Un dels indicadors del desert intel·lectual en què viuen els partits dinàstics és la tendència, profunda i permanent, de menystenir els ciutadans. PSOE i PP diuen saber què preocupa els electors i què no i, en general, afirmen -amb aire solemne- que les coses importants ja es van decidir el 1978. Des d'aquell any, Rajoy i Rubalcaba es consideren dipositaris, en exclusiva, de la sobirania popular per delegació.

Això té una correspondència als mitjans de comunicació, que també necessiten una certa legitimitat a l'hora de mantenir la seva línia editorial. Els principals diaris han de fer esforços molt visibles perquè els seus lectors no se sentin insultats i per això publiquen enquestes que intenten omplir els buits democràtics del règim. La darrera moda han estat els sondejos que demostren que els ciutadans estan encantats de la vida amb Felip VI, Letizia i les dues nenes.

Però el més significatiu és que hagin desaparegut completament les enquestes que intentaven convèncer tothom que els catalans volien continuar essent plàcidament espanyols. Ja fa temps que cap empresa demoscòpica no té la indecència de donar unes xifres que tranquil·litzin els que gestionen el règim. L'infern és ple d'enquestadors que preguntaven no sé què de tan català com espanyol o més català què el que fos. En definitiva, si volen saber alguna cosa, el 9 de novembre assegura la resposta.