La Fiscalia ha retirat aquest dilluns les acusacions contra els exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon, i dos càrrecs de la cúpula del departament durant la Covid. Al final del judici pel retard en la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils de Catalunya, la fiscal ha retirat l'acusació de prevaricació i la petició de 12 anys d'inhabilitació per a càrrec públic.
Tot i això, les acusacions populars han mantingut la petició de 15 anys d'inhabilitació per a Vergés, Argimon, Marc Ramentol i Adrià Comella. Totes les acusacions menys Jupol han retirat l'acusació contra Xavier Rodríguez, exdirector de Serveis de Salut. Les defenses han demanat l'absolució i el pagament de les costes per part de les acusacions populars.
En els seus informes finals, les acusacions han reiterat que els màxims dirigents de la sanitat pública catalana van retardar volgudament la vacunació dels agents. Així, recorden que quan el 27 d'abril el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar la vacunació, aquesta es va fer en només deu dies. I han recordat que el Consell Interterritorial no va excloure de la vacunació amb AstraZeneca els agents policials de menys de 55 anys. Tampoc veuen raonable el retard de l'acord entre Generalitat i cossos policials per sistematitzar la vacunació.
Per la seva banda, les defenses han reiterat que el retard no va ser culpa de Salut, sinó que va ser a causa del retard en la facilitació del llistat d'agents, l'exigència de vacunació en centres policials, la suspensió de les vacunes AstraZeneca i la manca de dosis. Així han recordat que Salut va demanar el 9 de febrer el cens dels dos cossos policials, però aquests no volien donar els domicilis dels agents per vacunar-se al seu centre sanitari més proper, com sí que havien fet en altres autonomies com Galícia, la Rioja o Castella-la Manxa. Per això, dies després es va acordar vacunar els agents en dependències policials, però els censos, amb defectes, van arribar a principis de març. Un cop feia tres dies que es vacunaven els agents, va arribar la suspensió d'AstraZeneca.
En aquest sentit, han recordat que les suspensions i posteriors limitacions d'AstraZeneca eren ordres del Consell Interterritorial de Salut, de nivell estatal, i la Generalitat només "executava". Han recordat que la priorització de l'edat era per a tota la població, ja que no hi havia vacunes per a tothom.
El judici queda vist per a sentència
D'altra banda, les defenses han recordat que tot i que una sentència contenciosa-administrativa del TSJC donés la raó als agents, això no pot implicar una sentència penal per prevaricació. "Una decisió per salvar vides no pot ser il·legal", ha dit l'advocat de Marc Ramentol. De fet, han dit que el TSJC no va fer "reprendre" la vacunació "aturada", sinó "accelerar els terminis". El judici ha quedat vist per a sentència després de l'últim torn de paraula dels acusats. Marc Ramentol, exsecretari general de Salut ha dit que l'objectiu aquells mesos va ser salvar el màxim de vides possible i preservar el sistema de salut per a la resta d'afeccions. L'exconsellera Vergés ha dit que els sanitaris i directius sanitaris "van respondre com ningú", que el seu únic objectiu era la salut de la gent i s'ha mostrat orgullosa de poder servir Catalunya en aquells moments.
Finalment, el més extens ha estat Adrià Comella, exdirector del Servei Català de la Salut. Ha recordat que el CatSalut no va tenir cap intervenció en la decisió de vacunar els policies i guàrdies civils, sinó només de facilitar les infermeres per posar les vacunes als centres policials. Així, ha dit que el retard en la vacunació es va deure al sistema elegit pels cossos policials i al retard en l'enviament dels censos per part dels comandaments dels dos cossos policials estatals. En tot cas, ha dit que "no hi havia cap solució bona possible" en aquells mesos, i que ningú al món "tenia un manual d'instruccions" per gestionar la pandèmia.
