La setmana passada el diputat d'ERC i impulsor de Solidaritat Catalana, Uriel Bertran, anunciava que deixava l'escó al Parlament. Pocs dies després enviava un correu obert al Grup Parlamentari d'ERC demanant informació de com ho havia de fer. Anna Simó, la portaveu del grup, li va demanar si deixava l'escó a Esquerra o passava al grup Mixt. L'opció va ser la primera.
La Mesa del Parlament encara espera la renúncia. Diuen que el motiu és que la Mesa no es reunirà fins a finals d'agost. Però el seny calvinista afirma una altra cosa. Ja ho diuen, en política rarament el que veus és el que obtens. En els temps que corren i amb les il·lusions desbocades, molts dels seus seguidors i de la seva coalició no poden suportar gaire realitat.
En qualsevol cas, és lleig. No es pot vendre regeneració quan la porta, per hedonisme, per mandra o per excepcions dilatòries no s'ha tancat. Com deia Bertold Brecht, “encara que sigui un amic el qui se'n va, s'ha de tancar la porta; si no, fa massa fred”.
