01
de maig
del
2017
Actualitzat
el
02
de maig
a les
14:06h
La diplomàcia espanyol no cedeix ni un pam. La mateixa setmana que la pressió de l'Estat va obligar a frenar una visita de Carles Puigdemont al Marroc, el cònsol general d'Espanya a Miami, Cándido Creis, s'ha personat per sorpresa en el viatge del vicepresidenta català, Oriol Junqueras, a la ciutat de Florida -i que seguirà dimecres als EUA, per buscar aliats econòmics-. El diplomàtic va notificar dissabte a la delegació catalana que volia ser present a l'activitat que hi fes el dirigent independentista i, per aquest motiu, ja desplaçar-se l'endemà a l'aeroport de Miami, per rebre la comitiva. I en el primer acte publicitat de Junqueras, la reunió d'aquest dilluns amb l'alcalde de la ciutat, Tomás Regalado, també ha volgut assistir-hi.
De fet, malgrat que la reunió estava programada com a privada, tal com li han insistit els membres de l'equip del vicepresident català, Creis ha defensat que tenia dret a ser-hi present tota l'estona, com marca la llei d'acció exterior espanyola, que dona dret a l'Estat a tutoritzar l'activitat a l'estranger de les comunitats autònomes. Malgrat tot, fonts coneixedores de la reunió han explicat a NacióDigital que el cònsol ha estat callat tota l'estona que ha durat la trobada, en què s'han tractat sobretot aspectes vinculats a les relacions econòmiques entre Catalunya i Miami, com en matèria de medicina i salut o amb depuració d'aigües i infraestructures.
Tot i això, sí que s'ha fet una referència al procés quan Regalado ha explicat la importància que tenen els referèndums als EUA i, en concret, a la seva ciutat, on se'n per avalar els arrendament de sòl públic o per crear determinats comitès que controlen l'activitat de la policia, per exemple. És en aquest moment que Junqueras hauria exposat que Catalunya també voldria exercir el dret a decidir.
Junqueras treu ferro a l'actuació de la diplomàcia espanyola
Tanmateix, el vicepresident català ha tret ferro a la presència de Creis, i simplement ha destacat la "voluntat de col·laborar amb tothom" i s'ha mostrat content perquè "tots vulguin col·laborar" amb ell, per bé que -preguntat pel veto al Marroc- ha desitjat poder-se "explicar amb el màxim de llibertat i normalitat possible", fet que ha insinuat que passarà quan Catalunya sigui un estat. En tot cas, la comitiva catalana manté la intenció de mantenir part de l'agenda privada i, per tant, esquivar la presència de la diplomàcia espanyola en aquelles trobades no publicitades i discretes, com un sopar que va fer diumenge i del que no n'ha transcendit res.
Sigui com sigui, Creis ha arribat a l'Ajuntament abans que Junqueras -que ha arribat acompanyat del delegat del Govern als EUA, Andrew Scott- i ha seguit des de les explicacions inicials fetes per Regalado sobre la història de l'edifici del consistori fins a la roda de premsa posterior del vicepresident català, ja al carrer, on s'ha situat darrera dels periodistes per escoltar la valoració de la reunió del també líder d'ERC. Malgrat tot, després no ha volgut fer declaracions, argument que aquesta era una tasca que li pertocava a Junqueras.
El currículum de Creis, cònsol general de Miami des del 2015, és llarg i amb alguna polèmica inclosa. Llicenciat en Dret i posteriorment centrat en la carrera diplomàtica, ha estat cap de protocol de la Zarzuela en dos períodes -l'últim el de 2011 a 2015, just abans del seu càrrec actual-, però també conseller de la representació permanent d'Espanya davant la Unió Europea o conseller de l'ambaixada de Tel Aviv. De fet, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, va rebaixar la categoria necessària per esdevenir cònsol general de Miami perquè Creis, amb categoria de conseller i no de ministre, pogués ser l'escollit sense haver estat mai cònsol prèviament. De fet, aquesta era una de les places que el govern espanyol podia nomenar a dit.
Sigui com sigui, Creis ha pogut escoltar, com Junqueras, les explicacions de Regalado sobre l'edifici de l'Ajuntament -considerat històric, atès que té més de 50 anys en una ciutat que en una ciutat que va ser fundada fa tot just 121-, el qual era un aeroport d'hidroavions Pan American World Airways, tal com es pot observar encara en tota la seva decoració interior. La llegenda explica que va ser allí des d'on va volar secretament Franklin Rossevelt per volar cap a la decisiva conferència de Ialta.
Infraestructures, creuers, medicina, salut...
Així mateix, el despatx de Regalado -un republicà crític amb Donald Trump, a qui va afirmar que no va votar- està plena de fotografies de l'alcalde amb dirigents polítics dels EUA o de l'estranger -fins i tot els actuals reis d'Espanya, Felip VI i Letícia- i ofereix unes excel·lents vistes al mar, que es troba just al costat. Precisament la qüestió de l'aigua ha estat un dels aspectes tractats en les converses, ja que a Miami estan preocupats pels efectes del canvi climàtic i l'augment del nivell del mar, motiu pel qual s'han emplaçat a buscar fórmules de cooperació per establir infraestructures per fer-hi front, així com en matèria de depuració d'aigües o de creuers. La presència d'empreses de salut, medicina i investigació catalanes a Miami ha estat un altre element tractat.
D'aquesta manera, Junqueras s'ha mostrat satisfet pel resultat de la reunió i, de fet, Regalado té previst visitar Barcelona i Tarragona a mitjans de maig, quan tornarà a fer trobades amb polítics catalans per buscar vies de cooperació entre els dos territoris -"la condició que m'ha posat la dona és que visitem la Sagrada Família", ha ironitzat-. L'alcalde de Miami -nascut a Cuba-, un cop finalitzada la reunió, ha destacat "les relacions intenses entre Catalunya i Cuba, i entre Cuba i els Estats Units", així com ha explicat que "el 60% de residents a Miami són nascuts fora dels Estats Units".
La participació ciutadana ha estat un altre element recurrent. Regalado ha indicat que els ciutadans poden intervenir en el ple, des d'un faristol, cosa que Junqueras ha afirmat que també poden fer a Sant Vicenç dels Horts, on els plens poden arribar a durar "cinc o sis hores". "Això és poc! Aquí poden arribar a onze o dotze, o fins a catorze o quinze quan hi ha pressupostos", ha respost l'alcalde, posant en valor la fama dels cubans -originals o emigrats- de ser amants dels discursos llargs.
Igualment, Regalado ha exposat que els últims vuit anys -els que ha estat ell al capdavant de l'Ajuntament- s'han fet tres referèndum per aprovar la cessió de terrenys per a usos privats, tal com marca la norma municipal. "El poble és el propietari del terreny", ha defensat, motiu pel qual ha d'aprovar aquestes operacions, en les quals el consistori no pot gastar recursos per fer campanya per cap opció. I, si al cap de quatre anys, no s'han efectuat les obres o les inversions compromeses per l'adjudicatari un cop rebuda la cessió, s'ha de repetir el referèndum.
De fet, malgrat que la reunió estava programada com a privada, tal com li han insistit els membres de l'equip del vicepresident català, Creis ha defensat que tenia dret a ser-hi present tota l'estona, com marca la llei d'acció exterior espanyola, que dona dret a l'Estat a tutoritzar l'activitat a l'estranger de les comunitats autònomes. Malgrat tot, fonts coneixedores de la reunió han explicat a NacióDigital que el cònsol ha estat callat tota l'estona que ha durat la trobada, en què s'han tractat sobretot aspectes vinculats a les relacions econòmiques entre Catalunya i Miami, com en matèria de medicina i salut o amb depuració d'aigües i infraestructures.
Tot i això, sí que s'ha fet una referència al procés quan Regalado ha explicat la importància que tenen els referèndums als EUA i, en concret, a la seva ciutat, on se'n per avalar els arrendament de sòl públic o per crear determinats comitès que controlen l'activitat de la policia, per exemple. És en aquest moment que Junqueras hauria exposat que Catalunya també voldria exercir el dret a decidir.
Junqueras treu ferro a l'actuació de la diplomàcia espanyola
Tanmateix, el vicepresident català ha tret ferro a la presència de Creis, i simplement ha destacat la "voluntat de col·laborar amb tothom" i s'ha mostrat content perquè "tots vulguin col·laborar" amb ell, per bé que -preguntat pel veto al Marroc- ha desitjat poder-se "explicar amb el màxim de llibertat i normalitat possible", fet que ha insinuat que passarà quan Catalunya sigui un estat. En tot cas, la comitiva catalana manté la intenció de mantenir part de l'agenda privada i, per tant, esquivar la presència de la diplomàcia espanyola en aquelles trobades no publicitades i discretes, com un sopar que va fer diumenge i del que no n'ha transcendit res.
Sigui com sigui, Creis ha arribat a l'Ajuntament abans que Junqueras -que ha arribat acompanyat del delegat del Govern als EUA, Andrew Scott- i ha seguit des de les explicacions inicials fetes per Regalado sobre la història de l'edifici del consistori fins a la roda de premsa posterior del vicepresident català, ja al carrer, on s'ha situat darrera dels periodistes per escoltar la valoració de la reunió del també líder d'ERC. Malgrat tot, després no ha volgut fer declaracions, argument que aquesta era una tasca que li pertocava a Junqueras.
Cándido Creis, Tomás Regalado i Oriol Junqueras, a l'arribada a l'Ajuntament. Foto: ACN
Sigui com sigui, Creis ha pogut escoltar, com Junqueras, les explicacions de Regalado sobre l'edifici de l'Ajuntament -considerat històric, atès que té més de 50 anys en una ciutat que en una ciutat que va ser fundada fa tot just 121-, el qual era un aeroport d'hidroavions Pan American World Airways, tal com es pot observar encara en tota la seva decoració interior. La llegenda explica que va ser allí des d'on va volar secretament Franklin Rossevelt per volar cap a la decisiva conferència de Ialta.
Infraestructures, creuers, medicina, salut...
Així mateix, el despatx de Regalado -un republicà crític amb Donald Trump, a qui va afirmar que no va votar- està plena de fotografies de l'alcalde amb dirigents polítics dels EUA o de l'estranger -fins i tot els actuals reis d'Espanya, Felip VI i Letícia- i ofereix unes excel·lents vistes al mar, que es troba just al costat. Precisament la qüestió de l'aigua ha estat un dels aspectes tractats en les converses, ja que a Miami estan preocupats pels efectes del canvi climàtic i l'augment del nivell del mar, motiu pel qual s'han emplaçat a buscar fórmules de cooperació per establir infraestructures per fer-hi front, així com en matèria de depuració d'aigües o de creuers. La presència d'empreses de salut, medicina i investigació catalanes a Miami ha estat un altre element tractat.
D'aquesta manera, Junqueras s'ha mostrat satisfet pel resultat de la reunió i, de fet, Regalado té previst visitar Barcelona i Tarragona a mitjans de maig, quan tornarà a fer trobades amb polítics catalans per buscar vies de cooperació entre els dos territoris -"la condició que m'ha posat la dona és que visitem la Sagrada Família", ha ironitzat-. L'alcalde de Miami -nascut a Cuba-, un cop finalitzada la reunió, ha destacat "les relacions intenses entre Catalunya i Cuba, i entre Cuba i els Estats Units", així com ha explicat que "el 60% de residents a Miami són nascuts fora dels Estats Units".
Tomás Regalado i Oriol Junqueras, un cop acabada la reunió, intercanviant obsequis. Foto: Roger Tugas
La participació ciutadana ha estat un altre element recurrent. Regalado ha indicat que els ciutadans poden intervenir en el ple, des d'un faristol, cosa que Junqueras ha afirmat que també poden fer a Sant Vicenç dels Horts, on els plens poden arribar a durar "cinc o sis hores". "Això és poc! Aquí poden arribar a onze o dotze, o fins a catorze o quinze quan hi ha pressupostos", ha respost l'alcalde, posant en valor la fama dels cubans -originals o emigrats- de ser amants dels discursos llargs.
Igualment, Regalado ha exposat que els últims vuit anys -els que ha estat ell al capdavant de l'Ajuntament- s'han fet tres referèndum per aprovar la cessió de terrenys per a usos privats, tal com marca la norma municipal. "El poble és el propietari del terreny", ha defensat, motiu pel qual ha d'aprovar aquestes operacions, en les quals el consistori no pot gastar recursos per fer campanya per cap opció. I, si al cap de quatre anys, no s'han efectuat les obres o les inversions compromeses per l'adjudicatari un cop rebuda la cessió, s'ha de repetir el referèndum.