“La nova Ana Mato”, “ja tenim una altra Villalobos!”. Aquestes són algunes de les afirmacions que s’estan escoltant aquesta setmana sobre Dolors Montserrat entre dirigents del Partit Popular a Madrid després de la darrera relliscada de la ministra de Sanitat a compte del copagament sanitari. El record de sortides de to i nyaps protagonitzats per dirigents del PP com Celia Villalobos i Ana Mato –totes dues van ser també ministres de Sanitat- empaita ara Montserrat.

La situació política, en què el govern de Mariano Rajoy requereix dels acords amb altres forces parlamentàries al Congrés, no dóna marge per a la improvisació i les polèmiques innecessàries i les declaracions contradictòries de Montserrat han generat un profund malestar a la Moncloa i a Gènova. La "creativitat" d'iniciatives de la ministra que va arribar al govern amb la voluntat de ser "l'accent català" de l'executiu comença a inquietar la cúpula del PP. L'oposició ha olorat la sang i no està disposada a deixar passar l'oportunitat de fer mal. A Montserrat, a partir d'ara, no se li perdonarà res.

Plou sobre mullat. La polèmica sobre el copagament és la quarta patinada de la ministra catalana. En aquest cas, a més, alguns companys de partit li retreuen que hagi volgut jugar amb tacticisme de curta volada a fer-se la “progre” en un moment en què el PP vol mostrar una imatge social. Les primeres declaracions sobre el possible “ajustament” per a les rendes d’entre 18.000 i 100.000 euros anirien per aquí. Però de seguida ha hagut de fer-se enrere. Aquest nyap no és el primer que ha protagonitzat la ministra, i això que, nomenada a inicis de novembre, encara no porta en el govern ni tres mesos.
 
Currículums anònims?

Dolors Montserrat és titular del Ministeri de Sanitat, Igualtat i Serveis Socials. Potser perquè a ningú se li oblidés el seu compromís en contra de la desigualtat de gènere, el desembre passat es va despenjar amb una proposta que va deixar garratibat més d’un, inclòs algun company seu del Consell de Ministres.

Per lluitar contra la discriminació que encara pateixen les dones en els processos de selecció de personal, els curriculums vitae haurien de ser anònims, sense nom ni fotografia. En la seva primera compareixença davant la comissió d’Igualtat del Congrés, Montserrat va anunciar que es proposava elaborar un codi de conducta per assegurar les bones pràctiques en les contractacions. I una de les mesures a estudiar seria aquesta. Imaginar que una empresa contracti una persona sense saber qui és és difícilment imaginable.    

Un Erasmus espanyol?

Montserrat va llançar una altra iniciativa polèmica. El 20 de desembre passat, a la comissió de Sanitat del Congrés, va proposar la creació d’una beca per engegar un Erasmus espanyol, que va batejar com a programa Cervantes. Pel que es veu, l’autor del Quixot serveix pel que convingui.

En aquest cas, es tractaria de possibilitar que estudiants de tercer i quart d’ESO i de batxillerat poguessin estudiar fora de la seva ciutat de residència. En paraules literals de la ministra, que devia pensar en la seva comarca (és de Sant Sadurní d’Anoia), va dir que “un noi de l’Alt Penedès podria estudiar a Burgo de Osma, per exemple”.

El problema és que ella és la ministra de Sanitat i la política de beques depèn de la cartera d’Educació, que té un altre titular, que és Íñigo Méndez de Vigo, que va quedar astorat en escoltar Montserrat. Perquè, més enllà de si la proposta era digna d'estudi, la ministra catalana no la va consultar amb Méndez de Vigo ni amb cap sector de la comunitat educativa.   

Si beus, multarem els pares

Uns dies després, en una entrevista al diari ABC, la ministre es va despatxar amb una altra idea creativa. Explicant la seva voluntat d’elaborar una llei contra l’alcohol en els joves, va apuntar la possibilitat d’imposar una multa als pares en casos de reincidència en el consum de begudes alcohòliques.

Per cert, que en aquesta entrevista ja feia una cosa que ara ha hagut de repetir en el tema del copagament: fer-se enrere. En la qüestió de l’Erasmus espanyol, es desdeia de la beca de l’Erasmus espanyol i afirmava que, en aquest cas, es tractaria tan sols d’un intercanvi voluntari d’estudiants.

Uns dies més tard, el 2 de gener, en unes declaracions a EFE, la ministra tornava a rectificar i, sobre les multes als pares, deia que la llei que es preparava no seria intervencionista i que incidiria en la prevenció, i no pas en les multes.