Un dels indicadors del desert intel·lectual en què viuen els partits dinàstics és la tendència, profunda i permanent, de menystenir els ciutadans. PSOE i PP diuen saber què preocupa els electors i què no i, en general, afirmen -amb aire solemne- que les coses importants ja es van decidir el 1978. Des d'aquell any, Rajoy i Rubalcaba es consideren dipositaris, en exclusiva, de la sobirania popular per delegació.
Això té una correspondència als mitjans de comunicació, que també necessiten una certa legitimitat a l'hora de mantenir la seva línia editorial. Els principals diaris han de fer esforços molt visibles perquè els seus lectors no se sentin insultats i per això publiquen enquestes que intenten omplir els buits democràtics del règim. La darrera moda han estat els sondejos que demostren que els ciutadans estan encantats de la vida amb Felip VI, Letizia i les dues nenes.
Però el més significatiu és que hagin desaparegut completament les enquestes que intentaven convèncer tothom que els catalans volien continuar essent plàcidament espanyols. Ja fa temps que cap empresa demoscòpica no té la indecència de donar unes xifres que tranquil·litzin els que gestionen el règim. L'infern és ple d'enquestadors que preguntaven no sé què de tan català com espanyol o més català què el que fos. En definitiva, si volen saber alguna cosa, el 9 de novembre assegura la resposta.
ARA A PORTADA
Publicat el 22 de juny de 2014 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador