12
de novembre
de
2019, 11:49
Actualitzat:
12:43h
Amb els resultats del 10-N encara fumejant i l'independentisme civil agitat pel Tsunami Democràtic i els CDR, els partits catalans miren ja de reüll les pròximes eleccions catalanes. ERC, que s'havia vist abocada a ajornar el seu congrés, posa fil a l'agulla per apuntalar l'estratègia que seguirà els pròxims mesos, on es disposen a consolidar-se com el "pal de paller" de la política catalana per complir amb la seva gran assignatura pendent: aconseguir la presidència de la Generalitat.
Encara amb la incògnita de quin serà el segell del pròxim govern espanyol i en ple bloqueig del conflicte, aposten per seguir fent bandera del diàleg i la via acordada per davant de la de la confrontació. Centraran els esforços en "ampliar la base" de l'independentisme per complir amb la premissa d'Oriol Junqueras de fer "inevitable" el referèndum. Després d'haver guanyat tres eleccions -el 28-A, les municipals del 26-M i el 10-N a Catalunya-, els republicans seguiran onejant el discurs, el de l'anomenat independentisme pragmàtic, que més rèdits electorals els ha donat. L'acció unilateral és la darrera de les opcions que es contempla.
Tres vies per a un sol destí
La ponència política que els republicans sotmetran a votació el 21 de desembre planteja tres opcions per materialitzar un nou referèndum. Aquest supòsit implica considerar que de la votació de l'1 d'octubre no es va poder desprendre un resultat vinculant. El primer dels escenaris recollits al text, publicat aquest dilluns a la nit a la web del partit, seria el d'un referèndum pactat i negociat amb l'Estat. Amb tot, consideren que aquesta via és, per ara, "impossible" per les reiterades negatives de l'estat espanyol, malgrat que deixen clar que no renunciaran a seguir-la reivindicant. "Mai deixarem d'aixecar la bandera del diàleg i de la negociació i d'assenyalar que és l'estat espanyol, independentment del color del seu govern, que ha deixat la cadira buida per massa anys i no té oferta política a fer a Catalunya", sostenen.
El bloqueig del camí dialogat és el que porta els republicans a plantejar dues vies més. De fet, és en la segona en la qual concentraran en aquests moments els seus esforços: la de "forçar" la convocatòria del referèndum, tot seguint la premisa d'Oriol Junqueras de fer "inevitable" la votació. "Això no és altra cosa que combinar la nostra força i acció per aconseguir que l'estat espanyol no tingui cap altra alternativa que avenir-se a pactar una solució democràtica basada en l'autodeterminació", planteja la ponència.
Entre la mobilització constant i les urnes
La pregunta, però, és com generar aquest escenari perquè el govern espanyol es mogui del que els republicans consideren "posicions intransigents i poc democràtiques". El text fa un intent de respondre la pregunta i aposta, en la vessant de l'independentisme civil, per la mobilització constant i, sobretot, per "accions de desobediència civil i de la lluita no violenta". Tot plegat en paral·lel a l'esfera institucional, que hauria de treballar per "enfortir" les institucions catalanes i guanyar terreny a les urnes a partir dels "grans consensos i les complicitats i avals internacionals".
La tercera via és, a hores d'ara, la que menys intenció tenen d'impulsar, que és la del referèndum sense acord. "Malgrat que la nostra prioritat és la via acordada, no podem descartar mai la via de tornar-lo a fer, si pot ser acompanyats de complicitats internacional, però independentment de l'existència de l'acord amb l'estat", diu la ponència. Per tant, aquesta seria la darrera de les opcions si les altres dues fracassen. A diferència de l'octubre del 2017, entenen que aquest escenari es donaria després d'una etapa d'"enfortiment" en què l'Estat seguís enrocat en el no al referèndum.
Tot plegat, amb el supòsit que aquesta "ampliació de la base" permetria aglutinar més suports dins i fora de les fronteres catalanes. De fet, el plantejament de les tres vies respon a l'esperit del document que va impulsar Joan Tardà el passat estiu per intentar condicionar el nou full de ruta. L'exdiputat al Congrés considerava també urgent la convocatòria d'unes eleccions catalanes per propiciar un govern "de front ampli" en el qual hi participessin tant els independentistes com els comuns.
La diagnosi que fan els republicans és que el desllorigador del conflicte ha de començar per recuperar el diàleg amb el govern espanyol i, en paral·lel, seguir musculant-se en base als anomenats "grans consensos de país" per construir majories "més àmplies". De fet, en la seva ponència, lamenten la "incomprensió" d'una part de l'independentisme i critiquen la seva "incapacitat d'interpretar de manera correcta la complexitat i l'heterogeneïtat sociològica de la societat catalana".
Ser el "pal de paller" de la política catalana
Tot i que no mencionen cap partit, queda clar que el dard va adreçat als seus rivals de JxCat. ERC treu pit, de fet, d'haver "conquerit l'espai de la centralitat" política a Catalunya amb aquesta estratègia que, tot i que serà aprovada el 21 de desembre, ja han posat en pràctica en els darrers comicis. "Esquerra Republicana és el pal de paller d'una propera hegemonia de les esquerres catalanes", asseguren. Tota una declaració d'intencions de cara a la pròxima pugna per comandar la Generalitat.
De fet, els republicans avisen que l'antagonisme entre els partidaris i els contraris a l'autodeterminació només es podrà resoldre a partir d'una proposta que no exclogui cap de les parts. "La superació del conflicte en clau democràtica només podrà ser realitat si ambdues veuen integrades les seves aspiracions en la solució", argumenten, i afegeixen que l'independentisme s'ha de comprometre a "no bloquejar" les iniciatives del catalanisme no independentista al mateix temps que, afirmen, cal exigir-los "una actuació idèntica" vers l'independentisme.
Encara amb la incògnita de quin serà el segell del pròxim govern espanyol i en ple bloqueig del conflicte, aposten per seguir fent bandera del diàleg i la via acordada per davant de la de la confrontació. Centraran els esforços en "ampliar la base" de l'independentisme per complir amb la premissa d'Oriol Junqueras de fer "inevitable" el referèndum. Després d'haver guanyat tres eleccions -el 28-A, les municipals del 26-M i el 10-N a Catalunya-, els republicans seguiran onejant el discurs, el de l'anomenat independentisme pragmàtic, que més rèdits electorals els ha donat. L'acció unilateral és la darrera de les opcions que es contempla.
Tres vies per a un sol destí
La ponència política que els republicans sotmetran a votació el 21 de desembre planteja tres opcions per materialitzar un nou referèndum. Aquest supòsit implica considerar que de la votació de l'1 d'octubre no es va poder desprendre un resultat vinculant. El primer dels escenaris recollits al text, publicat aquest dilluns a la nit a la web del partit, seria el d'un referèndum pactat i negociat amb l'Estat. Amb tot, consideren que aquesta via és, per ara, "impossible" per les reiterades negatives de l'estat espanyol, malgrat que deixen clar que no renunciaran a seguir-la reivindicant. "Mai deixarem d'aixecar la bandera del diàleg i de la negociació i d'assenyalar que és l'estat espanyol, independentment del color del seu govern, que ha deixat la cadira buida per massa anys i no té oferta política a fer a Catalunya", sostenen.
El bloqueig del camí dialogat és el que porta els republicans a plantejar dues vies més. De fet, és en la segona en la qual concentraran en aquests moments els seus esforços: la de "forçar" la convocatòria del referèndum, tot seguint la premisa d'Oriol Junqueras de fer "inevitable" la votació. "Això no és altra cosa que combinar la nostra força i acció per aconseguir que l'estat espanyol no tingui cap altra alternativa que avenir-se a pactar una solució democràtica basada en l'autodeterminació", planteja la ponència.
Entre la mobilització constant i les urnes
La pregunta, però, és com generar aquest escenari perquè el govern espanyol es mogui del que els republicans consideren "posicions intransigents i poc democràtiques". El text fa un intent de respondre la pregunta i aposta, en la vessant de l'independentisme civil, per la mobilització constant i, sobretot, per "accions de desobediència civil i de la lluita no violenta". Tot plegat en paral·lel a l'esfera institucional, que hauria de treballar per "enfortir" les institucions catalanes i guanyar terreny a les urnes a partir dels "grans consensos i les complicitats i avals internacionals".
La tercera via és, a hores d'ara, la que menys intenció tenen d'impulsar, que és la del referèndum sense acord. "Malgrat que la nostra prioritat és la via acordada, no podem descartar mai la via de tornar-lo a fer, si pot ser acompanyats de complicitats internacional, però independentment de l'existència de l'acord amb l'estat", diu la ponència. Per tant, aquesta seria la darrera de les opcions si les altres dues fracassen. A diferència de l'octubre del 2017, entenen que aquest escenari es donaria després d'una etapa d'"enfortiment" en què l'Estat seguís enrocat en el no al referèndum.
Tot plegat, amb el supòsit que aquesta "ampliació de la base" permetria aglutinar més suports dins i fora de les fronteres catalanes. De fet, el plantejament de les tres vies respon a l'esperit del document que va impulsar Joan Tardà el passat estiu per intentar condicionar el nou full de ruta. L'exdiputat al Congrés considerava també urgent la convocatòria d'unes eleccions catalanes per propiciar un govern "de front ampli" en el qual hi participessin tant els independentistes com els comuns.
Els republicans critiquen la "incomprensió" d'una part de l'independentisme i la seva "incapacitat d'interpretar de manera correcta la complexitat i l'heterogeneïtat sociològica de la societat catalana"
La diagnosi que fan els republicans és que el desllorigador del conflicte ha de començar per recuperar el diàleg amb el govern espanyol i, en paral·lel, seguir musculant-se en base als anomenats "grans consensos de país" per construir majories "més àmplies". De fet, en la seva ponència, lamenten la "incomprensió" d'una part de l'independentisme i critiquen la seva "incapacitat d'interpretar de manera correcta la complexitat i l'heterogeneïtat sociològica de la societat catalana".
Ser el "pal de paller" de la política catalana
Tot i que no mencionen cap partit, queda clar que el dard va adreçat als seus rivals de JxCat. ERC treu pit, de fet, d'haver "conquerit l'espai de la centralitat" política a Catalunya amb aquesta estratègia que, tot i que serà aprovada el 21 de desembre, ja han posat en pràctica en els darrers comicis. "Esquerra Republicana és el pal de paller d'una propera hegemonia de les esquerres catalanes", asseguren. Tota una declaració d'intencions de cara a la pròxima pugna per comandar la Generalitat.
De fet, els republicans avisen que l'antagonisme entre els partidaris i els contraris a l'autodeterminació només es podrà resoldre a partir d'una proposta que no exclogui cap de les parts. "La superació del conflicte en clau democràtica només podrà ser realitat si ambdues veuen integrades les seves aspiracions en la solució", argumenten, i afegeixen que l'independentisme s'ha de comprometre a "no bloquejar" les iniciatives del catalanisme no independentista al mateix temps que, afirmen, cal exigir-los "una actuació idèntica" vers l'independentisme.
Ponència Política del 28è C... by naciodigital on Scribd