L'organització havia fet un gran esforç per catalanitzar la manifestació de plaça Catalunya, però se'n ha sortit a mitges. La manifestació era bàsicament castellanoparlant i bastant més espanyolista que les consignes de la tarima, en general moderades i amb una clara intenció de desempallegar-se de falangistes vells i joves rapats. Tot i així, els fatxes clàssics consideraven que aquella era la seva manifestació i s'hi han volgut passejar i exhibir.

De tota manera, també hi havia famílies amb cotxets i una curiosa barreja de joves dels dos extrems socials. Per una vegada, Pedralbes i el Baix Llobregat compartien espai, això sí, sense barrejar-se gaire. I una constatació inesperada: pràcticament no hi havia immigrants. Molt pocs sudamericans, cap àrab, ni un africà.

El català ha quedat reclòs en el bilingüisme de l'organització. Les consignes, a peu de plaça, eren exclusivament en castellà: "Mas dimisión", "Nadie nos engaña, Cataluña es España" o un -molt difícil de corejar- "Bote, bote, bote, separatista el que no bote". A més del "Lo-lo, lo-lo", l'himne d'Espanya.

En definitiva, aquest migdia, l'espanyolisme ha intentar copiar l'estratègia inclusiva de l'independentisme, fins a l'extrem de reclamar un millor finançament per a Catalunya ("quan la situació ho permeti", afegia el manifest). Però la majoria silenciosa no ha respost i la minoria sorollosa tenia massa ganes de cantar el Viva España de Manolo Escobar.