La justícia italiana suspèn l'extradició de Puigdemont

L'expresident surt en llibertat sense mesures cautelars després que la Fiscalia hagi demanat esperar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre les prejudicials de Llarena

Carles Puigdemont, a la sortida del tribunal de Sàsser.
Carles Puigdemont, a la sortida del tribunal de Sàsser. | ACN
04 d'octubre de 2021, 15:11
Actualitzat: 16:43h
Nou revés judicial per a Pablo Llarena. Aquesta vegada, des de Sàsser, a Sardenya, la plaça des de la qual aspirava a extradir Carles Puigdemont. En la vista celebrada aquest dilluns, la justícia italiana ha decidit suspendre el procés d'extradició de l'expresident de la Generalitat. Després d'escoltar la petició de la Fiscalia -favorable a la suspensió-, el Tribunal d'Apel·lació de Sàsser ha aturat "sine die" el procediment sol·licitat per la justícia espanyola. Vol esperar que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) es pronunciï sobre les mesures cautelars sol·licitades per la defensa de l'expresident i que el Tribunal Justícia de la Unió Europea (TJUE), que inclouen la competència del Suprem per demanar l'extradició. 

Puigdemont, que ha declarat acomboiat per una àmplia representació independentista a Sardenya -que inclou entitats sobiranistes, així com consellers, exconsellers i diputats de Junts, ERC i la CUP-, ha aconseguit esquivar de nou la persecució del Tribunal Suprem. A la sortida, l'expresident no ha fet declaracions però el seu advocat italià, Agustinangelo Marras, ha detallat el sentit de la resolució. Ha explicat que la jutge ha suspès el procés d'extradició a l'espera de Luxemburg, que d'una banda s'ha de pronunciar sobre la immunitat (primer al TGUE i després al TJUE) i de l'altra ha de resoldre sobre les qüestions prejudicials que va plantejar Llarena. Bèlgica va prendre la mateixa decisió fa uns mesos: suspendre el procediment a l'espera de Luxemburg.

La defensa de l'expresident, que ha declarat durant dues hores, tenia arguments per sortir airosa del nou embat de Llarena. Ho havia raonat abans d'arrencar la vista d'aquest dilluns. Un dels arguments més potents era la resolució del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) del 30 de juliol, que decidia aixecar les mesures cautelars a Puigdemont -és a dir, li retirava la immunitat- perquè no detectava risc de detenció. Per què? El TGUE constatava que les euroordres havien estat suspeses a l'espera de resoldre les qüestions prejudicials que Llarena va enviar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). 

El tribunal general, a més, va dir que en cas d'apreciar-se de nou risc de detenció, la defensa de Puigdemont podria sol·licitar noves mesures cautelars, és a dir, recuperar la protecció parlamentària temporalment. Davant l'ofensiva activada dijous per Llarena, l'advocat Gonzalo Boye ha optat per demanar aquesta protecció provisional al TGUE perquè se li retorni la immunitat a Puigdemont, una acció que no afecta la vista d'aquest dilluns. Espanya i la resta de parts s'hauran de pronunciar abans que el TGUE prengui una decisió. Fonts de la defensa apunten que pot trigar "setmanes" a haver-hi un pronunciament.  

La jutge italiana, en tot cas, es va basar en la resolució del tribunal europeu del juliol per deixar en llibertat i sense mesures cautelars Puigdemont malgrat l'ofici que va enviar Llarena el 24 de setembre per indicar que les euroordres continuaven actives i l'expresident no tenia immunitat. La defensa -que creu que amb la resolució de divendres 24 ja hi ha bona part del camí fet- sosté que Puigdemont manté la immunitat de desplaçament, és a dir, que pot continuar viatjant per Europa per la seva feina d'eurodiputat. La vigència o no de les euroordres, l'abast de la immunitat i el paper del es qüestions prejudicials són els grans dubtes en la causa oberta a Itàlia, si bé la decisió de la jutge, que ni tan sols va obligar Puigdemont a quedar-se a territori italià, dona motius per a l'optimisme.

El Suprem desautoritza l'Advocacia de l'Estat
El cas de Puigdemont ha fet evidents de nou les tensions entre els poders de l'Estat. El TGUE recull que "les autoritats espanyoles", és a dir, l'Advocacia de l'Estat, van dir que no hi havia risc de detenció i que cap tribunal europeu podria executar les euroordres del Suprem, que havien quedat aturades a l'espera de resoldre's les qüestions prejudicials sol·licitades per Llarena a principis d'any. La defensa de Puigdemont creu que el govern espanyol ha intentat enganyar els jutges europeus i el Suprem també carrega contra l'Advocacia de l'Estat. L'alt tribunal, pocs minuts després de la detenció, informava que les euroordres mai havien estat suspeses, i així ho notificava divendres a les autoritats italianes.

La setmana passada va redoblar la pressió, cosa que ha fet moure Boye per sol·licitar les cautelars. En un nou ofici enviat a la justícia italiana, Llarena remarca que les ordres d'extradició continuen actives malgrat "determinades informacions" i assegurava que l'Advocacia de l'Estat ho sap, perquè és part de la causa. Així mateix, l'instructor recorda que la competència per activar o suspendre euroordres és seva, i que en cap moment ha ordenat que quedessin aturades. Afirma també que la normativa estableix que les prejudicials no obliguen a suspendre decisions cautelars com ho són, diu Llarena, les ordres d'extradició.

Això, sumat al fet que el jutge considera que Puigdemont ja no té immunitat -li va ser retirada al març pel Parlament Europeu, una decisió que està recorreguda al TGUE-, permet iniciar el procés d'extradició. La justícia italiana, amb l'aval de la Fiscalia, ha descartat els arguments de Llarena i ha confirmat un nou revés judicial al Tribunal Suprem.