18
de gener
de
2022, 11:38
Actualitzat:
20:17h
Els grups que formen part de la mesa del Parlament presidida per Laura Borràs s'han compromès a posar fi a les prejubilacions de luxe dels funcionaris de la cambra revelades pel diari Ara i que suposaven cobrament de sous sense treballar durant cinc anys a partir dels 60 anys si s'acumulava una antiguitat de 15 anys a la institució. Segons ha pogut saber NacióDigital, tant els representants d'ERC com Junts, el PSC i la CUP han demanat acabar amb aquest model i han acordat que es reverteixi també la reforma que es va fer el passat 21 de desembre i que només reduïa de cinc a tres anys el temps per rebre aquest salari.
L'objectiu fixat és negociar amb el personal de la cambra per posar fi a aquest sistema aquest mateix any, però continuarà vigent mentre no s'arribi a un acord i s'estudiarà fins a quin punt es pot retirar a qui ja se n'està beneficiant. De fet, la mesa ha encarregat un informe als lletrats de la cambra per estudiar com s'extingeix l'anomenada "llicència per edat" i també què passa amb les persones que l'havien sol·licitat però que encara no ho reben. Les que ja estan cobrant, admeten fonts de la mesa, difícilment es podran revertir perquè es tracta de "drets adquirits".
La reforma que es va fer fa tot just un mes va ser votada per unanimitat de la mesa, però aquesta mateixa unanimitat aposta ara per fer una nova reforma sota l'argument que en aquell moment no disposaven de totes les dades ni tenien tot el context. De fet, una altra decisió de la mesa ha estat encarregar una proposta perquè l'òrgan de transparència del Parlament sigui més operatiu i independent.
Els pagaments en concepte de llicència per edat suposen 1,7 milions anuals que cobren una vintena de treballadors, entre ells dos exlletrats. Segons l'acord del 21 de desembre, havia de passar a ser de caràcter progressiu també amb una durada de cinc anys però havent de destinar algunes hores de feina durant els dos primers anys per justificar el salari. Els darrers tres anys de vida laboral es mantenien amb el cobrament del total del sou sense haver de treballar. S'incloïa també una moratòria perquè els canvis no afectessin les 21 persones que ja es beneficien de les prejubilacions i les que ho van sol·licitar el 2021, així com un règim transitori per a les que ho reclamessin durant l'any vigent i el següent.
Els partits han considerat ara que s'ha de posar fi al model sota la lògica que no es poden confondre els drets adquirits -com reivindiquen els treballadors de la cambra- amb els "privilegis". La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ja va explicar aquest dilluns a TV3 que les condicions s'havien modificat però no eliminat perquè no ha estat fàcil la negociació amb els representants del personal de la cambra. Ara, l'acord assolit per tots els grups, implicarà també una negociació amb els treballadors que es preveu complexa per arribar a un model més sostenible. Mentrestant, però, continuarà vigent la reforma que va ser validada fa un mes. De fet, fonts de la presidència del Parlament expliquen que no serà fàcil revertir la situació.
Fonts parlamentàries argumenten que el canvi de posicionament dels grups, que van votar tots a favor de la reforma fa tot just un mes, es deu a que aquesta votació es va fer sense conèixer els detalls del que implicava. De fet, partits com ERC van assegurar aquest dilluns públicament que a nivell parlamentari desconeixien que es produïen aquests pagaments malgrat que els darrers anys dos republicans han presidit la cambra: Carme Forcadell primer i Roger Torrent després. També el PSC ha argumentat que desconeixien tota aquesta informació, de la qual consideren que haurien de donar explicacions els expresidents dels darrers 12 anys, cap d'ells del PSC.
"Els privilegis no són tolerables a cap institució", ha dit la portaveu socialista, Alícia Romero. Els comuns, per la seva banda, han proposat que l'òrgan de transparència del Parlament sigui extern. Le presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, ha considetat "lamentables" aquestes prejubilacions i ha titllat d'"operació de maquillatge" la reforma aprovada el passat 21 de desembre. La CUP, per la seva banda, considera que, si bé s'ha de posar fi a aquest sistema de beneficis dels funcionaris del Parlament, també s'ha d'abordar la qüestió dels sous dels diputats. Els grups continuen sense posar-se d'acord sobre qui ha d'assumir l'IRPF dels parlamentaris per la regularització de les dietes de representació, que ara tributaran. La CUP i els comuns s'oposen a que s'assumeixi amb diners públics i que s'accepti una rebaixa del sou.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha evitat respondre preguntes concretes sobre la qüestió. Ha apel·lat en tot moment a la "separació de poders", i ha ressaltat que ja s'estan prenent les decisions "adient" per part de Borràs. "No aniré més enllà", ha remarcat Plaja. En una compareixença aquest dilluns des d'Amer, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assenyalar que a la Generalitat no es produeixen casos de funcionaris que cobrin la retribució íntegra sense treballar.
El sistema de prejubilacions es va aprovar l'any 2008 també per unanimitat d'una mesa presidida per Ernest Benach i de la qual també en formaven part membres del PSC, de CiU i d'ICV. Es tracta d'un model que s'ha mantingut intacte fins que la nova secretària general del Parlament i Borràs van portar la proposta de modificació, segons expliquen fonts de la presidència de la cambra que també recorden que el passat mes de juny ja es van regularitzar el triennis.
L'objectiu fixat és negociar amb el personal de la cambra per posar fi a aquest sistema aquest mateix any, però continuarà vigent mentre no s'arribi a un acord i s'estudiarà fins a quin punt es pot retirar a qui ja se n'està beneficiant. De fet, la mesa ha encarregat un informe als lletrats de la cambra per estudiar com s'extingeix l'anomenada "llicència per edat" i també què passa amb les persones que l'havien sol·licitat però que encara no ho reben. Les que ja estan cobrant, admeten fonts de la mesa, difícilment es podran revertir perquè es tracta de "drets adquirits".
La reforma que es va fer fa tot just un mes va ser votada per unanimitat de la mesa, però aquesta mateixa unanimitat aposta ara per fer una nova reforma sota l'argument que en aquell moment no disposaven de totes les dades ni tenien tot el context. De fet, una altra decisió de la mesa ha estat encarregar una proposta perquè l'òrgan de transparència del Parlament sigui més operatiu i independent.
Els pagaments en concepte de llicència per edat suposen 1,7 milions anuals que cobren una vintena de treballadors, entre ells dos exlletrats. Segons l'acord del 21 de desembre, havia de passar a ser de caràcter progressiu també amb una durada de cinc anys però havent de destinar algunes hores de feina durant els dos primers anys per justificar el salari. Els darrers tres anys de vida laboral es mantenien amb el cobrament del total del sou sense haver de treballar. S'incloïa també una moratòria perquè els canvis no afectessin les 21 persones que ja es beneficien de les prejubilacions i les que ho van sol·licitar el 2021, així com un règim transitori per a les que ho reclamessin durant l'any vigent i el següent.
Els partits han considerat ara que s'ha de posar fi al model sota la lògica que no es poden confondre els drets adquirits -com reivindiquen els treballadors de la cambra- amb els "privilegis". La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ja va explicar aquest dilluns a TV3 que les condicions s'havien modificat però no eliminat perquè no ha estat fàcil la negociació amb els representants del personal de la cambra. Ara, l'acord assolit per tots els grups, implicarà també una negociació amb els treballadors que es preveu complexa per arribar a un model més sostenible. Mentrestant, però, continuarà vigent la reforma que va ser validada fa un mes. De fet, fonts de la presidència del Parlament expliquen que no serà fàcil revertir la situació.
Fonts parlamentàries argumenten que el canvi de posicionament dels grups, que van votar tots a favor de la reforma fa tot just un mes, es deu a que aquesta votació es va fer sense conèixer els detalls del que implicava. De fet, partits com ERC van assegurar aquest dilluns públicament que a nivell parlamentari desconeixien que es produïen aquests pagaments malgrat que els darrers anys dos republicans han presidit la cambra: Carme Forcadell primer i Roger Torrent després. També el PSC ha argumentat que desconeixien tota aquesta informació, de la qual consideren que haurien de donar explicacions els expresidents dels darrers 12 anys, cap d'ells del PSC.
"Els privilegis no són tolerables a cap institució", ha dit la portaveu socialista, Alícia Romero. Els comuns, per la seva banda, han proposat que l'òrgan de transparència del Parlament sigui extern. Le presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, ha considetat "lamentables" aquestes prejubilacions i ha titllat d'"operació de maquillatge" la reforma aprovada el passat 21 de desembre. La CUP, per la seva banda, considera que, si bé s'ha de posar fi a aquest sistema de beneficis dels funcionaris del Parlament, també s'ha d'abordar la qüestió dels sous dels diputats. Els grups continuen sense posar-se d'acord sobre qui ha d'assumir l'IRPF dels parlamentaris per la regularització de les dietes de representació, que ara tributaran. La CUP i els comuns s'oposen a que s'assumeixi amb diners públics i que s'accepti una rebaixa del sou.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha evitat respondre preguntes concretes sobre la qüestió. Ha apel·lat en tot moment a la "separació de poders", i ha ressaltat que ja s'estan prenent les decisions "adient" per part de Borràs. "No aniré més enllà", ha remarcat Plaja. En una compareixença aquest dilluns des d'Amer, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assenyalar que a la Generalitat no es produeixen casos de funcionaris que cobrin la retribució íntegra sense treballar.
El sistema de prejubilacions es va aprovar l'any 2008 també per unanimitat d'una mesa presidida per Ernest Benach i de la qual també en formaven part membres del PSC, de CiU i d'ICV. Es tracta d'un model que s'ha mantingut intacte fins que la nova secretària general del Parlament i Borràs van portar la proposta de modificació, segons expliquen fonts de la presidència de la cambra que també recorden que el passat mes de juny ja es van regularitzar el triennis.