19
de desembre
de
2021, 20:30
Actualitzat:
20:33h
No ha estat una setmana senzilla per als dirigents del PDECat. El partit viu molt més allunyat dels focus des que va quedar fora del Parlament després de les eleccions del 14-F, però el debat intern passa per un dels moments més intensos dels últims mesos. Un petit exemple: l'encara secretària general dels postconvergents, Àngels Chacón, ha hagut d'intervenir personalment en grups de whatsapp amb quadres del partit que mostraven reserves sobre la conveniència d'un acord amb Convergents, Lliures i la Lligaper fundar un nou partit de centre. La presència d'aquesta última formació, allunyada del sobiranisme i amb impulsors com Josep Ramon Bosch, fundador de Societat Civil Catalana, han encès els ànims en sectors del partit, dins del qual els alcaldes i regidors estan especialment inquiets el futur que els espera camí del 2023.
Diverses fonts territorials consultades per NacióDigital assenyalen que aquesta "inquietud" està cristal·litzant perquè s'acosten les eleccions municipals i el futur del PDECat apareix "desdibuixat" en l'horitzó, com remarquen també membres de la direcció consultats. Chacón, com va avançar aquest diari, deixarà la secretaria general del partit per situar-se al capdavant del nou projecte, de manera que només haurà estat poc més de mig any en el càrrec. En les converses amb la resta de partits implicats, el pes l'ha portat l'exconsellera d'Empresa, però també hi han participat el president del PDECat, David Bonvehí, i el secretari general adjunt, Marc Solsona. Aquest últim és un dels principals representants del món local de la formació com a alcalde de Mollerussa, i un dels que es va significar més a favor de fer respectar el perfil propi postconvergent quan s'estava negociant l'encaix -finalment fallit- amb Junts i Carles Puigdemont.
Els batlles del PDECat constitueixen, juntament amb els quatre diputats al Congrés, la veritable presència del partit al territori. Es tracta de Meritxell Roigé (Tortosa), Pere Regull (Vilafranca del Penedès), Albert Piñeira (Puigcerdà), Carles Pellicer (Reus) o bé Marc Castells (Igualada). Aquest últim va ser l'absència més sonada a la conferència de Chacón en què va desgranar els plans de futur per confluir en un nou partit de centre, i no va passar desapercebuda a Junts. El reglament de primàries dels de Puigdemont està pensat per captar els alcaldes del PDECat, que a nivell logístic encara pot esgrimir la carta de disposar dels drets electorals obtinguts als comicis del 2019. Encara s'ha de concretar si el nou partit de centre els voldrà fer servir per ser present a les municipals.
Una de les qüestions que s'estan mirant amb lupa és com es produeix, a nivell tècnic, la fundació del nou projecte per evitar al màxim que es pugui establir successió entre el PDECat i les sigles resultants de la confluència. No tant per una qüestió política, sinó perquè els postconvergents afronten la causa a l'Audiència Nacional pel cas del 3% i perquè també estan pendents de si el tribunal que executa la sentència del cas Palau els considera successors legals de Convergència. També Junts es troba en aquesta tessitura. Per tant, i amb el precedent de saber que la justícia els assenyala com a continuadors de CDC pel cas instruït al voltant del 3%, s'ha apostat per un nou partit en el qual, si així ho desitgen, hi desembarquin els militants i dirigents a títol individual.
L'ombra de la Lliga, en tot cas, és allargada, i no agrada tant a quadres com a representants del món local consultats. Ni genera consens la figura d'Àstrid Barrio, amb opinions contràries al sobiranisme, ni sobretot la de Josep Ramon Bosch, de qui des del PDECat es desvincula de qualsevol moviment. "El partit no renuncia a la independència ni té ni tindrà res a veure amb SCC. Així de contundent i sense matisos", assenyalava aquesta setmana un dels dirigents consultats. Des de l'entorn de Chacón s'insisteix que el decàleg del nou partit recollirà la millora de l'autogovern dins del marc legal vigent sense descartar el referèndum acordat amb l'Estat, una proposta assumible per al partit i en consonància amb el programa electoral del 14-F.
La dissolució, descartada a curt termini
Un dels debats més crispats durant la negociació entre Junts i el PDECat pivotava al voltant de la dissolució del partit postconvergent, finalment descartada. Aquest escenari, de cara a la creació de la nova formació de centre, tampoc està damunt la taula en el curt termini, segons indiquen des de la direcció nacionalista. Tanmateix, l'estructura és cada vegada més exigua: l'últim expedient de regulació d'ocupació (ERO) ha fet que només quedi un empleat en plantilla. També existeixen veus que consideren "primordial" mantenir viu el PDECat en cas que la confluència no funcioni, com una espècie de "valor refugi" per si cal revigoritzar-lo en el futur.
També hi ha un altre factor a tenir en compte, que és com s'estan organitzant partits d'àmbit exclusivament regional amb dirigents provinents de les files postconvergents. És el cas de Jaume Casañas, alcalde de Cunit, que impulsa una formació a la vegueria del Penedès. Ja està en contacte amb altres batlles de la zona, alguns dels quals -Sant Jaume dels Domenys, Torrelles de Foix- ja s'hi han sumat. Es pot tractar d'una plataforma, a banda, per negociar certa quota de poder amb partits d'àmbit nacional de cara a consells comarcals i diputacions. Una hipotètica desfeta del poder local del PDECat pot alterar el mapa arreu del país, tenint en compte el seu pes actual.
El repte de Chacón, per tant, és ampliar les fronteres del partit sense desvirtuar-ne l'essència ni alterar els equilibris interns. "Hem de ser més forts i obrir-nos de mires", ressalten des de l'entorn de la secretària general. I, camí del 2023, el món municipal nacionalista observa amb inquietud com arrenca la confluència amb Convergents, la Lliga i Lliures. De tots ells, el partit gran és el PDECat, que tot just es va fundar fa cinc anys i no ha acabat mai de desplegar el projecte propi. Una circumstància que, des de Junts, s'intentarà aprofitar per créixer al territori i competir al màxim al món local.
Diverses fonts territorials consultades per NacióDigital assenyalen que aquesta "inquietud" està cristal·litzant perquè s'acosten les eleccions municipals i el futur del PDECat apareix "desdibuixat" en l'horitzó, com remarquen també membres de la direcció consultats. Chacón, com va avançar aquest diari, deixarà la secretaria general del partit per situar-se al capdavant del nou projecte, de manera que només haurà estat poc més de mig any en el càrrec. En les converses amb la resta de partits implicats, el pes l'ha portat l'exconsellera d'Empresa, però també hi han participat el president del PDECat, David Bonvehí, i el secretari general adjunt, Marc Solsona. Aquest últim és un dels principals representants del món local de la formació com a alcalde de Mollerussa, i un dels que es va significar més a favor de fer respectar el perfil propi postconvergent quan s'estava negociant l'encaix -finalment fallit- amb Junts i Carles Puigdemont.
Els batlles del PDECat constitueixen, juntament amb els quatre diputats al Congrés, la veritable presència del partit al territori. Es tracta de Meritxell Roigé (Tortosa), Pere Regull (Vilafranca del Penedès), Albert Piñeira (Puigcerdà), Carles Pellicer (Reus) o bé Marc Castells (Igualada). Aquest últim va ser l'absència més sonada a la conferència de Chacón en què va desgranar els plans de futur per confluir en un nou partit de centre, i no va passar desapercebuda a Junts. El reglament de primàries dels de Puigdemont està pensat per captar els alcaldes del PDECat, que a nivell logístic encara pot esgrimir la carta de disposar dels drets electorals obtinguts als comicis del 2019. Encara s'ha de concretar si el nou partit de centre els voldrà fer servir per ser present a les municipals.
Una de les qüestions que s'estan mirant amb lupa és com es produeix, a nivell tècnic, la fundació del nou projecte per evitar al màxim que es pugui establir successió entre el PDECat i les sigles resultants de la confluència. No tant per una qüestió política, sinó perquè els postconvergents afronten la causa a l'Audiència Nacional pel cas del 3% i perquè també estan pendents de si el tribunal que executa la sentència del cas Palau els considera successors legals de Convergència. També Junts es troba en aquesta tessitura. Per tant, i amb el precedent de saber que la justícia els assenyala com a continuadors de CDC pel cas instruït al voltant del 3%, s'ha apostat per un nou partit en el qual, si així ho desitgen, hi desembarquin els militants i dirigents a títol individual.
L'ombra de la Lliga, en tot cas, és allargada, i no agrada tant a quadres com a representants del món local consultats. Ni genera consens la figura d'Àstrid Barrio, amb opinions contràries al sobiranisme, ni sobretot la de Josep Ramon Bosch, de qui des del PDECat es desvincula de qualsevol moviment. "El partit no renuncia a la independència ni té ni tindrà res a veure amb SCC. Així de contundent i sense matisos", assenyalava aquesta setmana un dels dirigents consultats. Des de l'entorn de Chacón s'insisteix que el decàleg del nou partit recollirà la millora de l'autogovern dins del marc legal vigent sense descartar el referèndum acordat amb l'Estat, una proposta assumible per al partit i en consonància amb el programa electoral del 14-F.
La dissolució, descartada a curt termini
Un dels debats més crispats durant la negociació entre Junts i el PDECat pivotava al voltant de la dissolució del partit postconvergent, finalment descartada. Aquest escenari, de cara a la creació de la nova formació de centre, tampoc està damunt la taula en el curt termini, segons indiquen des de la direcció nacionalista. Tanmateix, l'estructura és cada vegada més exigua: l'últim expedient de regulació d'ocupació (ERO) ha fet que només quedi un empleat en plantilla. També existeixen veus que consideren "primordial" mantenir viu el PDECat en cas que la confluència no funcioni, com una espècie de "valor refugi" per si cal revigoritzar-lo en el futur.
També hi ha un altre factor a tenir en compte, que és com s'estan organitzant partits d'àmbit exclusivament regional amb dirigents provinents de les files postconvergents. És el cas de Jaume Casañas, alcalde de Cunit, que impulsa una formació a la vegueria del Penedès. Ja està en contacte amb altres batlles de la zona, alguns dels quals -Sant Jaume dels Domenys, Torrelles de Foix- ja s'hi han sumat. Es pot tractar d'una plataforma, a banda, per negociar certa quota de poder amb partits d'àmbit nacional de cara a consells comarcals i diputacions. Una hipotètica desfeta del poder local del PDECat pot alterar el mapa arreu del país, tenint en compte el seu pes actual.
El repte de Chacón, per tant, és ampliar les fronteres del partit sense desvirtuar-ne l'essència ni alterar els equilibris interns. "Hem de ser més forts i obrir-nos de mires", ressalten des de l'entorn de la secretària general. I, camí del 2023, el món municipal nacionalista observa amb inquietud com arrenca la confluència amb Convergents, la Lliga i Lliures. De tots ells, el partit gran és el PDECat, que tot just es va fundar fa cinc anys i no ha acabat mai de desplegar el projecte propi. Una circumstància que, des de Junts, s'intentarà aprofitar per créixer al territori i competir al màxim al món local.