Navarro, escortat per Balmón, Núria Marín i Dani Fernández. Foto: Q.S./NDLes aigües del PSC baixen nervioses en el joc de declaracions i contradeclaracions per l'agenda nacional de la política catalana. Mentre que un sector més porós a parar l'orella a fermar una agenda nacional si el pacte fiscal fracassa, com Montserrat Tura, Joaquim Nadal, el col·lectiu Avancem o Trobades Ciutadanes, la família més fidel al PSOE comença a emetre avisos que no els faran combregar amb pedres de molí.
Amb la vista posada en un virtual fracàs del pacte fiscal, els homes forts de l'aparell com Antoni Balmón, autèntic lloctinent del primer secretari Pere Navarro, com el senador José Montilla o el primer secretari del PSC Miquel Iceta, intenten articular intel·lectualment el front que lideri un "no"
Montilla va ser el primer que va cridar a files per si hi havia algú que badava. En una entrevista a TV3 emesa a finals de juny ja advertia que assegurar que el pacte fiscal solucionaria els problemes era "enganyar la població" i que "la clau de la caixa era inconstitucional". Un punt de partida que va servir per a mida que va anar avançant la negociació els socialistes s'esmercessin a dir que Catalunya no tenia drets històrics per assolir el concert.
Però els darrers dies d'aquesta setmana, Balmón i Iceta, han enviat sengles missatges a la parròquia menys catalanista del PSC i en dos mitjans molt concrets. L'alcalde de Cornellà va instar el president Mas a dimitir si fracassa el pacte fiscal. En declaracions a la Cadena Ser aquest dijous, Balmón va recordar que el Pla B d'un pacte fiscal condemnat al fracàs és dimitir com va fer Juan José Ibarretxe amb el seu pla per convertir Euskadi en un estat lliure associat. "La història ja ha parlat per ell: el Pla Ibarretxe. I el pla Ibarretxe va fracassar. Jo només li demano que en aquesta reedició, quan fracassi, tingui la mateixa coherència que va tenir Ibarretxe, que és dimitir i no convocar eleccions. Són moments d'afrontar les responsabilitats i no de diluir-les en camins que no van enlloc", va proposar Balmon.
Per altra banda, i des de l'ABC, el president de la Fundació Campalans i portaveu del PSC al Parlament, Miquel Iceta, aposta per convertir la socialdemocràcia del seu partit en el garant de la unitat espanyola. En un article titulat "Tasques prioritàries" compara la situació de l'economia amb la situació política. "L'abisme creixent entre les economies real i financera resulta letal, i els socialdemòcrates hem d'evitar els efectes perniciosos d'aquesta fractura. Com hem d'evitar també la divisió dels pobles d'Espanya i d'Europa a través d'una via federal, en la que la identitat i llibertat de cadascú trobin en el respecte de la resta la millor manera de conviure junts per poder escometre un ambiciós projecte comú de progrés i solidaritat".
De fet, aquestes tres opinions compartides per una part important de la direcció, fins i tot, pel primer secretari-, situen el PSC com un dels constructors intel·lectuals d'un virtual front del "no" quan aparegui l'únic Pla B just després que Espanya tanqui la porta al pacte fiscal en la línia del concert. En qualsevol cas, com admetia a Nació Digital, l'ex secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, el "PSC mai no assumiria un discurs independentista perquè no era independentista malgrat fos aquest el clam majoritari de la societat catalana".
Les altres vies de fugides
La divisió dels socialistes en aquest camp es veu ampliada per la constitució del sector Avancem que obre, suposadament, les portes a sobiranistes i federalistes desencisats, liderat per Joan Ignasi Elena, i a les "Trobades Ciutadanes" on vells llops de mar com Martí Carnicer, Maria Badia, Dani Font o Antoni Castells parlen obertament d'estar preparats per un procés de secessió espanyola quan Espanya digui no al pacte fiscal. De fet, fins i tot, la Fundació Campalans organitzava una jornada clínica sobre el dret a decidir i l'autodeterminació, tot deixant postures teòricament molt obertes.
Com a eclosió d'aquestes disfuncionalitats internes, Ernest Maragall va votar contra la consigna del partit en el pacte fiscal, i Daniel Fernández, camarlenc de Navarro, li va enviar una missiva convidant-lo a dimitir de diputat i no fer nosa. Una mala maror que va obligar el president del grup parlamentari del PSC, Quim Nadal, i d'altres velles glòries, a sortir a la palestra i recordar que una desena de diputats -el PSC en té 28- haguessin fet com l'exconseller d'Ensenyament.
