La Fiscalia renuncia acusar Mas, Ortega i Rigau per malversació de fons públics per la consulta del 9-N

Els fiscals eliminen l'únic delicte que hauria pogut acabar amb pena de presó, però conserven els que poden inhabilitar els tres polítics

Publicat el 18 de juliol de 2016 a les 14:57
La Fiscalia ha renunciat a acusar l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau d'un delicte de malversació de fons públics per la consulta del 9-N. En la querella inicial, el ministeri públic incloïa aquest delicte, però ara hi renuncia, perquè les despeses relacionades amb la seva organització es van comprometre amb anterioritat a la suspensió del Tribunal Constitucional (TC).

La fiscalia argumenta que durant la investigació s'ha constatat que "les despeses relacionades amb l'organització i el desenvolupament de la votació del 9 de novembre del 2014 van ser compromeses amb anterioritat a la suspensió per part del TC". Així, "es van contractar abans", sense perjudici que "alguns es paguessin després".

Tanmateix els fiscals demanen al TSJC que desestimi els recursos presentats per les defenses i jutgi Mas, Ortega i Rigau pels delictes de desobediència i prevaricació. Entre altres arguments, sostenen que van intentar "aparentar" que el procés participatiu va quedar exclusivament en mans de voluntaris, però "en realitat no va ser així".

Per contra, la fiscalia considera que sense les tasques que van fer les empreses privades contractades per la Generalitat la consulta "no s'hauria pogut portar a terme". I afegeixen que "amb posterioritat a la suspensió del Constitucional, la logística organitzativa seguia estant sota control públic, ja que era perfectament possible paralitzar l'activitat dels contractistes privats". Les actuacions de l'administració a través de l'activitat dels contractistes, conclouen, "lluny de detenir-se van continuar tot i la suspensió constitucional".

A més, consideren que els investigats "eren conscients de la possible impugnació", motiu pel qual, per exemple, s'utilitzen "termes ambigus", indicacions de "confidencialitat o reserva" o s'insistia en el "caràcter sensible" de la qüestió en correus electrònics.

D'aquesta manera, la Fiscalia renuncia a acusar Mas, Ortega i Rigau d'un delicte que pot comportar penes de presó, mentre manté l'acusació per prevaricació i desobediència, pels quals estan previstes penes d'inhabilitació.