A Espanya ha tornat l'optimisme perquè creuen que l'onada sobiranista s'ha acabat. El PSOE ha entrat en estat d'esperança i a Pere Navarro li plouen les felicitacions més afectuoses des de totes les federacions; entusiasme entre els que aspiren a un càrrec i eufòria entre els que el volen conservar. A Andalusia i Extremadura confien que podran mantenir el sobrefinançament i a Madrid estan convençuts que en quatre dies estaran en disposició de tancar TV3 igual com han fet amb Canal 9. Vençut i desarmat, l'exèrcit catalanista...

Es conformen amb ben poc. L'únic que ha passat és que no hi ha hagut cap macromanifestació en l'últim mes i mig. A banda d'això, la deriva espanyolista del PSC és el desplaçament d'un partit al qual les enquestes li donen una davallada brutal des d'un punt de partida que ja són els pitjors resultats de la seva història. I això, abans que surtin per la porta els últims catalanistes.

Les victòries de l'anticatalanisme són d'aquestes dimensions. Les declaracions d'un parell d'empresaris, alguna frase ambigua que els arriba de l'estranger i la mesura -amb microscopi- dels graus que gira l'últim editorial de La Vanguardia. Això és tot. Només tenen la sort que, a l'altra banda, el sobiranisme és capaç de dubtar fins i tot tenint una majoria clara al Parlament i al carrer.