La Moncloa creu que la sentència del TJUE «facilitarà» que Puigdemont «rendeixi comptes»
L'executiu considera que la decisió de la justícia europea sobre les euroordres "avala l'ordenament jurídic espanyol"
ARA A PORTADA
-
Complir amb els socis i un pla amb noves eines per frenar la corrupció: l'oferta de Sánchez per seguir Sara Escalera | Bernat Surroca
-
Feijóo trenca amb el PNB i evita el xoc amb Junts: «Sánchez és un polític destruït» Sara Escalera / Bernat Surroca
-
La compareixença de Sánchez al Congrés pel cas Cerdán, en directe: la legislatura està en joc Sara Escalera / Bernat Surroca
-
Estabilitzat en un 90% el perímetre de l'incendi de Paüls, que és l'únic poble encara confinat I. Montagut | X. Llambrich | N. Pinyol | S. Berbís
-
Catalunya ja pateix el pitjor estiu d'incendis des del 2012... i només acaba de començar Arnau Urgell i Vidal | Ona Sindreu Cladera

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Publicat el 31 de gener de 2023 a les 14:29
El govern espanyol ha manifestat el seu "absolut respecte" per la sentència feta pública aquest dimarts pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les euroordres del jutge Pablo Llarena. Així ho ha manifestat la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, després del consell de ministres a la Moncloa. Ha assenyalat que és l'actitud de l'executiu davant de totes les resolucions judicials. La portaveu ha afirmat que la resposta de la justícia europea "avala l'ordenament jurídic espanyol" i "facilitarà que el senyor Carles Puigdemont rendeixi comptes" davant els tribunals espanyols. Aquesta ha estat l'única referència de la Moncloa a la sentència europea.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet pública aquest dimarts al matí una de les sentències clau del trencaclosques judicial de l'exili, la que fa referència a les qüestions prejudicials que li va plantejar el jutge Pablo Llarena el març de 2021, just després que la justícia belga rebutgés l'extradició de Lluís Puig. Els jutges europeus han llegit la part dispositiva de la sentència -la resposta a les preguntes del jutge espanyol-, coneixedors de la transcendència d'una resolució que aborda una qüestió complexa. La sentència és ferma, no es pot recórrer, i té conseqüències directes sobre els exiliats independentistes, especialment sobre Puig, que no té immunitat.
[noticia]252030[/noticia]
La sentència, de 24 pàgines i de la qual n'ha estat ponent el vicepresident del TJUE, Lars Bay Larsen, fa equilibris entre la decisió de l'advocat general de la UE, Richard de la Tour, favorable a Llarena, i les posicions dels exiliats. Els jutges conclouen que un estat membre no pot denegar, en principi, una euroordre per manca de competència de l'òrgan que demana l'extradició -en aquest cas és el Tribunal Suprem- com va fer Bèlgica, si no és una "incompetència manifesta", que ha d'estar acreditada amb una sol·licitud d'informació prèvia complementària a l'autoritat que demana l'extradició. En aquest punt, preval la confiança mútua, però els jutges van molt més enllà i reparteixen noves cartes als exiliats per poder-se defensar en cas de noves euroordres.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet pública aquest dimarts al matí una de les sentències clau del trencaclosques judicial de l'exili, la que fa referència a les qüestions prejudicials que li va plantejar el jutge Pablo Llarena el març de 2021, just després que la justícia belga rebutgés l'extradició de Lluís Puig. Els jutges europeus han llegit la part dispositiva de la sentència -la resposta a les preguntes del jutge espanyol-, coneixedors de la transcendència d'una resolució que aborda una qüestió complexa. La sentència és ferma, no es pot recórrer, i té conseqüències directes sobre els exiliats independentistes, especialment sobre Puig, que no té immunitat.
[noticia]252030[/noticia]
La sentència, de 24 pàgines i de la qual n'ha estat ponent el vicepresident del TJUE, Lars Bay Larsen, fa equilibris entre la decisió de l'advocat general de la UE, Richard de la Tour, favorable a Llarena, i les posicions dels exiliats. Els jutges conclouen que un estat membre no pot denegar, en principi, una euroordre per manca de competència de l'òrgan que demana l'extradició -en aquest cas és el Tribunal Suprem- com va fer Bèlgica, si no és una "incompetència manifesta", que ha d'estar acreditada amb una sol·licitud d'informació prèvia complementària a l'autoritat que demana l'extradició. En aquest punt, preval la confiança mútua, però els jutges van molt més enllà i reparteixen noves cartes als exiliats per poder-se defensar en cas de noves euroordres.
Et pot interessar
-
Política Mor Suso Díaz, històric sindicalista i pare de Yolanda Díaz, als 80 anys
-
Política El cordó sanitari que els agrada
-
Política El PP defensa un canvi de la llei electoral per evitar la «dictadura» de les minories
-
Política Sánchez es juga la legislatura al Congrés
-
Política Tomàs Molina, Natàlia Mas i Joan Ridao: els membres del nou Consell Assessor d'ERC que presideix Cesc Iglésies
-
Política ANC, Òmnium, Alerta Solidària i Irídia demanen al Parlament actuar contra infiltracions policials i l'espionatge