El Parlament arrenca aquest dilluns una setmana d'activitat intensa. Al ple ordinari convocat per dimecres i dijous -ja en zona de perill per la imminent arribada de la sentència del Tribunal Suprem- s'hi suma la moció de censura de Ciutadans contra el president de la Generalitat, Quim Torra. La proposta de Lorena Roldán com a candidata alternativa, però, està destinada al fracàs i obeeix especialment a dues raons: portar la precampanya espanyola del 10-N a la cambra catalana i projectar la imatge de Roldán com a futura candidata de Ciutadans a les eleccions catalanes, encara sense data.

L'encarregat d'obrir el debat serà un representant de Ciutadans que explicarà els motius de la moció de censura. La formació taronja centrarà el discurs en els últims esdeveniments a Catalunya -començant per l'empresonament de set membres dels comitès de defensa de la República (CDR)- i s'encarregarà de fer notar que el PSC s'abstindrà, a diferència del PP, que hi votarà a favor. "Si el constitucionalisme se separa, guanya Torra", asseguraven a finals de la setmana passada responsables de Ciutadans i dels populars. La situació de "violència" a Catalunya, amb el record viu de la tensió viscuda en l'últim debat de política general, apareixerà en la justificació de la moció de Roldán.

La candidata alternativa podrà desplegar sense límit de temps el seu programa de govern, i després serà el torn de la resta de grups parlamentaris. Malgrat que aquest sigui l'ordre establert, l'article 152 del reglament del Parlament estipula que els membres del Govern i el proposant de la moció poden intervenir tantes vegades com vulguin durant el debat. Un cop acabi la intervenció de la candidata, això sí, la sessió s'ha de suspendre com a màxim durant 24 hores. Per tal que triomfés la moció, Roldán hauria d'aconseguir 68 vots a favor, però només en té 40 per l'abstenció del PSC i el vot en contra dels comuns.

La moció de censura de Ciutadans és la quarta que es presenta al Parlament. Les dues primeres van ser contra Jordi Pujol, els anys 1982 i 2001, i la tercera va ser contra Pasqual Maragall, l'any 2005. Aquesta última, però, no es va arribar a debatre a la cambra. L'any 2017, la líder de Ciutadans Inés Arrimadas va valorar la possibilitat de presentar-ne una contra Carles Puigdemont, però finalment no ho va fer. La de Roldán, per tant, serà la quarta que es presenta i la tercera que es debat, i cap de les anteriors ha tingut èxit.