José Manuel García-Margallo, dijous a la Casa Àsia de Barcelona. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

En cas de Declaració Unilateral d'Independència (DUI), Catalunya quedaria automàticament expulsada de la Unió Europea (UE) i "vagant per l'espai sideral durant segles", ha deixat clar aquesta setmana el ministre espanyol d'Afers Exteriors i Cooperació, José Manuel García-Margallo. Implícitament, Margallo ve a dir que Madrid reconeixeria automàticament aquest nou Estat català sorgit a partir d'una simple declaració del president Artur Mas, i a partir d'aquí hi tallaria tot tipus de relacions. De retruc, la UE també reconeixeria Catalunya com a "estat tercer" i l'expulsaria del seu si. Preguntat per Nació Digital sobre aquesta contradicció, respon: "És que Madrid no pot reconèixer aquest Estat català!"

García-Margallo fa temps que ha deixat clar que l'única via per la qual Catalunya pot plantejar-se accedir a la independència és a través d'una DUI, no pas d'una consulta. Però el seu raonament manté implícita una contradicció que ni ell mateix va ser capaç d'aclarir en la seva visita a Barcelona. "La DUI suposaria una Catalunya no reconeguda internacionalment i exclosa de la UE", va afirmar. Si Catalunya es proclama independent i just després queda exclosa de la UE, perquè és l'Estat espanyol l'ens que en forma part, això voldria dir que Madrid hauria reconegut el nou país. En canvi, si l'Estat no reconeix la DUI, Catalunya continuaria sent territori espanyol, motiu pel qual la UE no tindria cap motiu per expulsar del seu si una simple autonomia espanyola. Ara bé, què passaria si, un cop proclamada la DUI, Letònia i Lituània sí que reconeguessin l'Estat català? I si també s'hi sumés Polònia, país numèricament empatat amb Espanya? O si ho fes Islàndia? O Portugal? El conflicte polític, ara sí, passaria a ser supranacional.

L'expert en diplomàcia internacional Albert Pont explica: "Una independència no és res més que una substitució d'un Estat per un altre en la responsabilitat internacional d'un territori i en les seves relacions internacionals." És a dir, per a Catalunya ser independent vol dir que la resta d'Estats deixen de reconèixer el govern espanyol com l'interlocutor vàlid per parlar sobre els assumptes relacionats amb el territori català i passen a reconèixer el govern català com a responsable d'aquest tros de terra. I punt.

Reconeixements inicials

"Si Catalunya accedís a la independència fruit d'una DUI, o fins i tot amb una secessió pactada com Escòcia, com a Estat nou quedaria exlcosa de la UE. Els més de 50 tractats d'associació de la UE deixarien d'aplicar-s'hi de seguida, increement dels costos d'exportació...", va pronosticar Margallo des de Barcelona. Ras i curt, va deixar clar que l'Estat espanyol reconeixeria immediatament el nou Estat català. Però, en preguntar-li-ho, va negar-ho rotundament: "Els articles 1 i 2 de la Constitució diuen que la sobirania resideix en la totalitat del poble espanyol. És a dir, que cada espanyol és titular de cada centímetre quadrat de l'Estat."

Segons Pont, en el moment que Catalunya es proclami independent, "serà clau que en les primeres hores s'aconsegueixin una vintena de reconeixements. Espanya pot demanar a França que no ens reconegui, d'acord. Però té influència sobre l'Amèrica Llatina, sobre l'Àfrica...?", reflexiona.

De fet, el conseller d'Estat francès Yves Gounin té una opinió nítida sobre què passarà en aquest impasse: "Al final hi haurà una doble negociació. Una, a dues bandes, entre catalans i castellans. I, d'altra banda, negociacions multilaterals a 28 o 29, amb els estats europeus, la Comissió i el Parlament. Cal entrar en una via raonable."

"20.000 morts sobre la taula"

Pont té clar que, políticament, l'Estat espanyol pot fer-hi ben poca cosa, en el procés català. "Ho tenim bé. En moment en què Catalunya es proclami independent, començarà a rebre reconeixements, i serà amb els primers estats en què el govern català i tindrà un tracte de tu a tu", pronostica.

Per frenar aquesta situació, Pont només hi veu una possibilitat: "El que s'ha de preguntar al ministre Margallo és si està disposat a posar 20.000 morts sobre la taula. L'única solució que té és aquesta. Estan disposats a arribar fins el final? Perquè aleshores sí que serà un problema internacional."

Margallo, format a Harvard, de tracte exquisit, ni esmenta aquesta possibilitat. Trobant-se com es troba a la Casa Àsia de Barcelona, és conscient que el sudoku té una resolució complicada, més enllà dels informes apocalíptics que presenta el seu ministeri. Repeteix la lletania que la independència de Catalunya és contrària a la Constitució espanyola, però no aclareix què passa en les hores posteriors a una declaració d'independència. Possiblement perquè ni ell mateix no és capaç de preveure-ho. "Espanya no té la capacitat d'amenaçar la comunitat internacional", sentencia Pont.