Com cada 25 de juliol des del 1989, els vells combatents tornen a l'escenari de la Batalla de l'Ebre, el combat mític que hagués pogut canviar la sort de la Guerra Civil si la democràcia hagués pogut trobar aliats exteriors. L'Associació de Supervivents de la Lleva del Biberó 41 ha retornat a la serra de Pàndols, al municipi de Pinell de Brai. Amb assistència de més d'un centenar de persones, amb la presència de la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme Garcia, l'alcalde de Pinell de Brai, Marc Martínez, i l'alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal Carles Luz, s'ha fet una ofrena floral a la cota 705 de la serra de Pàndols.
 
La lleva del Biberó va ser un dels símbols de la batalla. La República va haver de mobilitzar els més joves per intentar aturar el feixisme i va cridar a files la lleva republicana del 1941. Més de 27.000 joves d'entre 17 i 18 anys van ser mobilitzats. Avui, a la serra de Pàndols, hi eren presents nou d'aquells soldats i un altre d'una lleva anterior, de 99 anys. A la tarda s'ha presentat a Gandesa el llibre 3.669 biberons: història de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó, d'Andreu Caralt. Fa pocs mesos, va morir un dels darrers supervivents i president de l'entitat, Pere Godall. 

L'heroïcitat del 25 de juliol del 1938, quan les tropes republicanes van creuar el riu Ebre de nord a sud, tenia l'objectiu de capgirar la correlació de forces de la Guerra Civil i aturar en sec l'avenç franquista cap a València. Unes tropes esgotades, les republicanes, van sorprendre l'enemic amb una ofensiva en tota regla. Però cinc mesos després, la superioritat dels revoltats es va imposar i van fer recular els republicans. Després d'això, per la causa republicana tan sols quedava l'agonia. La Batalla de l'Ebre va suposar un desplegament inaudit de forces militars i alhora fou objecte d'una de les majors campanyes de propaganda de tota la guerra, amb una participació destacada de corresponsals de la premsa estrangera com ha historiat Daniel Arasa en diversos estudis.

Només una internacionalització del conflicte, amb un enfrontament obert entre els aliats de Franco, Alemanya i Itàlia, i les potències democràtiques, Gran Bretanya i França, cínicament neutrals, hagués pogut canviar la sort de la guerra. El xoc arribaria, però ja seria massa tard per la República i encara més per molts joves d'aquella lleva. Avui, 79 anys després, per qui tingui memòria, l'Ebre encara és una ferida.