Politica

La jubilació, als 67 anys

El Congrés dóna el llum verd a l'augment de l'edat de retirar-se, amb el suport de CiU a la reforma

ARA A PORTADA

Publicat el 21 de juliol de 2011 a les 12:35
La jubilació laboral arribarà més tard..

L'augment de l'edat de la jubilació als 67 anys ha superat aquest dijous al Congrés el seu últim tràmit parlamentari i ha quedat aprovada amb el conjunt de la reforma del sistema de pensions. Els vots de CiU han estat decisius per tirar endavant la reforma que ha patit una tramitació difícil i que ha hagut de superar diverses esmenes a la totalitat. La Federació ha aconseguit incloure dins de la Llei el traspàs de la titularitat d'aproximadament 150 immobles de la Seguretat Social a la Generalitat de Catalunya. L'augment de l'edat de la jubilació als 67 anys s'aplicarà de manera gradual des de l'1 de gener del 2013 fins al 2027, igual que l'ampliació del període de còmput, que passa de 15 a 25 anys.

Sense sorpreses el ple del Congrés ha acceptat les 40 esmenes que els grups havien introduït a la Llei al Senat i ha posat punt i final a una reforma que l'executiu socialista va pactar al gener amb els sindicals i els agents socials.

L'equip de Zapatero ha obtingut en aquesta ocasió el suport de CiU, amb qui ja va pactar l'aprovació del text a la Comissió de Treball. CiU i PSOE havien pactat prèviament -com a contrapartida a l'abstenció de la Federació a la reforma de la negociació col·lectiva- el traspàs a Catalunya de la titularitat dels edificis de la Seguretat Social en aquest territori, un compromís que ha quedat inclòs en forma d'esmena dins de la reforma de les pensions.

El portaveu de CiU i a Madrid i president de la part catalana de la Comissió Bilateral, Josep Antoni Duran i Lleida, va apuntar dimarts que es tracta d'aproximadament 150 immobles que passaran a mans del Govern. Mitja dotzena són edificis hospitalaris. El ministeri d'Economia els valora en 1.200 milions i l'executiu català els pot utilitzar com a aval o bé vendre'ls i llogar-los amb una opció de compra, fet que reduiria el dèficit.

Aquest dijous des de l'Hemicicle el diputat de CiU Carles Campuzano ha afirmat que aquesta és una reforma "imprescindible" que respecta el contingut del Pacte de Toledo, i ha destacat la "responsabilitat" que han demostrat els sindicats en aquesta llei. CiU ha incorporat en el tràmit de ponència incentius per a l'endarreriment voluntari de l'edat de jubilació i una millora de la pensió de viduïtat perquè la base passi del 52% actual al 60%. També un allargament de la pensió d'orfandat fins als 21 anys que arriba fins als 25 anys si és l'únic ingrés.

Per contra, PP, ERC, IU, ICV i BNG s'han oposat a la reforma en els termes en què l'ha plantejat l'executiu. El diputat d'ERC Joan Tardà ha assegurat que la reforma és un pas enrere en matèria social, i el portaveu d'IU Gaspar Llamazares ha afirmat que aquest dijous s'escriu una "pàgina negra" de la història.

Els populars han criticat que el govern espanyol hagi pagat el vot de CiU amb la transferència a la Generalitat d'edificis pagats amb les contribucions de tots els ciutadans. Segons el diputat Tomás Burgos la reforma és en realitat una "retallada" que "no estalvia ni augmenta els ingressos de la Seguretat Social".

El ministre de Treball, Valeriano Gómez, ha intervingut davant la cambra per defensar la reforma i ha afirmat que en la mesura que els ciutadans "viuen més" també perceben la prestació de jubilació durant més temps. "No hi ha cap sistema que sigui capaç d'abordar sense canviar que els ciutadans visquin més temps, cobrin més temps i es pagui la prestació per al doble de pensionistes", ha recordat abans de lamentar que alguns grups "provin de confondre" els ciutadans presentant la reforma com una "retallada" quan, a llarg termini, permetrà pagar "un major nombre de pensions".

Pel que fa al patrimoni de la Seguretat Social que passa a mans de la Generalitat, Gómez ha recordat el PP va transferir centenars d'oficines d'ocupació també pagades amb els diners dels treballadors i empresaris, i s'ha mostrat convençut que l'administració que gestiona el servei -en aquest cas la Generalitat- també ha de ser propietari dels immobles.