El debat per l'aprovació de la modificació de l'actual llei per erradicar la violència masclista al Parlament d'aquest dijous s'ha vist esquitxat per la polèmica entorn de la futura llei trans que es vol debatre al Congrés. En un mimetisme amb les tensions al govern de coalició entre Unides Podem i determinats sectors del PSOE pel reconeixement de l'autodeterminació de gènere, la iniciativa catalana -impulsada pels comuns- d'introduir determinats canvis en la norma 5/2008 per blindar la protecció de les dones transgènere davant les violències masclistes ha aixecat polseguera a la cambra. En especial per part del PSC que, tal com ha anunciat la diputada Beatriz Silva durant el seu torn, mantindrà les seves esmenes a davant la votació d'aquest divendres.

El projecte de llei pretén que totes les dones transgènere s'hi puguin acollir independentment de si han completat o no el canvi d’identitat legal, cosa que pot trigar anys. "Vol garantir els drets d'aquelles dones a qui volen prendre la veritat de les seves vides: les dones trans. Amb hormonació o sense, amb operació o sense, sense informe psiquiàtric", ha reivindicat la diputada d'ERC, Jenn Díaz, que ha afegit, en una clar resposta a les crítiques de determinats sectors trasnexcloents, que es tracta de "drets fonamentals reconeguts per l'OMS i el Tribunal Constitucional, que no forma part del lobby queer". 

L'eliminació del requisit del diagnòstic de disfòria de sexe o bé el sotmetiment a un procés d'hormonació de com a mínim dos anys és una reivindicació del col·lectiu que queda recollida en l'actualització de l'article 70 de la proposició de modificació de la norma. A més, també pretén superar la trava que genera el marc normatiu estatal que encara no permet fer el canvi registral (és a dir, canviar la identitat al DNI) sense aquests dos requisits, i que Catalunya ja va deixar enrere amb l'aprovació de la llei LGTBI del 2014.
[noticiadiari]2/211677[/noticiadiari]

És precisament aquest encaix de les dones trans dins de la llei contra la violència de gènere i la inclusió del concepte diversitat de gènere -amb la menció de les persones no binàries al preàmbul del text- el que ha provocat topades dins i fora de l’hemicicle. Dins, amb les reticències i matisos per part del PSC i el PP, i fora, amb les càrregues des de les tribunes i les xarxes socials per part de determinats sectors del feminisme que ho consideren una “desnaturalització dels drets de les dones”.

Unes crítiques que provenen dels mateixos ambients i beuen d’una lògica semblant a les que defensen que el reconeixement del dret a l’autodeterminació de gènere és un “esborrat de dones”. Respecte a aquest últim aspecte, la diputada dels comuns Susanna Segovia no ha tingut pèls a la llengua i ha remarcat que es tracta d'un "debat fals"."És un debat fals dir que la inclusió de les dones trans és una amenaça per les dones i que no es pot donar", ha defensat des del faristol. 

L'article 70 en qüestió de la llei aprovada el 2008, entén les dones trans des de l'etiqueta transsexual i estableix els requisits de l'informe de disfòria de sexe i l'hormonació. El canvi que ara s'hi ha introduït és el de passar a parlar de "dones transgènere", ja que s'entén com a concepte més ampli que abraça tant aquelles que s'han sotmès a intervencions quirúrgiques com les que no, i el de "diversitat de gènere".

Uns matisos que els socialistes no acabaven de veure clars, sobretot perquè mentre en el preàmbul de la llei se segueixi mantenint la referència a les persones no binàries, entenen que també se'ls contempla en una norma que precisament parla de violències contra un gènere concret: les dones. "Creiem que les violències que sofreixen les persones no binàries són violències que s'han de combatre des dels drets LGTBI o de la llei d'igualtat de tracte, i mantenim l'esmena a què sigui eliminat del text", ha explicat Silva durant la seva intervenció.

Una postura que ha xocat frontalment amb l'esgrimida per la diputada de Ciutadans, Munia Fernández, que ha defensat que la llei "reconeix la protecció de totes les dones, siguin cisgènere o transgènere, així com les persones no binàries, respectant la diversitat de gènere". 

L'altre aspecte que han defensat amb vehemència tant des d'ERC, comuns com Ciutadans, i que ha col·lidit amb els socialistes, és la incorporació de l'especificació del concepte "transgènere" a l'objecte de la llei 5/2008 a l'apartat 2 de l'article 2. I per tant, passa de parlar de "dones, nenes i adolescents" a especificar "dones, nenes i adolescents transgènere". Aquesta puntualització respecte a les dones trans a l'inici de la norma, és, entre altres motius, el que fa que el PSC arrufi el nas. En aquest sentit Silva ha defensat que hi mantindran la seva esmena perquè creuen que la definició original "s'ajusta més a l'esperit legal de la llei, sense posar-hi etiquetes". Mentre que Fernández pel contrari ha reivindicat aquesta menció com a necessària "perquè cap govern trànsfob pugui interpretar lliurement la llei i deixar-les fora".  

D'aquesta manera el debat ha transcorregut com si des de dins de l'hemicicle tots sentissin la fressa de les friccions que s'han generat a Madrid amb la polèmica pel reconeixement del dret a l'autodeterminació de gènere, però ningú comentés el soroll malgrat que aquest hagi enterbolit el debat de ple. Un determinat sector del PSOE ja ha mostrat en diverses ocasions la seva oposició a la iniciativa liderada des d'Unides Podem per la ministra d'Igualtat, Irene Montero. Com va ser el cas del document intern que circulava entre alguns militants socialistes i que tenia per títol "Arguments contra les teories que neguen la realitat de les dones". O bé les recents declaracions del primer secretari del mateix PSC, Miquel Iceta, a Ràdio4 on assegurava que "una dona transsexual és una dona i una dona transgènere se sent dona". Una afirmació que no ha agradat gens al col·lectiu.

Així i tot, el PSC no ha estat l'únic que ha tingut objeccions durant el debat final sobre la modificació de la llei. Malgrat haver adoptat un perfil més baix i no haver fet una menció explícita a la qüestió, el diputat del PP Manuel Reyes sí que ha avisat que mantindran vives 28 esmenes de cara la votació de demà. A més ha estat molt crític amb la urgència amb què s'ha tramitat el document. Fet que en el qual han coincidit totes les formacions, inclosos els comuns, que haurien volgut tenir més temps per debatre millor determinats aspectes, com el de diversitat de gènere. Ara bé, més enllà d'aquestes al·legacions, tant populars com socialistes, han insistit a mostrar el seu suport a la major part de l'articulat de la llei. Motiu pel qual es compta en què no hi hagi problemes a l'hora d'aprovar-la a la votació de demà i com a molt s'espera l'abstenció en determinats aspectes per part de PSC i PP, mentre que la resta de formacions (ERC, comuns, JxCat i Ciutadans) sí que estaran a favor.

La reforma de la llei 5/2008 també pretén saldar comptes pendents de fa temps com ara reconèixer la violència institucional -per exemple quan uns policies facin gràcia o menystinguin un cas de violació- i inclourà la violència digital, que fa referència a l'assetjament i vexació a través d'internet. En ambdós casos també hi havia hagut debat de si eren enteses com a àmbit de violència o forma a través de la qual s'exerceix aquesta. Finalment la institucional només està contemplada com a àmbit on es dona mentre el digital sí que és entesa amb les dues excepcions.