El text garanteix el dret real a decidir quines obres consumir i en quina llengua, preveu la creació de la Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya, que, preferentment, programaran cinema europeu en versió original subtitulada i cinema de producció catalana. La Llei té per objecte l'establiment del marc normatiu pel qual s'han de regir les indústries cinematogràfiques, la producció, la distribució, la comercialització i l'exhibició d'obres cinematogràfiques i audiovisuals, així com aquells aspectes relacionats amb el foment de la cinematografia i la preservació i difusió del patrimoni cinematogràfic.
En l'exposició de motius, s'explica que des de la perspectiva cultural i social, la Llei pretén, d'una banda, la preservació de la llibertat artística i de creació i el respecte absolut a la propietat intel·lectual, la conservació i difusió del patrimoni audiovisual.
La Llei també té una actuació especialment compromesa en el marc de les garanties de la diversitat lingüística. Avui en dia, el mercat cinematogràfic a Catalunya, i en menor mesura el mercat audiovisual, no reflecteixen en les seves pautes de consum la realitat sociolingüística del país i no garanteixen de manera efectiva el dret dels ciutadans de Catalunya a escollir veure cinema en la llengua pròpia del país. El dret real a decidir quines obres consumir i en quina llengua queda garantit per aquesta Llei. El text destaca també que al nostre país tampoc apareix prou reflectida la diversitat cultural del cinema produït arreu del món. L'estructura de la distribució està dominada per multinacionals dels Estats Units d'Amèrica que imposen models d'explotació cinematogràfica que dificulten l'accés del públic a obres cinematogràfiques d'elevada qualitat artística i reconeixement internacional.
Des de la perspectiva industrial, la Llei atorga al cinema el paper estratègic que li correspon com a motor de progrés econòmic. En aquest àmbit, la Llei té en compte l'adaptació del sistema a les noves tecnologies, en particular, en allò que fa referència a la transició a l'era digital.
Garantia d'accés lingüístic
Amb l'objectiu de garantir la diversitat lingüística, la Llei preveu que quan s'estreni un llargmetratge cinematogràfic a Catalunya, doblat o subtitulat, les empreses distribuïdores tenen l'obligació de distribuir el 50% de totes les còpies en versió en llengua catalana.
Aquesta obligació s'ha de respectar tant en el còmput de les còpies distribuïdes en versió doblada com en el còmput de les còpies distribuïdes en versió subtitulada. Resten exemptes del compliment de l'obligació les obres cinematogràfiques en versió original castellana o catalana i les obres cinematogràfiques de les quals se'n distribueixin a Catalunya menys de setze còpies.
La Llei preveu una implantació progressiva de l'obligació, de manera que en un màxim de quatre anys ha d'aplicar-se plenament l'obligació de distribuir el 50% de les còpies en català.
La Llei també preveu establir mesures per garantir l'equilibri entre la distribució de còpies en les diferents llengües oficials a Catalunya, per raons de la població, el territori i la publicitat en català.
Segons dades d'una enquesta del Baròmetre de la comunicació i la cultura, feta a 5.080 persones majors de 14 anys, el 82,4% dels catalans està d'acord o molt d'acord que les pel·lícules estiguin disponibles en les dues llengües oficials de Catalunya, mentre que només l'11,1 hi està en desacord.
Per altra banda, segons dades de l'Institut Català de les Indústries Culturals de l'any 2008, un 89,3% de les pel·lícules que s'exhibeixen a Catalunya es projecten en versió doblada o original en llengua castellana, mentre que només un 2,7% es projecten en versió doblada o original en català. El 8% restant correspon a les pel·lícules subtitulades, del qual un 7,8% van ser subtitulades en castellà i només un 0,12 en català.
