Prop de la meitat de les emissions de diòxid de carboni (CO2) dels llacs de tot el món són el resultat d’un procés que no s'havia considerat fins ara: la meteorització de les roques de la conca. Aquesta és una de les principals conclusions d’un nou article científic publicat per la revista Nature Geoscience, i signat pels experts Rafael Marcé (Institut Català de Recerca de l’Aigua, ICRA); Biel Obrador, Joan Lluís Riera, Pilar López, i Joan Armengol ( Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, UB) i Josep-Anton Morguí (UB i Institut Català de Ciències del Clima, IC3).

Per què estan els llacs carregats de CO2?

Més del 90% dels llacs i embassaments al món estan sobresaturats de CO2 dissolt a l'aigua. Això fa que la majoria d'aquests ecosistemes aquàtics emetin de forma natural CO2 a l'atmosfera, un procés que afecta el cicle global del carboni que controla el clima a la Terra.

Tal com explica l’expert Rafael Marcé (ICRA), primer autor de l’article, "fins ara, es pensava que el mecanisme principal que explicava les emissions de CO2 en llacs era l'activitat dels organismes aquàtics, és a dir, la respiració, un procés que genera CO2 que s’allibera al medi. L'estudi suggereix que la meteorització de les roques és un procés tant o més important en el balanç de carboni d’aquests ecosistemes, i posa en qüestió la hipòtesi tradicional per explicar l’origen de la sobresaturació de CO2 en llacs".
 
Aquesta dissolució és un procés químic que genera CO2, una molècula que és arrossegada per l'aigua a través dels sòls fins arribar als rius, llacs i embassaments. "Per tant -afegeix Biel Obrador (UB)- podríem dir que gran part del CO2 que emeten els llacs i els embassaments és quelcom similar a l'alè de les roques".

Meteorització: un fenomen a escala global

Aquest treball científic, el primer que quantifica l’impacte de la meteorització de les roques en el balanç de les emissions de CO2 en els llacs, s’ha centrat en l’estudi del paper dels llacs en el destí del carboni procedent de la conca hidrogràfica. Com a sistemes models, s’han estudiat dades d’un total de 101 embassaments repartits per tota la península Ibèrica i representatius d’un ampli rang de condicions geològiques i ambientals. La potència de l'estudi rau precisament en el fet que es fa una estima de la importància d'aquest procés en tots els llacs del món, expliquen els autors.

Segons les conclusions, el fenomen de la meteorització de les roques de la conca és especialment important en llacs ubicats al tròpic i a latituds temperades, i no tant a les zones boreals. Per tant, els efectes del procés de meteorització no serien només significatius en àrees del món amb una geologia dominada per les roques calcàries, sinó que la seva rellevància seria a escala global.

Més informació:

«Carbonate weathering as a driver of CO2 supersaturation in lakes», Nature Geoscience, 2015, Rafael Marcé, Biel Obrador, Josep-Anton Morguí, Joan Lluís Riera, Pilar López and Joan Armengol.