El 1939 van estar a punt d'acabar amb nosaltres. Fins i tot, Javier Nart -poc sospitós de sobiranista... català- em comentava l'altre dia que Himmler va quedar esfereït de la desimboltura amb que l'assassí Francisco Franco es dedicava a la pràctica de la repressió. El 78 molts dels supervivents i els seus fills davant un enemic que flaquejava van signar la rendició definitiva. Ni cap comissió del perdó, ni cap mena de justícia pública o històrica d'un aixecament feixista que va deixar aquest país contaminat pels complexos, per la sang, per la dictadura i per la mediocritat de l'ordeno y mando d'un grapat de capsigranys.
De fet, estem vivint sota el jou de l'únic estat al món, l'únic, que no ha estat ni capaç de demanar una simple disculpa per haver assassinat un president democràticament escollit. I, el que trobo més fort, consentit per la resta d'estats que configuren aquest nyap que en diuen Unió Europea. Per cert, no sé perquè tant parlar i preocupar-nos d'Europa, si al capdavall aquest supraestat deuterocanònic no ha mostrat ni el gest més mínim, ni tant sols per cortesia, per tal que el català sigui oficial a les seves institucions. I encara alguns Mestre Tites creuen que ajudaran al "procés".
A aquestes alçades de la pel·lícula, viure sota el jou impresentable d'un estat que regala diplomes a la División Azul és culpa nostra. Deixem-nos d'hòsties, miraments i xerrameca, -que l'enemic ja les va deixar al 36- i amb les raons que ens acompanyen -que en són moltes i les tenim- anem com un exèrcit a convèncer els que encara dubten. Anem on el mapa ens indica que podríem perdre i expliquem casa per casa qui són aquesta gent que van venir de matinada i encara no han marxat.
Expliquem-los sense embuts, de manera clara i concisa i amb la proximitat emocional que només podem compartir els perdedors, que encara tenim una guerra per guanyar. I quan haurem guanyat serem com els pobles civilitzats, com aquells que no condecoren el nazisme, i mai no farem presoners els que no vam convèncer perquè són i seran dels nostres.
ARA A PORTADA
-
Política Comencen a caminar les columnes de la Diada a Barcelona, Amposta i Girona Neus Climent | Pau Espí Solé
-
-
Política «L'esperança sempre serà més poderosa que la por»: el catalanisme es reivindica davant Rafael Casanova Gerard Mira
-
Política El col·lapse del procés no enfonsa el suport a la independència, que encara té marge de creixement Roger Tugas Vilardell
Publicat el
17 de maig de 2013 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Junqueras avisa del risc de convertir Catalunya en un «búnquer cada cop més petit i aïllat»
-
Política Irene Montero es perfila com la candidata de Podem a les eleccions generals
-
Política Montilla aposta per acords «transversals» del catalanisme per reforçar la unitat de Catalunya
-
Política
Dimiteix un alt càrrec de la delegació del govern espanyol a Ceuta per la polèmica dels avisos del CNI
-
Política
Artur Mas, sobre l'extrema dreta: «Cal parlar amb ells; una altra cosa és arribar a acords»
-
Política
Turull apel·la a la «revolta dels somriures» davant la tensió al Fossar
