Les primeres paperetes comencen a entrar a les urnes. Foto: Adrià Costa/Arxiu Nació Digital.

La llei de consultes populars no referendàries hauria d'estar enllestida a l'octubre i aprovada per ple al desembre. Llavors, ja es podrà dir que el Govern compta amb una eina legal, i emparada per l'Estatut, per convocar la consulta sobre la independència. Amb aquest calendari al cap, el Parlament de Catalunya la comença a tramitar avui en comissió, i per la via d'urgència, a escassament una setmana perquè arribi l'agost. Lluny de deixar-ho per a setembre, la cambra catalana vol accelerar-ne els tempos per no fer salat. "Era important fer-ho així perquè, si no, ens n'anàvem molt enllà, a l'octubre", explica a Nació Digital el president de la comissió, Sergi Sabrià.

El ple ja va donar un ampli suport a la llei al maig -CiU, ERC, PSC, ICV i CUP-, i avui la comissió d'Afers Institucionals la comença a articular. A més, la mesa va decidir la setmana passada que es tramités per la via d'urgència, fet que comporta escurçar a la meitat els terminis habituals de recorregut parlamentari d'una llei qualsevol. Després de les comissions d'avui, és previst que dimarts vinent, 30 de juliol, hi torni a haver una altra ronda de compareixences, i que llavors s'obri el termini per a presentar-hi esmenes.

A partir del setembre, la comissió reprendrà els tràmits, redactarà la llei i la sotmetrà a dictamen. Llavors, els partits contraris a la llei encara podran demanar un informe al Consell de Garanties Estatutàries. Per tot plegat, Sabrià calcula que, al desembre, el ple la podrà aprovar definitivament. Si no hi ha res de nou, s'aprovarà amb els vots de CiU, ERC, ICV i la CUP, a l'espera de la postura que acabarà adoptant el PSC.

Durant aquest temps, la comissió parlamentària pel dret a decidir haurà tingut temps per a concretar la pregunta i la data, i el Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) també haurà pogut elaborar els seus estudis sobre l'endemà de la votació. Basant-se en tot aquest pòsit, al desembre Artur Mas podria anunciar la data i la consulta definitives, començant el 2014 ja en fase pre-electoral. En aquest context, les eleccions europees del maig serien el primer termòmetre de l'estat d'ànim dels catalans. Una altra data clau del 2014 serà el 18 de setembre, quan Escòcia votarà si vol continuar formant part del Regne Unit.

De CCOO a l'AMI

Diversos representants de la societat civil faran acte de presència avui al Parlament per explicar quines aspiracions tenen posades en la llei. Entre d'altres, hi compareixerà la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, una representació de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, representants d'UGT i CCOO, els presidents de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Miquel Buch i Xavier Amor, catedràtics de dret constitucional espanyols...

La proposició de llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana regula el règim jurídic, les modalitats, el procediment i la convocatòria de consultes populars que no tenen caràcter vinculant. El text estableix que en aquestes consultes hi poden votar els ciutadans més grans de setze anys, i que les poden promoure el president de la Generalitat, els presidents dels ens locals o els ciutadans.

El text estableix així mateix que les consultes poden tenir una o més preguntes, que han de ser formulades de manera "clara, succinta i inequívoca".