L'escrit d'al·legacions de dos lletrats del Parlament presentat aquest divendres davant del Tribunal Constitucional (TC) a instàncies de la mesa de la cambra afirma que ni la pròpia Mesa ni el TC poden limitar el debat parlamentari, que està protegit per l'Estatut i la Constitució. D'aquesta manera, afirmen que la ratificació de les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent pel Ple de la cambra catalana no va incomplir ni la sentència ni la interlocutòria del tribunal sobre la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015.

En el text, de 36 pàgines, es reiteren alguns dels arguments utilitzats per tres membres de la mesa en els seus informes jurídics individuals, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet. Un dels principals punts és la defensa de la llibertat dels diputats i de la cambra legislativa de debatre sobre qualsevol qüestió. Així, consideren que la mesa no pot fer un "control preventiu" de constitucionalitat de les iniciatives parlamentàries presentades, ja que aquestes es poden modificar durant el tràmit legislatiu i poden acabar acomodades a la Constitució i a les resolucions del TC. Així, asseguren que es podria arribar a l'absurd de prohibir qualsevol debat sobre educació, salut o serveis socials, ja que són qüestions vinculades a la resolució del 9-N impugnada i anul·lada.

L'escrit també planteja que no està clar que el TC hagi anul·lat la creació de la comissió d'estudi del procés constituent ni les seves conclusions, sinó que com a màxim qüestionava la constitucionalitat de les conclusions. De fet, les comissions d'estudi poden debatre sobre tot allò que afecti la societat catalana. 

En aquest sentit, el text assegura que les conclusions de la comissió d'estudi no estan jurídicament vinculades a la resolució del novembre passat, sinó només políticament. Per això, l'anul·lació de la resolució no pot suposar l'anul·lació d'altres debats parlamentaris relacionats políticament amb aquell text.

Així mateix, al·leguen que les mesures d'execució de la sentència previstes per la llei, que van des de la multa a l'àmbit penal, passant per la suspensió temporal del càrrec o l'execució de la sentència per part del govern espanyol de forma substitutòria, no és idònia per a l'objectiu que pretén el TC. Així, consideren que aquestes mesures previstes per la llei són aplicables en l'àmbit administratiu, però no pas en el parlamentari. De fet, els advocats del Parlament recorden que els diputats tenen una protecció especial i superior, la inviolabilitat parlamentària, que els garanteix la llibertat de vot i d'expressió ampliada respecte la resta de la població i el dret de representació política.

D'altra banda, els lletrats també recorden, com ho van fer els membres de la mesa, que l'incident d'execució ha estat possible gràcies a una reforma de la Llei Orgànica del TC que ha estat recorreguda davant del mateix tribunal, i per això demanen "cautela" a l'hora d'aplicar la reforma, perquè pot ser anul·lada posteriorment.

Així, la suspensió de les conclusions de la comissió, sol·licitada pel govern espanyol, no es pot fer preventivament com es fa amb textos legislatius impugnats directament per l'executiu. La LOTC preveu la suspensió dels textos recorreguts directament, però no pas en el cas d'un incident d'execució de sentència sobre un altre text, com succeeix ara.

L'escrit també defensa el paper de la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, de qui assegura que no podia fer res diferent del que va fer en el ple de finals de juliol: aplicar el reglament, sotmetre a votació l'alteració de l'ordre del dia perquè ho van demanar dos grups i advertir el ple de l'avís que suposava la interlocutòria de juliol del TC. De fet, l'escrit recorda que va ser el ple qui va autoritzar el canvi en l'ordre del dia i la introducció del punt que suposava votar les conclusions. Les al·legacions presentades inclouen a més el text de la resolució i el diari de sessions del ple amb el debat i la votació de la resolució.

Arran de l'inici d'aquest procediment, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i al resta de membres de la mesa van rebre les notificacions i requeriments de l'alt tribunal. A més, el 30 d'agost, la Fiscalia va demanar que s'obrís causa penal contra Forcadell per desobeir el TC quan va permetre debatre i votar les conclusions sobre el procés constituent.
 

Consulteu l'escrit d'al·legacions íntegre (PDF)