La inclusió de dos dirigents de la Lliga Democràtica, Santiago Fisas i Tomàs Ragué, en la llista del PP a les eleccions municipals de Barcelona ha sorprès dins i fora de la formació. Però no ha estat un moviment improvisat sinó fruit d'un llarg període de converses amb molts actors polítics. Un fet que ha coincidit en el temps amb la notícia de la inclusió de la politòloga Astrid Barrio, destacada membre de la Lliga -que va presidir inicialment- en el comitè d'experts que assessorarà el president Pere Aragonès en l'acord de claredat.
Fisas presideix en aquests moments la Lliga i tanca la llista de Sirera, mentre que Ragué ocupa el lloc 8 de la candidatura. Alguns militants de l'ala més dura del PP no han amagat el seu malestar amb la inclusió dels dos noms, arribant fins i tot a etiquetar Ragué com a "separatista". Una acusació absurda i nascuda del desconeixement sobre aquest advocat que és actualment secretari del Reial Club de Polo de Barcelona. Aquesta és la intrahistòria de l'aproximació entre el PP i la Lliga que Nació ha reconstruït de fonts properes als qui hi han participat.
Del projecte congelat de Centrem...
La Lliga Democràtica aplega dirigents i professionals situats en els diversos matisos del centre dreta que es reclama catalanista però que ha rebutjat el procés sobiranista i és contrari a l'independentisme. Va ser una de les formacions fundadores del projecte Centrem, que en el seu moment va llançar el lideratge d'Àngels Chacón, que va renunciar aviat, i que actualment resta congelat. A la Lliga, però, consideren convençuts que hi ha un segment d'antic votant pujolista no independentista que continua orfe.
... a mirar al PP
Fisas, exregidor del PP a Barcelona i exeurodiputat, va abandonar el PP durant el mandat de Pablo Casado. Discrepava obertament de la línia política imposada l'exdirigent i la seva bel·ligerància contra el catalanisme. La sortida de Fisas del PP va anar acompanyada de la d'altres militants, decebuts davant la polarització sobiranisme-constitucionalisme. [noticia]255583[/noticia]
L'arribada d'Alberto Núñez Feijóo al cim del PP va semblar oferir una nova oportunitat per a un discurs menys inflamat sobre Catalunya i a la Lliga van decidir intentar-ho. La davallada evident de Ciutadans va acabar de confirmar que hi havia cert cansament dins mateix del constitucionalisme més combatiu. La pugna contínua amb els d'Inés Arrimadas i amb Vox pel vot més radical no va donar tampoc fruits electorals evidents.
El factor Sirera
La designació de Sirera va agradar a la Lliga. Feia anys que l'avui alcaldable restava al marge de les batalles internes al seu partit, en un perfil volgudament suau. Però alguns el recorden com un dirigent que va tenir bona relació amb el desaparegut Josep Piqué. Sirera va ser portaveu del partit en aquella etapa. Es dona el cas que una de les darreres aparicions de l'exministre Piqué es va produir el març passat, al costat de Feijóo, amb motiu de la presentació de Reformisme21, la nova fundació del PP.Sirera va mantenir un seguit de trobades amb l'executiva de la Lliga, alguna de les quals al domicili de Fisas. Hi va haver química personal amb el nucli dur lligaire, amb figures com l'exconseller Juan José Folchi, l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch -que es va desmarcar de l'ala dura constitucionalista en demanar un indult als presos sobiranistes- i els advocats Sílvia Requena -procedent de Convergència- i Pablo Molina. La proximitat va ser tal que en algun moment Sirera es va plantejar una inclusió més àmplia de gent de la Lliga. Però finalment es va descartar per no incomodar altres sensibilitats del partit.
Feijóo ho aprova i Millo entra en acció
Els moviments fets per Sirera i coneguts per la direcció d'Alejandro Fernández eren aprovats per Feijóo. Un dirigent que, segons fonts de la Lliga, va participar en la tasca d'acostar posicions entre l'alcaldable i l'entorn de Fisas va ser l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, actualment secretari general d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia. Millo és vist amb molta simpatia entre molts membres de la Lliga.L'operació d'acostament a la Lliga es pot veure beneficiada pel context electoral i la política de pactes que es pot desplegar en funció de la composició al consistori. Sirera ja ha deixat clar -ho ha reiterat en el debat d'aquest dilluns- que no pactarà ni amb Ada Colau ni amb Ernest Maragall, però que amb Jaume Collboni o Xavier Trias hi ha marge per parlar. Una actitud llunyada de bel·ligeràncies.
[noticia]255693[/noticia]
En la presentació de la seva candidatura, divendres passat, Sirera va deixar anar alguns missatges. Va apel·lar al "catalanisme" de Fisas i Ragué, va assegurar que el PP havia de ser "un partit gran" i, recordant que Fisas havia deixat la militància, va fer una al·lusió als que "un dia van marxar", saludant Fisas per "tornar a casa". En l'entorn de l'exeurodiputat hi ha l'esperança que si el PP s'obre políticament, es puguin recuperar dirigents que van abandonar el partit, perfils com l'exdiputat al Congrés per Girona Jordi de Juan o l'exdiputada i extinent d'alcalde de Reus Alícia Alegret.
Sirera ha tingut marge per confeccionar la seva llista. La inclusió de Fisas com a figura per tancar la llista no ha generat controvèrsia a la direcció del PP català, tot i que en els rengles del fernandisme -els partidaris de Jorge i Alberto Fernández Díaz- haguessin preferit que fos l'exregidor qui tanqués la candidatura. Altra cosa ha estat saber que la professora Barrio hagi acceptat formar part del comitè acadèmic sobre l'acord de claredat. Això sí que ha generat irritació. Però en diversos àmbits sensibles del PP, des de l'entorn de l'alcaldable Sirera a álguns despatxos de Génova, passant per l'exdelegat Enric Millo, s'han produït coincidències que caldrà seguir. Tot lliga.
