23
de febrer
de
2023, 11:39
Actualitzat:
13:02h
La majoria de catalans és partidària d'abaixar l'impost de successions, però no d'altres que també qüestionen determinats partits, com el de patrimoni. Això ho conclou l'enquesta de valoració del Govern i de les polítiques públiques 2022, feta pública aquest dijous pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), la qual apunta que un 56% de ciutadans reduiria la càrrega d'aquest tribut, mentre que tan sols el 9% l'incrementaria i el 27% la mantindria.
Pel que fa a la resta d'impostos, la majoria mantindria tal com està l'IRPF (55%) i l'IVA (53%), mentre que hi ha més divisió pel que fa al de patrimoni, ja que un 38% el deixaria tal com està, el 30% l'abaixaria i el 24% l'apujaria. Igualment, quant a l'impost de societats, un 43% no el tocaria, un 29% l'incrementaria i tan sols el 18% el reduiria. A nivell d'electorats, només en els votants de la CUP i comuns no hi ha una majoria clara en contra d'abaixar successions.
Tot i això, en termes generals, la meitat dels enquestats defensa mantenir els impostos i els serveis públics tal com estan, mentre que un 32% apujaria la pressió fiscal per millorar els serveis i el 12% l'abaixaria, encara que això anés a costa dels serveis. Si caiguessin del cel 1.000 euros addicionals, es destinaria de mitjana uns 614 euros a millorar serveis i 386 a reduir la pressió fiscal. Així i tot, un 64% de catalans creu que és factible reduir impostos sense necessitat de perjudicar la qualitat d'aquests serveis. I és que la meitat d'enquestats també percep que paga més impostos que el valor dels serveis que gaudeix, mentre que tan sols el 18% creu que rep més del que paga.
En general, les dades de l'enquesta apunten a que la gent jove és lleugerament més partidària d'abaixar impostos. Així, un 19% dels menors de 35 anys els reduiria encara que això signifiqués perjudicar la qualitat dels serveis públics, mentre que, pel que fa als tributs concrets, són més partidaris de minvar la pressió a través de l'IRPF i de l'IVA, però no tant pel que fa a successions. Tot i això, només els menors de 25 anys i els de 65 i més no creuen majoritàriament que paguen més impostos del que reben en serveis.
La mateixa enquesta pregunta per la preferència de gestió dels serveis públics i, en aquest cas, torna a haver-hi diferències generacionals. En relació a l'educació, un 38% d'enquestats creu que funciona millor si és de gestió pública, un 24% prefereix la privada i un 35% en veu igual la qualitat. Tot i això, en els menors de 25 anys, la gestió privada és la favorita pel 28%. En relació a la sanitat, un 46% de la mostra total afirma que en funciona millor la gestió pública, per un 31% es decanta per la privada i un 21% valora les dues igual. En els menors de 35 anys, en canvi, n'hi ha més que defensen la gestió privada que la pública, arribant al 47% en la franja de 16 a 24 anys.
En tot cas, el nucli del sondeig explora la valoració que fa la ciutadania de la gestió de l'administració pública. En aquest sentit, un 53% aprova el Govern de la Generalitat i un 43% el suspèn, si bé, de mitjana, obté un 4,4. Pel que fa a electorats, l'aproven majoritàriament els d'ERC (73%), Junts (60%), PSC (56%) i els comuns (55%) i quasi la meitat dels de la CUP (48%). Són millor valoracions que el govern espanyol, a qui només aprova el 46% d'enquestats i el 50% el suspèn (amb una mitjana de 4). En el seu cas, només obté un 5 o més dels electorats dels partits que el conformen, PSC (76%) i comuns (68%).
Pel que fa a polítiques concretes, la millor valoració que rep la Generalitat és en la promoció de la cultura i llengua catalanes (5,6) i en transport públic i infraestructures (5), seguits de l'ensenyament (4,8), la sanitat (4,6), la seguretat (4,4), l'impuls de l'economia (4,4) i, en darrer lloc, la lluita contra la pobresa (4,3) i contra el canvi climàtic (4,2). Els partits més propers a l'executiu valoren millor tots aquests serveis, si bé tots n'aproven la política cultural i lingüística, fins i tot Vox, Cs i PP, amb l'única excepció de la CUP (4,3).
Entre els usuaris dels serveis públics, tots ells reben un aprovat, en especial els de l'ensenyament concertat (7,3) i públic (7), seguit dels Mossos d'Esquadra (6,7) i els hospitals públics (6,5), força per davant que l'administració de justícia (5,4). Pel que fa al transport públic, les millors notes són per als TGV i trens de llarga distància (7,8) i els FGC (7,6) i, en la franja baixa, se situen els Regionals Renfe (5,8) i els Rodalies (5,1). Ara bé, un 53% d'enquestats creu que la responsabilitat de millorar la gestió dels trens de rodalies és de la Generalitat i només el 42% apunta al govern espanyol. En canvi, un 59% afirma que és l'Estat qui ha de millorar les carreteres i les autopistes.
Pel que fa a la resta d'impostos, la majoria mantindria tal com està l'IRPF (55%) i l'IVA (53%), mentre que hi ha més divisió pel que fa al de patrimoni, ja que un 38% el deixaria tal com està, el 30% l'abaixaria i el 24% l'apujaria. Igualment, quant a l'impost de societats, un 43% no el tocaria, un 29% l'incrementaria i tan sols el 18% el reduiria. A nivell d'electorats, només en els votants de la CUP i comuns no hi ha una majoria clara en contra d'abaixar successions.
Tot i això, en termes generals, la meitat dels enquestats defensa mantenir els impostos i els serveis públics tal com estan, mentre que un 32% apujaria la pressió fiscal per millorar els serveis i el 12% l'abaixaria, encara que això anés a costa dels serveis. Si caiguessin del cel 1.000 euros addicionals, es destinaria de mitjana uns 614 euros a millorar serveis i 386 a reduir la pressió fiscal. Així i tot, un 64% de catalans creu que és factible reduir impostos sense necessitat de perjudicar la qualitat d'aquests serveis. I és que la meitat d'enquestats també percep que paga més impostos que el valor dels serveis que gaudeix, mentre que tan sols el 18% creu que rep més del que paga.
En general, les dades de l'enquesta apunten a que la gent jove és lleugerament més partidària d'abaixar impostos. Així, un 19% dels menors de 35 anys els reduiria encara que això signifiqués perjudicar la qualitat dels serveis públics, mentre que, pel que fa als tributs concrets, són més partidaris de minvar la pressió a través de l'IRPF i de l'IVA, però no tant pel que fa a successions. Tot i això, només els menors de 25 anys i els de 65 i més no creuen majoritàriament que paguen més impostos del que reben en serveis.
La mateixa enquesta pregunta per la preferència de gestió dels serveis públics i, en aquest cas, torna a haver-hi diferències generacionals. En relació a l'educació, un 38% d'enquestats creu que funciona millor si és de gestió pública, un 24% prefereix la privada i un 35% en veu igual la qualitat. Tot i això, en els menors de 25 anys, la gestió privada és la favorita pel 28%. En relació a la sanitat, un 46% de la mostra total afirma que en funciona millor la gestió pública, per un 31% es decanta per la privada i un 21% valora les dues igual. En els menors de 35 anys, en canvi, n'hi ha més que defensen la gestió privada que la pública, arribant al 47% en la franja de 16 a 24 anys.
En tot cas, el nucli del sondeig explora la valoració que fa la ciutadania de la gestió de l'administració pública. En aquest sentit, un 53% aprova el Govern de la Generalitat i un 43% el suspèn, si bé, de mitjana, obté un 4,4. Pel que fa a electorats, l'aproven majoritàriament els d'ERC (73%), Junts (60%), PSC (56%) i els comuns (55%) i quasi la meitat dels de la CUP (48%). Són millor valoracions que el govern espanyol, a qui només aprova el 46% d'enquestats i el 50% el suspèn (amb una mitjana de 4). En el seu cas, només obté un 5 o més dels electorats dels partits que el conformen, PSC (76%) i comuns (68%).
Pel que fa a polítiques concretes, la millor valoració que rep la Generalitat és en la promoció de la cultura i llengua catalanes (5,6) i en transport públic i infraestructures (5), seguits de l'ensenyament (4,8), la sanitat (4,6), la seguretat (4,4), l'impuls de l'economia (4,4) i, en darrer lloc, la lluita contra la pobresa (4,3) i contra el canvi climàtic (4,2). Els partits més propers a l'executiu valoren millor tots aquests serveis, si bé tots n'aproven la política cultural i lingüística, fins i tot Vox, Cs i PP, amb l'única excepció de la CUP (4,3).
Entre els usuaris dels serveis públics, tots ells reben un aprovat, en especial els de l'ensenyament concertat (7,3) i públic (7), seguit dels Mossos d'Esquadra (6,7) i els hospitals públics (6,5), força per davant que l'administració de justícia (5,4). Pel que fa al transport públic, les millors notes són per als TGV i trens de llarga distància (7,8) i els FGC (7,6) i, en la franja baixa, se situen els Regionals Renfe (5,8) i els Rodalies (5,1). Ara bé, un 53% d'enquestats creu que la responsabilitat de millorar la gestió dels trens de rodalies és de la Generalitat i només el 42% apunta al govern espanyol. En canvi, un 59% afirma que és l'Estat qui ha de millorar les carreteres i les autopistes.