La Fiscalia creu que la sentència del Tribunal Suprem "coincideix en allò substancial" amb la seva acusació al judici de l'1-O, malgrat la "discrepància" sobre la violència i, per tant, la qualificació dels delictes constitutius de sedició i no de rebel·lió. En aquest sentit, el ministeri públic -a l'espera d'una valoració més profunda- vol agrair públicament la tasca dels fiscals que directa o indirectament han participat en el procediment i, particularment, als quatre membres de la Fiscalia del Tribunal Suprem que van ser presents al llarg del judici. 

"Parlar d'èxits i fracassos és una cosa aliena al ministeri fiscal i contribuiria a una anàlisi simplificadora de la sentència", han declarat aquest dilluns representants del ministeri públic, que han precisat que, malgrat la diferència sobre la violència, el Suprem recull "la major part de fets provats". Per tant, ha assegurat que la Fiscalia "està satisfeta" del paper que ha desenvolupat durant el procediment, tot i que ha deixat la porta oberta a presentar un recurs: "El primer és l'acatament de la sentència; la sentència és ferma, i els recursos que hi ha són extraordinaris. Ho estudiarem". 

Just després que es conegués la sentència per part del Suprem, la Fiscalia ja ha avisat que "tindria indubtable transcendència en altres procediments penals en curs", i malgrat que s'han negat a opinar sobre noves euroordres -el magistrat del Suprem Pablo Llarena ha emès una nova euroordre sobre Carles Puigdemont-, han admès que la resolució judicial suposa un "reforçament dels indicis fins el moment existents". 

Un judici "exemplar" i un tribunal "imparcial"

"La sentència és extensa i jurídicament complexa", han admès. I per això, han dit, requereix d'una "lectura sosegada i una anàlisi detallada i en profunditat". No obstant això, el ministeri públic recorda que aquesta causa es va iniciar per una querella d'aquesta mateixa institució, ja que des del principi es va valorar la "gravetat d'allò que estava succeint". Davant del veredicte, però, la Fiscalia ha assegurat que ha estat dictada per "jutges imparcials" i després d'un "judici oral certament exemplar, respectuós amb els drets processals de totes les parts i especialment curós per garantir el dret a la defensa", i celebrat amb la "màxima transparència i publicitat". 

Per això, ha dit, el judici i la sentència "representen la fortalesa de l'estat de dret" i del normal funcionament de la justícia, i posa de manifest -tal i com va sostenir el ministeri fiscal durant tot el judici- "el concert de volu ntat i el repartiment de funcions" entre els acusats, en el marc d'un pla descrit en fulls de ruta, que va permetre una acció coordinada entre el Govern, el Parlament i els responsables de l'ANC i Òmnium.