Taula rodona sobre els processos d'autodeterminació en el marc de la Unió Europea d'aquest divendres a la UCL de Londres. D'esquerra a dreta, David Edward, Graham Avery, Montserrat Guibernau, Robert Hazell i Uta Staiger. Foto: ACNEl cas català ha arribat aquest divendres a Londres en el marc de les jornades 'Processos d'autodeterminació a la UE. El cas de Catalunya' que ha organitzat la University College London (UCL). Un centenar de persones han assistit a la primera part de la trobada, que s'ha dedicat a analitzar específicament quina situació viu Catalunya.
Una de les primeres persones en intervenir ha estat l'excònsul honorari britànic a Barcelona, Geoff Cowling, que ha volgut destacar les amenaces d'alguns sectors del l'exèrcit espanyol que han manifestat la necessitat d'intervenir militarment a Catalunya en el cas que es proclamés la independència. Cowling ha remarcat també que en el cas dels catalans, el procés va de “baix cap a dalt”, a diferència d'Escòcia, on són els polítics qui tenen la iniciativa del procés.
Com a representant de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), hi ha assistit Miquel Strubell, que s'ha centrat a parlar de les mobilitzacions de la ciutadania relacionades amb el procés independentista en els darrers anys. Així, ha posat com a exemples les consultes ciutadanes del 2009, la marxa a Brussel·les, la manifestació del 2012 i la Via Catalana d'enguany.
El segon bloc de les conferències ha tractat de l'encaix que tindrien els països que assolissin la independència dins de la Unió Europea. Tots els ponents han coincidit que la integració d'una Escòcia independent dins de la UE seria molt més fàcil que la de Catalunya, degut a l'acord de reconeixement de l'Estat que existeix entre el govern escocès i el britànic en cas que els secessionistes guanyin el referèndum del 2014.
En canvi, el professor David Edwards, de la universitat d'Edimburg, ha deixat clar que per la Unió Europea seria "molt complicat o impossible" negociar amb Catalunya si no arribés amb un acord amb Espanya.
El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) ha estat l'encarregat de presentar la primera conferència, i ha anat a càrrec del seu secretari general, Albert Royo. Actes com aquest formen part de l'estratègia del Govern català per internacionalitzar el procés.
Segons paraules del secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, l'objectiu de les jornades és el de “normalitzar un debat” que a Catalunya ja és habitual, però no a la resta d'Europa. Albinyana, que també ha participat com a ponent, ha defensat que el problema per celebrar una consulta "no és legal, sinó polític”, en referència a la negativa per part del govern espanyol de permetre la consulta.
Segons paraules del secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, l'objectiu de les jornades és el de “normalitzar un debat” que a Catalunya ja és habitual, però no a la resta d'Europa. Albinyana, que també ha participat com a ponent, ha defensat que el problema per celebrar una consulta "no és legal, sinó polític”, en referència a la negativa per part del govern espanyol de permetre la consulta.
