El 9-N ha posat el govern espanyol contra les cordes. Madrid ha fracassat en tot: No ha aconseguit impedir una votació massiva, tampoc no ha acovardit ni el Govern ni els partits catalans, ha vist com dos milions llargs de ciutadans han ignorat completament les seves amenaces i ha fet el ridícul davant de la comunitat internacional. Per si fos poc, la gent gran d'aquest país s'ha encarregat de destrossar els arguments d'adoctrinament a l'escola i d'artificiositat d'un sentiment de país que ells asseguren que s'ha induït des de TV3. La néta del president Macià, de 92 anys, ha anat a votar amb la seva besnéta... Prenguin-ne nota, senyors magistrats del TC.

Més encara. La votació ha estat totalment transversal, amb la participació massiva dels immigrants dels anys seixanta i la implicació dels col·lectius de la nova immigració. Catalunya no està trencada, com havien previst -i desitjat- els teòrics del nacionalisme espanyol. Al contrari, el 9-N ha fet confluir un extraordinari desig de canvi que és igual de sòlid a l'àrea metropolitana que a les comarques més catalanoparlants.

I, finalment, ha quedat demostrat que l'estat espanyol recula a Catalunya. El poder de la Generalitat serà tan limitat com es vulgui, però els catalans el consideren totalment legítim. Aquest 9-N la Generalitat ha actuat d'una forma molt semblant a un govern sobirà. Catalunya s'estatalitza, implacablement.