La política té mala llet. Aquesta afirmació, més que una evidència, és una obvietat. De fet, en política la mala llet és necessària; però que sigui necessària no vol dir que sigui gratuïta. Si la mala llet és gratuïta embruta, fa pudor i no beneficia ni a qui la malbarata.  La mala llet gratuïta és jugar brut, trenca les regles mínimes d'una civilització prosaica i facilita les coses, i molt, a l'adversari.

Amb la mala llet gratuïta hem de tenir present que l'adversari que tenim davant està feble però té més mala llet que tots plegats. Si s'hi posa sentirem, i de lluny, els brams dels que ara es creuen els més llestos. Escoltarem com segurament s'arronsen sense forces perquè han llençat quantitats ingents de mala llet de forma gratuïta a les escombraries.

L'espectacle de dijous, el tragicòmic final de la #cimeraindepe va ser un exemple de la mala llet gratuïta que no porta enlloc. Tres diputats van traspassar la línia vermella que mai no s'ha de traspassar encara que la política del país, com diuen ells, sigui de "fireta". Si es pacta es pacta i si no t'agraden les regles, no pactis. Perquè així, suposats patriotes, ni es fa política, ni independentisme. Així només es fa mal i de forma gratuïta, tan gratuïta com la mala llet que tot ho embruta.