La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha demanat al jutge del cas Palau, Josep Maria Pijuan, que obri diligències a la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), vinculada al PP, per investigar si es van desviar part dels fons que el ministeri espanyol de Cultura va destinar a les obres del Palau de la Música a l'Institut Catalunya Futur, la branca catalana de la fundació popular. En un escrit lliurat al jutge, l'acusació popular considera que el ministeri va pagar "un import més alt del que realment costaven les obres per les quals s'havia acordat la subvenció" i reclama que s'investigui el "destí final de la diferència entre el cost efectiu de l'obra i els fons lliurats".

Segons la FAVB, consta a la causa que "va existir doble certificació de les obres de reforma fetes al Palau", una d'un import per enviar a Cultura "per justificar la subvenció concedida" i una altra "del mateix període i conceptes, d'import molt inferior que servia per a què els industrials que intervenien a l'obra facturessin i cobressin". "D'aquesta manera, es va aconseguir que el Ministeri de Cultura pagués un import més alt del que realment costaven les obres per les quals 'havia acordat la subvenció", assegura l'acusació popular en el seu escrit enviat al jutge.

Els veïns demanen obrir diligències testificals per a l'exdirector general del palau, Joan Llinares, que el 2009 va detectar la doble certificació de les obres, i per a l'arquitecte Òscar Tusquets perquè informi al jutjat sobre el cost real de les obres. També que s'oficiï al Ministeri de Cultura per a que emeti còpia certificada de tot l'expedient de la subvenció, i que es prengui declaració com a imputat a l'arquitecte Carles Díaz, "qui signava les certificacions com a direcció facultativa".

L'acusació popular considera que no s'han practicat les necessàries diligències d'instrucció per determinar "el destí final de la diferència entre el cost efectiu de l'obra i els fons lliurats pel Ministeri de Cultura" i assegura que "existeixen informacions periodístiques que apunten cap a l'Institut Catalunya Futur", la marca catalana de la FAES. Els veïns argumenten que, si bé Hisenda no ha trobat el rastre directe, "ateses les constatacions del gran tràfic de diners en efectiu i de persones interposades amb facturació falsa com a mecanismes per a la desviació de fons, fan que tal manca de connexió comptable directa no sigui suficient als efectes de predicar que s'han realitzat totes aquelles diligències necessàries de la instrucció".

Per això, demana al jutge practicar diligències perquè s'oficiï a la FAES perquè lliuri la certificació de la identitat de les persones o entitats que van aportar els 6,9 MEUR que consten a la partida d'ingressos de l'entitat per activitat pròpia durant el 2003 i els 6,3 MEUR que consten a la mateixa partida del 2004.

Contra l'arxivament de la causa contra les dones de Millet i Montull

D'altra banda, en el mateix escrit, l'acusació popular s'ha posicionat en contra de la proposta de la fiscalia de l'arxivament provisional de la causa contra les dones de Fèlix Millet i Jordi Montull, Marta Vallès i Mercedes Mir. La fiscalia ha considerat que no s'ha demostrat que coneguessin l'origen irregular dels diners, però l'acusació popular sosté que en la instrucció "ha quedat acreditada suficientment la seva intervenció en els fets delictius investigats" com a legals representants de societats. Els veïns també s'han mostrat en contra del sobreseïment de quatre imputats més proposats pel fiscal.

A més, l'acusació popular demana al jutge que prengui declaració en qualitat d'imputats als representants legals de les empreses Clos 9 SA, Clos Interiors SL, Manteniments Integrals FM2 SA, Eiffage Energía SL, Instal·lacions i Manteniments Tècnics de Catalunya SL, Vigilancia y Sistemas de Seguridad SA, Inspección y Mantenimiento SA, i Optima Airat SA, ja que els considera "cooperadors necessaris" en el presumpte espoli del Palau i en la malversació de cabdals públics per pagaments d'obres als domicilis particulars, o autors del delicte de d'apropiació indeguda.