25
d'octubre
de
2021, 20:50
Actualitzat:
21:07h
La sala gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha estat l'escenari, aquest dilluns, d'una revifada del que fa tan sols un anys hauria pogut ser un míting de CiU just abans de l'arrencada del procés, o bé una reunió entre les cúpules de l'anomenada sociovergència. No només pels protagonistes -o la seva manera de vestir, fins i tot de parlar-, sinó també pel missatge de la protagonista de la jornada, Àngels Chacón, secretària general del PDECat i aspirant a liderar la refundació del centre sobiranista a Catalunya. L'exconsellera d'Empresa, darrere d'un faristol amb el lema "Centrem el present, repensem el futur", ha fet una diagnosi del moment polític i ha ressuscitat l'agenda gradualista de CiU com a solució. Entre les alternatives, una reforma constitucional que reconegui la singularitat catalana en el marc d'un context que promogui la bilateralitat i el diàleg amb el govern espanyol en el curt termini.
A la defensa de l'escola concertada i privada, la visió liberal de l'economia, l'accent en la recerca -àrea que va centrar bona part de la seva activitat com a consellera- i l'aposta per les renovables en clau energètica, Chacón hi ha sumat la visió nacional, que en campanya ja es va inspirar en el PNB, que li va fer costat de manera explítica. La dirigent del PDECat ha verbalitzat la seva creença en una "evolució" del marc constitucional, i ha situat la judicialització al mateix nivell que la confrontació com a vies que no serviran, segons ella, per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat.
La unilateralitat del 2017, en aquest esquema, no hi té la més mínima cabuda. De fet, ha indicat que l'1-O va provocar que hi hagués gent que se sentís "exclosa". "Alguna cosa no es va fer correctament", ha apuntat la dirigent nacionalista, crítica amb el "no a tot" -que "no serveix per res"- i amb els "dobles discursos" nascuts durant el procés. Un missatge dirigit a Junts, partit nascut com a escissió del PDECat i amb qui va buscar la confrontació quan era la candidata a les eleccions del 14-F, en les quals no va aconseguir superar el llindar del 3% dels vots per tenir representació al Parlament.
"Catalunya té dret a plantejar la seva independència. Però també hem d'estar oberts a explorar altres propostes que assegurin l'autogovern i els elements essencials de la nació assegurant la capacitat de construir una societat justa i tenir les eines per contribuir al benestar dels ciutadans i poder donar resposta als reptes globals i locals de futur", ha destacat l'exconsellera, que també ha defensat la consecució d'un nou model de finançament. A banda d'aquesta via i de la reforma constitucional, també ha apuntat la possibilitat d'aconseguir un nou estatus dins la Unió Europea (UE). En qualsevol dels casos, ha indicat, cal un "referèndum pactat" per decidir-ho, així com també respecte als cossos i forces de seguretat, en especial els Mossos d'Esquadra.
La línia vermella, en tot cas, és el compliment de l'ordenament jurídic en qualsevol dels escenaris, també el d'un referèndum sobre la independència. "Cal treballar per la promoció del diàleg, la concòrdia cívica, la cultura del pacte polític i la resolució de conflictes en la nostra societat", ha ressaltat Chacón, que ha demanat articular totes aquestes idees a través d'un projecte de "centre integrador". No només per condicionar la governabilitat, sinó també per acabar governant les institucions, ha defensat. "Avui explicito la meva disposició a treballar per articular consensos des d'on pugui ser més útil", ha ressaltat, al mateix temps que demanava "generositat" al PDECat, on més d'una veu està alerta sobre el futur del partit.
Entre la sociovergència i l'establishment
A primera fila s'hi ha assegut l'expresident Artur Mas, acompanyat de la seva dona, Helena Rakosnik. La principal autoritat ha estat Teresa Cunillera, delegada del govern espanyol a Catalunya. No ha estat l'única representant del PSC, perquè també s'hi ha acostat Alícia Romero, portaveu parlamentària dels socialistes. Ramon Espadaler, exconseller d'Interior i exsecretari general d'Unió, ara enrolat a Units per Avançar i diputat dins del grup del PSC, també ha fet acte de presència a la conferència, en la qual també hi ha estat Josep Maria Jové, president del grup parlamentari d'ERC.
De Junts, en canvi, no s'hi ha acostat cap representant. Andreu Mas-Colell, Felip Puig i Joana Ortega, en canvi, sí que hi han estat, com Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, o Antoni Cañete, líder de Pimec. Entre els alcaldes del PDECat, ha destacat la presència de Marc Solsona (Mollerussa i secretari general adjunt del partit), David Font (Gironella), Montserrat Candini (Calella), Carles Pellicer (Reus) i Meritxell Roigé (Tortosa), mentre que de diputats hi han estat els que el PDECat té al Congrés: Genís Boadella, Concepció Cañadell, Sergi Miquel i Ferran Bel. Marc Castells, alcalde d'Igualada, ha optat per no ser a la conferència de la secretària general. Carles Campuzano, veterà de CDC i fundador del PDECat tot i que després va posar en marxa al PNC, ha ocupat un seient al TNC, com també Germà Gordó, de Convergents.
Cap a un nou partit
Una de les opcions que hi ha damunt la taula en les converses mantingudes les últimes setmanes de manera discreta és la creació d'un nou partit que sumi els militants de Lliures, Convergents i la Lliga. De moment, el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), liderat per Marta Pascal, s'ho mira des de fora -es va retirar fa setmanes de les negociacions- i puntualitza que estudiarà la proposta que desgrani Chacón i que prendrà decisions en una executiva al novembre. La idea és que la nova formació cristal·litzi en un congrés fundacional al desembre. La tramesa de les invitacions a la conferència no s'ha fet a través del PDECat, situat en segon terme.
Per què fundar un partit nou és vist com una opció per part dels actors implicats en les converses i, especialment, per al PDECat? Un argument és la situació derivada del cas Palau -podria acabar pagant les conseqüències, judicials i econòmiques, de la sentència que afectava CDC com a possible continuadora del seu llegat jurídic-, i perquè econòmicament afronten un context delicat. Fins al punt que ja s'ha executat un nou ERO als treballadors que encara tenia. Fonts nacionalistes assenyalen que l'oferta passa per una indemnització de 30 dies per any treballat, amb un màxim de 18 mesos. Només es quedarà com a treballador el gerent del partit, Jordi Oliveras, amb passat a CDC. Implicats en les converses entre les diverses formacions assenyalen que l'opció de "nou partit amb NIF nou", liderat per Chacón, ja està en marxa entre els actors.
La secretària general del PDECat va ser la candidata del partit a les eleccions del 14-F, en les quals la formació postconvergent va quedar fora de l'arc parlamentari. Durant uns mesos va sospesar tornar al sector privat, on tenia una llarga trajectòria abans d'entrar en política, però finalment va decantar-se per agafar les regnes del partit, com defensava en públic i en privat Bonvehí. Ha jugat un paper rellevant en les converses de tots els actors i, amb el pas del temps, ha anat guanyant "sintonia" amb la Lliga, liderada per Àstrid Barrio i que és el partit més allunyat del sobiranisme de tots els que hi ha en dansa. La Lliga, ressalten les fonts consultades, també està fent esforços per obtenir "suports econòmics" al projecte que surti de la refundació del centre. L'agenda de CiU ha fet aquest dilluns el seu primer pas per ressucitar. O, si més no, intentar-ho.
A la defensa de l'escola concertada i privada, la visió liberal de l'economia, l'accent en la recerca -àrea que va centrar bona part de la seva activitat com a consellera- i l'aposta per les renovables en clau energètica, Chacón hi ha sumat la visió nacional, que en campanya ja es va inspirar en el PNB, que li va fer costat de manera explítica. La dirigent del PDECat ha verbalitzat la seva creença en una "evolució" del marc constitucional, i ha situat la judicialització al mateix nivell que la confrontació com a vies que no serviran, segons ella, per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat.
La unilateralitat del 2017, en aquest esquema, no hi té la més mínima cabuda. De fet, ha indicat que l'1-O va provocar que hi hagués gent que se sentís "exclosa". "Alguna cosa no es va fer correctament", ha apuntat la dirigent nacionalista, crítica amb el "no a tot" -que "no serveix per res"- i amb els "dobles discursos" nascuts durant el procés. Un missatge dirigit a Junts, partit nascut com a escissió del PDECat i amb qui va buscar la confrontació quan era la candidata a les eleccions del 14-F, en les quals no va aconseguir superar el llindar del 3% dels vots per tenir representació al Parlament.
"Catalunya té dret a plantejar la seva independència. Però també hem d'estar oberts a explorar altres propostes que assegurin l'autogovern i els elements essencials de la nació assegurant la capacitat de construir una societat justa i tenir les eines per contribuir al benestar dels ciutadans i poder donar resposta als reptes globals i locals de futur", ha destacat l'exconsellera, que també ha defensat la consecució d'un nou model de finançament. A banda d'aquesta via i de la reforma constitucional, també ha apuntat la possibilitat d'aconseguir un nou estatus dins la Unió Europea (UE). En qualsevol dels casos, ha indicat, cal un "referèndum pactat" per decidir-ho, així com també respecte als cossos i forces de seguretat, en especial els Mossos d'Esquadra.
La línia vermella, en tot cas, és el compliment de l'ordenament jurídic en qualsevol dels escenaris, també el d'un referèndum sobre la independència. "Cal treballar per la promoció del diàleg, la concòrdia cívica, la cultura del pacte polític i la resolució de conflictes en la nostra societat", ha ressaltat Chacón, que ha demanat articular totes aquestes idees a través d'un projecte de "centre integrador". No només per condicionar la governabilitat, sinó també per acabar governant les institucions, ha defensat. "Avui explicito la meva disposició a treballar per articular consensos des d'on pugui ser més útil", ha ressaltat, al mateix temps que demanava "generositat" al PDECat, on més d'una veu està alerta sobre el futur del partit.
Entre la sociovergència i l'establishment
A primera fila s'hi ha assegut l'expresident Artur Mas, acompanyat de la seva dona, Helena Rakosnik. La principal autoritat ha estat Teresa Cunillera, delegada del govern espanyol a Catalunya. No ha estat l'única representant del PSC, perquè també s'hi ha acostat Alícia Romero, portaveu parlamentària dels socialistes. Ramon Espadaler, exconseller d'Interior i exsecretari general d'Unió, ara enrolat a Units per Avançar i diputat dins del grup del PSC, també ha fet acte de presència a la conferència, en la qual també hi ha estat Josep Maria Jové, president del grup parlamentari d'ERC.
De Junts, en canvi, no s'hi ha acostat cap representant. Andreu Mas-Colell, Felip Puig i Joana Ortega, en canvi, sí que hi han estat, com Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, o Antoni Cañete, líder de Pimec. Entre els alcaldes del PDECat, ha destacat la presència de Marc Solsona (Mollerussa i secretari general adjunt del partit), David Font (Gironella), Montserrat Candini (Calella), Carles Pellicer (Reus) i Meritxell Roigé (Tortosa), mentre que de diputats hi han estat els que el PDECat té al Congrés: Genís Boadella, Concepció Cañadell, Sergi Miquel i Ferran Bel. Marc Castells, alcalde d'Igualada, ha optat per no ser a la conferència de la secretària general. Carles Campuzano, veterà de CDC i fundador del PDECat tot i que després va posar en marxa al PNC, ha ocupat un seient al TNC, com també Germà Gordó, de Convergents.
Cap a un nou partit
Una de les opcions que hi ha damunt la taula en les converses mantingudes les últimes setmanes de manera discreta és la creació d'un nou partit que sumi els militants de Lliures, Convergents i la Lliga. De moment, el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), liderat per Marta Pascal, s'ho mira des de fora -es va retirar fa setmanes de les negociacions- i puntualitza que estudiarà la proposta que desgrani Chacón i que prendrà decisions en una executiva al novembre. La idea és que la nova formació cristal·litzi en un congrés fundacional al desembre. La tramesa de les invitacions a la conferència no s'ha fet a través del PDECat, situat en segon terme.
Per què fundar un partit nou és vist com una opció per part dels actors implicats en les converses i, especialment, per al PDECat? Un argument és la situació derivada del cas Palau -podria acabar pagant les conseqüències, judicials i econòmiques, de la sentència que afectava CDC com a possible continuadora del seu llegat jurídic-, i perquè econòmicament afronten un context delicat. Fins al punt que ja s'ha executat un nou ERO als treballadors que encara tenia. Fonts nacionalistes assenyalen que l'oferta passa per una indemnització de 30 dies per any treballat, amb un màxim de 18 mesos. Només es quedarà com a treballador el gerent del partit, Jordi Oliveras, amb passat a CDC. Implicats en les converses entre les diverses formacions assenyalen que l'opció de "nou partit amb NIF nou", liderat per Chacón, ja està en marxa entre els actors.
La secretària general del PDECat va ser la candidata del partit a les eleccions del 14-F, en les quals la formació postconvergent va quedar fora de l'arc parlamentari. Durant uns mesos va sospesar tornar al sector privat, on tenia una llarga trajectòria abans d'entrar en política, però finalment va decantar-se per agafar les regnes del partit, com defensava en públic i en privat Bonvehí. Ha jugat un paper rellevant en les converses de tots els actors i, amb el pas del temps, ha anat guanyant "sintonia" amb la Lliga, liderada per Àstrid Barrio i que és el partit més allunyat del sobiranisme de tots els que hi ha en dansa. La Lliga, ressalten les fonts consultades, també està fent esforços per obtenir "suports econòmics" al projecte que surti de la refundació del centre. L'agenda de CiU ha fet aquest dilluns el seu primer pas per ressucitar. O, si més no, intentar-ho.
Conferència d'Àngels Chacón by edicio naciodigital on Scribd