La dotzena legislatura del Parlament de Catalunya arrencarà indefectiblement marcada per la decisió del Tribunal Suprem (TS) sobre el líder d'ERC, Oriol Junqueras. La sala d'apel·lacions de l'alt tribunal ha de decidir aquest dijous si manté el vicepresident cessat pel 155 en presó preventiva o l'allibera. La resolució serà determinant de cara al ple de constitució de la cambra catalana, programada pel 17 de gener. El futur de Junqueras condicionarà també les negociacions que mantenen ERC i Junts per Catalunya per acordar la composició la mesa del Parlament i del Govern, així com la investidura del president de la Generalitat. De moment, Carles Puigdemont continua a Brussel·les.

Malgrat que des del Suprem i des d'ERC veuen "poc probable" que el dirigent republicà surti de la presó, la seva defensa afronta la nova vista d'aquest dijous amb dos arguments més sobre la taula: Junqueras ha estat elegit diputat i, per tant, l'empresonament preventiu suposa una limitació dels seu dret de participació política i el dret dels ciutadans a tenir representants escollits democràticament. Com va avançar a NacióDigital l'advocat Andreu Van den Eynde, aquests dos factors -juntament amb el dret a la llibertat de Junqueras-, hauria d'"inclinar la balança" a favor de l'alliberament. En tot cas, Van den Eynde ja té previst demanar el trasllat de Junqueras a una presó catalana per facilitar la seva assistència als plens.

La decisió està en mans de tres magistrats: Alberto Jorge Barreiro, de perfil progressista; Miguel Colmenero, ponent de la sentència dels atemptats de l'11-M i encarregat del recurs contra la sentència de les targetes black, i Francisco Monterde Ferrer, de caire conservador. Seran els encarregats de confirmar o modificar la resolució del magistrat Pablo Llarena, l'instructor de la causa per rebel·lió, sedició, malversació i desobediència que afecta tot l'executiu català, els membres sobiranistes de la mesa del Parlament i els "Jordis".

L'"explosió violenta" de Llarena versus el "diàleg" de Junqueras

El 4 de desembre passat Llarena va mantenir en presó preventiva Junqueras, juntament amb el conseller Quim Forn, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, argumentant que existeix un suposat risc de reiteració delictiva perquè "les seves aportacions estan directament vinculares a una explosió violenta que, de reiterar-se, no deixa marge de correcció".

El magistrat instructor es referia a manifestacions i protestes ciutadanes com les que es van produir el 20-S per l'operació de la Guàrdia Civil contra els preparatius del referèndum, especialment la que va tenir lloc a les portes de la conselleria d'Economia mentre una comissió judicial escorcollava l'edifici.

En el recurs d'apel·lació, la defensa de Junqueras, tanmateix, va rebatre aquest suposat risc d'"explosió violenta" i va insistir que les mobilitzacions del 20-S van sorgir de forma "espontània". A més a més, plantejava: "Quin delicte és convocar una manifestació de protesta a una actuació policial?". L'escrit de l'advocat del líder d'ERC anava més enllà i reiterava el seu compromís amb el "pacifisme", subratllant que l'alliberament de Junqueras és "compatible i juga a favor de la contenció de qualsevol risc d''explosió violenta'".
 
En aquest sentit, coincidint amb la campanya electoral del 21-D, el recurs recordava que l'aleshores número 1 de la llista dels republicans es presentava a les eleccions amb un "programa polític pacífic basat en el diàleg". I sobre l'escenari polític, assenyalava que estava marcat per "l'acatament al 155, sotmetiment a un procés electoral, cessament del Govern de la Generalitat, i el de proposta d'escenaris de diàleg i resolució bilateral de conflictes polítics".

L'embat del Suprem, en vies de guanyar intensitat

Sigui quin sigui el resultat per a Junqueras, Llarena ha posat les bases per seguir estrenyent el cèrcol sobre l'independentisme en tots els àmbits. En les properes setmanes, podrien rebre la citació del TS nous personatges de la política catalana. El magistrat instructor ja va apuntar cap a l'expresident Artur Mas, la secretària general d'ERC i número 2 d'ERC el 21-D, Marta Rovira, l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, i la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras.

Els seus noms apareixen a l'informe entregat per la Guàrdia Civil a Llarena el 15 de desembre i estarien dins el comitè estratègic que assenyalava el document "EnfoCATs", considerat pel jutge com el full de ruta de l'independentisme. En la resolució, Llarena assegura que tots ells van "idear i conjuminar el procés de ruptura que s'investiga" i considera que van tenir un paper "destacat i principal". Apunta que han aportat "suport polític a l'actuació parlamentària" per portar a terme la declaració d'independència".

Cal veure també quina repercussió judicial té l'informe que la Guàrdia Civil va enviar a Llarena posant el focus en un centenar d'"accions de desafecció" cap al cos policial dutes a terme per estudiants, bombers i regidors, entre d'altres, arran de la seva actuació contra el procés i l'1 d'octubre. Llarena també té sobre la taula una petició de la Fiscalia per ampliar la causa per rebel·lió al major dels Mossos d'Esquadra cessat, Josep Lluís Trapero, i l'ex-número 2 de Junqueras a la conselleria d'Economia, Josep Maria Jové, investigats pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona i l'Audiència Nacional espanyola, respectivament. El procés serà llarg.