalviat les crítiques a Junts i ERC -especialment per no haver sabut capitalitzar la mobilització de la tardor de 2017 o per les acusacions populars contra independentistes-, tot i que l'únic veto que posa la CUP després del 14-F és a un govern del PSC de Salvador Illa. També han estat molt crítics amb els comuns, amb qui si bé hi ha punts de coincidència, els cupaires creuen que "s'han entregat al PSC".
Sobre la taula, la CUP vol compromisos. Les seves propostes passen, entre d'altres, per una reforma fiscal, establir una renda bàsica universal, expropiar pisos buits als bancs i grans tenidors, i aplicar canvis en les lleis laborals, com per exemple establir les 30 hores setmanas o apujar el salari mínim. En clau nacional, la CUP proposa una amnistia que inclogui la societat civil però no les forces de seguretat que van actuar l'1-O o en altres manifestacions del procés, i reactivar la mobilització social al carrer i practicar la desobediència institucional per aconseguir un referèndum vinculant abans de 2025.
Una campanya coral amb discrepàncies inicials
La CUP ha dut a terme una campanya coral, com fa habitualment. El protagonisme no l'ha tingut sempre la cap de llista, Dolors Sabater, que ha cedit espai a altres cares de la candidatura com Carles Riera, diputat en la passada legislatura i actual número 2, Eulàlia Reguant, exdiputada i número 3, o la resta de caps de llista, Dani Cornellà (Girona), Laia Estrada (Tarragona) i Pau Juvillà (Lleida). La campanya també ha comptat amb intervencions de David Fernández, exdiputat de la CUP la primera vegada que la formació va entrar al Parlament, i la reaparició d'Anna Gabriel des de l'exili a Suïssa per refermar el suport de la CUP amb Sabater, de Guanyem.
De fet, la campanya ha estat coral però va arrencar amb discrepàncies internes. El consell polític de la CUP va fer una esmena a la totalitat a l'estratègia de campanya de Sabater, que en un principi era partidària d'entrar al Govern i estava dissenyada amb un protagonisme destacat de l'exalcaldessa de Badalona. Malgrat això, CUP i Guanyem han anat de la mà durant la resta de la campanya amb un discurs nítid en el sentit de situar la coalició com l'única alternativa que pot fer avançar els drets nacionals i socials al mateix nivell, amb la voluntat d'assumir "totes les responsabilitats que calgui" si és per avançar cap a la independència i deixar de fer "polítiques neoliberals".
Sabater, que ha fet créixer els representants de la CUP fins als 9 escons, ha constatat que la formació ha obtingut una força que "valida" l'opció que s'ha fet a les eleccions de sumar amb Guanyem. "Valida la idea que no es pot separar la lluita independentista de la lluita per un canvi social i econòmica, i que no podem permetre que hi torni a haver un cicle en què l'independentisme, tot i ser majoritari, estigui estancat i no avanci", ha afegit. La número 1 de la CUP ha constatat el "moment greu" amb la irrupció de l'extrema dreta i de crisi econòmica i social, i de repressió. Els anticapitalistes es posaran en contacte amb totes les forces per prendre mesures i veure "el full de ruta" que tindrà el país.
Què farà la CUP? Quin paper tindrà? Sabater ha dit el mateix que durant la campanya: emplaçar tots els grups polítics -ERC, Junts i comuns- i organitzacions cíviques del país per "comprometre's en els grans consensos de país". "Aquest país és persistent en dues coses: en reclamar el dret d'autodeterminació i cada vegada més cap a l'esquerra a favor d'un canvi social i econòmic al servei de la majoria", ha dit Sabater. En aquest context, i com que la CUP és clau, la formació emplaçarà a prioritzar "els grans consensos de país" durant la legislatura.
Què vol dir "prioritzar"? Sabater ha reclamat que la prioritat de tirar endavant aquests consensos sigui "insubornable", i ha fet una crida a "plantar cara" al marc autonomista que "priva drets" i "persegueix el dret a l'autodeterminació". "Plantar cara vol dir acció política valenta i sense partidismes, sinó amb consens de país", ha dit. En aquest sentit, la cap de llista ha reclamat posar sobre la taula acords sobre com avançar en termes socials i nacionals. Sabater ha reclamat a les forces polítiques "amb qui es pot parlar" a reunir-se demà mateix per començar a treballar.
Missatge a l'Estat i al Govern
La número 2 de la CUP per Barcelona, Eulàlia Reguant, ha enviat un missatge als poders de l'Estat. "És el tercer procés electoral en què guanya l'autodeterminació", ha dit Reguant, i ha apuntat que hi podrà haver repressió i "guerra bruta", que l'independentisme "tornarà a guanyar a les urnes". "La majoria del país vol votar per resoldre el conflicte", ha apuntat. Reguant ha constatat una gran majoria favorable "als grans consensos de país". "És l'hora de posar sobre la taula una estratègia per fer efectiva el dret a l'habitatge, per aconseguir l'amnistia i un referèndum", ha dit la candidata de la CUP. Ha dit també que l'independentisme ha votat en contra de la "paràlisi" de l'actual Govern i ha votat per començar "un nou cicle".
Malgrat no aconseguir revalidar l'històric resultat de 2015, la CUP ha millorat amb escreix els quatre diputats de 2017 i ha obtingut representació en totes les demarcacions, amb un paper destacat a Barcelona (5) i Girona (2), a banda dels diputats a Tarragona (1) i Lleida (1). Amb aquests resultats, la fórmula pactada entre CUP i Guanyem rep una empenta necessària després de discrepàncies a l'inici de la campanya electoral, i el lideratge de Sabater queda també reforçat.
Fer fora el feixisme del Parlament
Edgar Fernàndez, cap de campanya de la CUP, ha lamentat la baixa participació i ha criticat la "imposició" del TSJC de fer "ara" les eleccions. També ha constatat que allò que els catalans voten "no es tradueix en fets". "Superar la confrontació dels partits i que a les institucions s'hi treballi escoltant el país", ha dit. Fernàndez ha reivindicat la CUP "forta" que ha sorgit del 14-F: "Volíem una CUP forta per marcar agenda política per forçar un rescat, exercir sobiranies i garantir drets i llibertats". A partir d'ara, ha dit Fernàndez, caldrà enfortir l'independentisme, el feminisme, l'ecologisme i l'antifeixisme. "Si som fortes al carrer i la unitat popular treballa, comença el compte enrere per fer fora el feixisme de les institucions catalanes", ha dit Fernàndez, que ha reclamat "valentia i polítiques d'esquerres" per fer fora el feixisme del Parlament.
La validesa dels resultats "inqüestionable"
La CUP ha fet una primera valoració pocs minuts després de les 20h sobre la participació, que ha estat sensiblement més baixa que el 2017. Carles Riera, número 2 de la formació, ha dit que la caiguda dels vots és resultat de diverses "excepcionalitats", com són la situació epidemiològica i la "crisi institucional i democràtica" que viu Catalunya. "Aquestes eleccions s'haurien d'haver celebrat en un altre moment, mai més pot tornar a succeir que interessos aliens al dret a la participació i a la salut imposin una data electoral", ha dit Riera, que ha acusat la JEC i el TSJC de "forçar la màquina" per fer el 14-F "sense respectar els consells dels experts".
El candidat també ha dit que la caiguda de la participació s'explica per la "crisi institucional i democràtica" que viu Catalunya. "Fa massa temps que els catalans veuen com el Parlament i el Govern no fa efectives les seves decisions", ha denunciat Riera, que ha fet una crida a la reflexió per a que les institucions es posin "al servei de la gent". "Cal un gir radical en les nostres institucions", ha insistit, i ha reclamat "lluita institucional" i "front al carrer". Riera també ha reclamat un pacte en contra del feixisme de Vox, que ha entrat al Parlament.
Per últim, Riera ha destacat que més d'un milió de persones que viuen i treballen a Catalunya no han pogut votar perquè no tenen reconegut el dret de vot i que les persones a l'exterior també ho han tingut molt difícil. La CUP ha deixat clar que la validesa dels resultats de les eleccions és "inqüestionable" malgrat la participació, que ha baixat respecte el 2017. "Seria insostenible qüestionar els resultats", ha dit el número 2 de la CUP per Barcelona, Carles Riera.
Consulta aquí els resultats
Drets nacionals i socials, al mateix nivell
La campanya de la CUP ha volgut posar al mateix nivell la necessitat d'avançar en els drets nacionals -aconseguir una república per la via d'un referèndum vinculant abans de 2025- i els drets socials. Sabater i la resta de candidats no s'han estalviat les crítiques a Junts i ERC -especialment per no haver sabut capitalitzar la mobilització de la tardor de 2017 o per les acusacions populars contra independentistes-, tot i que l'únic veto que posa la CUP després del 14-F és a un govern del PSC de Salvador Illa. També han estat molt crítics amb els comuns, amb qui si bé hi ha punts de coincidència, els cupaires creuen que "s'han entregat al PSC".
Sobre la taula, la CUP vol compromisos. Les seves propostes passen, entre d'altres, per una reforma fiscal, establir una renda bàsica universal, expropiar pisos buits als bancs i grans tenidors, i aplicar canvis en les lleis laborals, com per exemple establir les 30 hores setmanas o apujar el salari mínim. En clau nacional, la CUP proposa una amnistia que inclogui la societat civil però no les forces de seguretat que van actuar l'1-O o en altres manifestacions del procés, i reactivar la mobilització social al carrer i practicar la desobediència institucional per aconseguir un referèndum vinculant abans de 2025.
Una campanya coral amb discrepàncies inicials
La CUP ha dut a terme una campanya coral, com fa habitualment. El protagonisme no l'ha tingut sempre la cap de llista, Dolors Sabater, que ha cedit espai a altres cares de la candidatura com Carles Riera, diputat en la passada legislatura i actual número 2, Eulàlia Reguant, exdiputada i número 3, o la resta de caps de llista, Dani Cornellà (Girona), Laia Estrada (Tarragona) i Pau Juvillà (Lleida). La campanya també ha comptat amb intervencions de David Fernández, exdiputat de la CUP la primera vegada que la formació va entrar al Parlament, i la reaparició d'Anna Gabriel des de l'exili a Suïssa per refermar el suport de la CUP amb Sabater, de Guanyem.
De fet, la campanya ha estat coral però va arrencar amb discrepàncies internes. El consell polític de la CUP va fer una esmena a la totalitat a l'estratègia de campanya de Sabater, que en un principi era partidària d'entrar al Govern i estava dissenyada amb un protagonisme destacat de l'exalcaldessa de Badalona. Malgrat això, CUP i Guanyem han anat de la mà durant la resta de la campanya amb un discurs nítid en el sentit de situar la coalició com l'única alternativa que pot fer avançar els drets nacionals i socials al mateix nivell, amb la voluntat d'assumir "totes les responsabilitats que calgui" si és per avançar cap a la independència i deixar de fer "polítiques neoliberals".