La Fiscalia Superior de Catalunya ha donat suport aquest dimecres a la suspensió cautelar per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del decret que ajorna les eleccions del 14-F. En l'informe presentat al tribunal, el ministeri públic al·lega que si s'aixeca la suspensió cautelar, quan el tribunal resolgui ja haurà passat el 14 de febrer, cosa que faria impossible fer complir la resolució en cas que sigui contrària a la Generalitat.

Els serveis jurídics de la Generalitat preparen contrarellotge la justificació de per què ha optat per suspendre aquesta convocatòria en ple auge de la pandèmia. Pivotarà sobre tres eixos: una situació sanitària en la qual no poden descartar-se restriccions més dràstiques en plena campanya; una logística per votar amb limitacions que, en aquest context, no pot garantir la legitimitat del procés electoral; i uns precedents a Galícia i Euskadi que entenen que faculta la Generalitat per triar una nova data amb un context més favorable.

El Govern ha fet públic aquest dimarts els tres informes -un sobre la situació epidemiològica, un altre de la logística prevista per Exteriors i un tercer de raonament jurídic- en base als quals el vicepresident, Pere Aragonès, va signar divendres el decret que deixava sense efectes el 14-F i fixava la intenció de reprendre el procés electoral el 30 de maig. L'objectiu és aconseguir apuntalar les eleccions del 30 de maig aportant aquella argumentació que no va incloure el decret i, de fet, el Govern confia que la impugnació decaigui.

Però més enllà del dictamen judicial la incògnita és si el tribunal resoldrà la qüestió de fons abans de l'inici de la campanya electoral, el 29 de gener. En cas contrari, la situació podria ser kafkiana si arrenca la campanya i, enmig del procés, el TSJC acaba avalant la suspensió de la cita del 14 de febrer.