26
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
27
d'octubre
a les
9:33h
El que havia de ser una reunió ordinària de la mesa del Parlament aquest dimarts s'ha convertit en una capsa de trons. El detonant: la introducció sobrevinguda a l'ordre del dia d'un punt que fa referència a un informe dels lletrats que planteja, entre altres, suprimir de l'article 25.4 del reglament de la cambra, que estableix que un diputat ha de ser apartat si se li obre un judici oral per corrupció. Es dona la circumstància que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, està a l'espera d'un judici acusada de malversació de diners públics, prevaricació, frau i falsedat documental per la presumpta fragmentació de contractes quan era directora de l'Institut de les Lletres Catalanes.
Amb tot, tant ERC com el PSC, la CUP i els comuns s'oposen a eliminar del reglament l'article, que va ser aprovat l'any 2017 a proposta dels anticapitalistes com a exigència de la cambra contra la corrupció. "No ha generat gens d'unanimitat", sentencien fonts coneixedores de les converses de la mesa. De fet, els estatuts d'alguns d'aquests partits, com també el de Junts, recullen que un dirigent ha de de ser suspès en cas que se li obri judici oral per un delicte relacionat amb la corrupció. En el cas del PSC, es defensa que això sigui així en cas de sentència ferma.
L'informe dels lletrats, avançat per El Periódico, s'ha incorporat com a ampliació de l'ordre del dia a la mesa i pot suposar el tret de sortida perquè, a partir d'ara, es posi en marxa la comissió per reformar el reglament, espai on tots els grups podran fer la seva aportació i elevar una proposta al ple del Parlament. Un cop informats els grups, és la presidenta qui la pot convocar. A la reunió de la mesa s'ha constatat, però, que a hores d'ara no hi ha majoria per fer una reforma ràpida.
Si es planteja la supressió del polèmic punt és perquè des del punt de vista jurídic es considera que aquest article podria posar en escac la presumpció d'innocència. Tot i això, la polèmica està servida perquè la majoria de la mesa asseguren que no coneixien que la presidenta, fent ús de les seves potestats, havia sol·licitat un informe d'aquestes característiques. Fonts de la presidència de la cambra, tanmateix, sostenen que es va decidir "per unanimitat" demanar-lo, però els grups matisen que només se'ls va parlar d'un "recull" en converses informals sobre actualitzacions de tipus lingüístic. En tot cas, la majoria de grups assenyalen que el contingut de l'informe dels lletrats s'excedeix perquè entra en matèria política.
Les versions, doncs, col·lisionen. Fonts de la presidència de la cambra detallen que la petició de l'informe es va formalitzar l'1 de setembre, a la reunió a Tornabous, i que així se'n va informar a la mesa. També la CUP assegura que es va decidir així. L'objectiu era plantejar "millores" o "reformes tècniques i jurídiques" per actualitzar la norma per la qual es regeix la cambra a partir de la darrera reunió de la comissió de reforma del reglament l'any 2017, quan la presidenta era Carme Forcadell. La resta de grups, tret de Junts, veuen intencionada la petició de l'informe per la situació judicial en la qual es troba Borràs. El document incorpora altres aspectes, com ara l'adaptació del reglament al pla d'igualtat que es va aprovar la passada legislatura.
"Ha estat sorpresa total. Mai se n’havia parlat d’això. Ni en mesa ni informalment", asseguren des d'ERC, que afegeixen que l'informe té "consideracions polítiques" i que no donaran suport a la supressió de l'article. En la mateixa línia es manifesten des del PSC, que recorden que ni els lletrats ni la mesa del Parlament tenen iniciativa legislativa o política, sinó que són els grups els que tenen aquestes atribucions. La CUP, per la seva banda, ja avisen que, en cas que s'arribi a votar la supressió de l'article, s'hi oposarà de ple. També els comuns han advertit que s'hi oposaran, tot denunciant que la presidenta pretén impulsar una reforma "a la carta i en benefici propi". El diputat David Cid ha denunciat que es rebaixaria l'exigència del Parlament en la lluita contra la corrupció i ha lamentat que Borràs es comporti com si la cambra fos "casa seva".
En cas d'activar la comissió de reforma, Borràs i la resta de membres de la mesa presidirien aquest organisme. A la reunió de la mesa ha quedat clar que queda en mans dels grups instar la presidència a posar-la en marxa. Qualsevol proposta de reforma que se'n derivés hauria de ser aprovada per majoria absoluta del ple del Parlament.
En tot cas, fonts properes a la presidenta Borràs afirmen que la dirigent "mai s'ha sentit vinculada" a presumptes delictes de corrupció. De fet, sempre ha denunciat que el seu cas forma part de la causa general contra l'independentisme. Afegeixen, a més, que és interpretable que les acusacions que se li atribueixen puguin ser considerades com a corrupció i que la supressió d'aquest article podria beneficiar dirigents d'ERC com Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, pendents de judicis per l'organització de l'1-O.
Reaccions en fred
La portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha posat de relleu que l'informe dels lletrats de la cambra "planteja dubtes de constitucionalitat" sobre el punt que permet suspendre drets de diputats en cas que s'obri judici oral per un cas de corrupció. És un article que podria perjudicar afectar la "presumpció d'innocència" de la presidenta del Parlament, segons ha explicat Sales, que ha demanat no "polititzar" el text. La portaveu ha indicat que la suspensió d'un diputat per l'obertura de judici oral "no té cap precedent ni antecedent" i "contempla la suspensió d'un dret fonamental". Més enllà d'això, no ha volgut avançar si coincideixen amb les propostes dels serveis jurídics del Parlament ni si elevaran aquest informe a la comissió per modificar el reglament.
La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha apuntat que la reforma en tot cas s'hauria d'abordar des de la comissió del reglament, i ha rebutjat que la esa o els lletrats siguin els qui n'impulsin canvis: "No compartim la forma ni el fons que es posa a debat". "No és bona idea escudar-se en informes dels lletrats quan el debat ha de ser polític", ha afegit Vilalta. Així mateix, la portaveu ha subratllat que ERC se sent "còmode" amb la versió actual del reglament, i ha demanat que, si cal, els canvis es facin pensant en "el col·lectiu" i no en "persones concretes".
La portaveu de la CUP, Eulàlia Reguant, ha dit que l'informe dels lletrats sobre la reforma del reglament "va més enllà de qüestions tècniques" i que hauria de ser la comissió del reglament qui hauria d'obrir la ponència conjunta per elaborar el text que ha de servir per reformar el reglament del Parlament. "És allà on els grups s'han de posicionar i s'ha d'abordar allò que no sigui merament tècnic", ha insistit Reguant. Per això, la diputada ha insistit que els lletrats han anat "molt més enllà del que correspon". L'article 25.4 que es vol reformar va ser proposta de la CUP l'any 2017 i és "una eina per lluitar contra la corrupció". "Defensem que tot l'article 25 ha de quedar al reglament tal com està redactat a dia d'avui", ha deixat clar Reguant.
Amb tot, tant ERC com el PSC, la CUP i els comuns s'oposen a eliminar del reglament l'article, que va ser aprovat l'any 2017 a proposta dels anticapitalistes com a exigència de la cambra contra la corrupció. "No ha generat gens d'unanimitat", sentencien fonts coneixedores de les converses de la mesa. De fet, els estatuts d'alguns d'aquests partits, com també el de Junts, recullen que un dirigent ha de de ser suspès en cas que se li obri judici oral per un delicte relacionat amb la corrupció. En el cas del PSC, es defensa que això sigui així en cas de sentència ferma.
L'informe dels lletrats, avançat per El Periódico, s'ha incorporat com a ampliació de l'ordre del dia a la mesa i pot suposar el tret de sortida perquè, a partir d'ara, es posi en marxa la comissió per reformar el reglament, espai on tots els grups podran fer la seva aportació i elevar una proposta al ple del Parlament. Un cop informats els grups, és la presidenta qui la pot convocar. A la reunió de la mesa s'ha constatat, però, que a hores d'ara no hi ha majoria per fer una reforma ràpida.
Si es planteja la supressió del polèmic punt és perquè des del punt de vista jurídic es considera que aquest article podria posar en escac la presumpció d'innocència. Tot i això, la polèmica està servida perquè la majoria de la mesa asseguren que no coneixien que la presidenta, fent ús de les seves potestats, havia sol·licitat un informe d'aquestes característiques. Fonts de la presidència de la cambra, tanmateix, sostenen que es va decidir "per unanimitat" demanar-lo, però els grups matisen que només se'ls va parlar d'un "recull" en converses informals sobre actualitzacions de tipus lingüístic. En tot cas, la majoria de grups assenyalen que el contingut de l'informe dels lletrats s'excedeix perquè entra en matèria política.
Les versions, doncs, col·lisionen. Fonts de la presidència de la cambra detallen que la petició de l'informe es va formalitzar l'1 de setembre, a la reunió a Tornabous, i que així se'n va informar a la mesa. També la CUP assegura que es va decidir així. L'objectiu era plantejar "millores" o "reformes tècniques i jurídiques" per actualitzar la norma per la qual es regeix la cambra a partir de la darrera reunió de la comissió de reforma del reglament l'any 2017, quan la presidenta era Carme Forcadell. La resta de grups, tret de Junts, veuen intencionada la petició de l'informe per la situació judicial en la qual es troba Borràs. El document incorpora altres aspectes, com ara l'adaptació del reglament al pla d'igualtat que es va aprovar la passada legislatura.
"Ha estat sorpresa total. Mai se n’havia parlat d’això. Ni en mesa ni informalment", asseguren des d'ERC, que afegeixen que l'informe té "consideracions polítiques" i que no donaran suport a la supressió de l'article. En la mateixa línia es manifesten des del PSC, que recorden que ni els lletrats ni la mesa del Parlament tenen iniciativa legislativa o política, sinó que són els grups els que tenen aquestes atribucions. La CUP, per la seva banda, ja avisen que, en cas que s'arribi a votar la supressió de l'article, s'hi oposarà de ple. També els comuns han advertit que s'hi oposaran, tot denunciant que la presidenta pretén impulsar una reforma "a la carta i en benefici propi". El diputat David Cid ha denunciat que es rebaixaria l'exigència del Parlament en la lluita contra la corrupció i ha lamentat que Borràs es comporti com si la cambra fos "casa seva".
En cas d'activar la comissió de reforma, Borràs i la resta de membres de la mesa presidirien aquest organisme. A la reunió de la mesa ha quedat clar que queda en mans dels grups instar la presidència a posar-la en marxa. Qualsevol proposta de reforma que se'n derivés hauria de ser aprovada per majoria absoluta del ple del Parlament.
En tot cas, fonts properes a la presidenta Borràs afirmen que la dirigent "mai s'ha sentit vinculada" a presumptes delictes de corrupció. De fet, sempre ha denunciat que el seu cas forma part de la causa general contra l'independentisme. Afegeixen, a més, que és interpretable que les acusacions que se li atribueixen puguin ser considerades com a corrupció i que la supressió d'aquest article podria beneficiar dirigents d'ERC com Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, pendents de judicis per l'organització de l'1-O.
Reaccions en fred
La portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha posat de relleu que l'informe dels lletrats de la cambra "planteja dubtes de constitucionalitat" sobre el punt que permet suspendre drets de diputats en cas que s'obri judici oral per un cas de corrupció. És un article que podria perjudicar afectar la "presumpció d'innocència" de la presidenta del Parlament, segons ha explicat Sales, que ha demanat no "polititzar" el text. La portaveu ha indicat que la suspensió d'un diputat per l'obertura de judici oral "no té cap precedent ni antecedent" i "contempla la suspensió d'un dret fonamental". Més enllà d'això, no ha volgut avançar si coincideixen amb les propostes dels serveis jurídics del Parlament ni si elevaran aquest informe a la comissió per modificar el reglament.
La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha apuntat que la reforma en tot cas s'hauria d'abordar des de la comissió del reglament, i ha rebutjat que la esa o els lletrats siguin els qui n'impulsin canvis: "No compartim la forma ni el fons que es posa a debat". "No és bona idea escudar-se en informes dels lletrats quan el debat ha de ser polític", ha afegit Vilalta. Així mateix, la portaveu ha subratllat que ERC se sent "còmode" amb la versió actual del reglament, i ha demanat que, si cal, els canvis es facin pensant en "el col·lectiu" i no en "persones concretes".
La portaveu de la CUP, Eulàlia Reguant, ha dit que l'informe dels lletrats sobre la reforma del reglament "va més enllà de qüestions tècniques" i que hauria de ser la comissió del reglament qui hauria d'obrir la ponència conjunta per elaborar el text que ha de servir per reformar el reglament del Parlament. "És allà on els grups s'han de posicionar i s'ha d'abordar allò que no sigui merament tècnic", ha insistit Reguant. Per això, la diputada ha insistit que els lletrats han anat "molt més enllà del que correspon". L'article 25.4 que es vol reformar va ser proposta de la CUP l'any 2017 i és "una eina per lluitar contra la corrupció". "Defensem que tot l'article 25 ha de quedar al reglament tal com està redactat a dia d'avui", ha deixat clar Reguant.