Primer havia de ser aquest divendres al matí, després es va desplaçar a dilluns -últim dia de juliol- i finalment no serà fins a finals d'agost o principis de setembre. El contingut de la llei de transitorietat jurídica, la norma que ha de regir el país en cas que el "sí" s'imposi en el referèndum de l'1 d'octubre, està tancat amb pany i forrellat i només el coneixen una selecta minoria de dirigents. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, és un d'ells, i els seus plans passaven per explicar la norma "a finals de juny o a principis de juliol", però el calendari s'ha anat allargant. Per què? Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, el PDECat ha pressionat per tal de diferenciar el registre de la llei del referèndum -dilluns- i la llei de transitorietat.

No serà fins a mitjans d'agost, segons aquestes fonts, que es detallarà la data exacta de presentació i registre de la norma transicional. Aquesta és una de les qüestions que s'ha tractat en diverses reunions celebrades al Parlament en els últims dies aprofitant el ple, algunes de les quals -amb Puigdemont al capdavant- han servit per tancar el calendari, segons va avançar l'Ara. En d'altres també hi han participat els arquitectes de la desconnexió, com ara Carles Viver i Pi-Sunyer i Josep Maria Reniu, que són dos dels autors intel·lectuals de la desconnexió. La transcendència dels propers passos ha fet que en aquest ple s'hi hagin pogut divisar membres de l'estat major del procés, com és el cas de Xavier Vendrell, exconseller d'ERC, i de l'aparell comunicatiu de la Generalitat.

[blockquote]Carles Viver i Pi-Sunyer i Josep Maria Reniu, principals arquitectes de la desconnexió, han participat en reunions aquesta setmana aprofitant l'últim ple del Parlament de la temporada[/blockquote]
De totes les reunions al Parlament n'ha sortit el consens de calendaritzar la transició a partir de mitjans d'agost, també amb el beneplàcit de les entitats sobiranistes. "Ara només toca parlar de referèndum, no de la desconnexió", reflexiona un alt dirigent del PDECat consultat. "Ells ni tan sols la volien presentar públicament", destaca un membre de la direcció parlamentària de Junts pel Sí. "Ha estat una negociació llarga. Hem canviat unes cent vegades el que ja havíem acordat", ressalta un tercer dirigent consultat. En tot cas, existeix consens a l'hora d'afirmar que ERC i la CUP preferien explicar ja el contingut de la llei de transitorietat per resoldre dubtes sobre les implicacions de l'1-O.

En privat, la CUP ha advertit que per ara està d'acord amb traslladar a mitjans d'agost la fase resolutiva del cas, però que no acceptarà més dilacions. "No els faria res registrar ells la llei si Junts pel Sí no acaba de fer el pas", sosté un coneixedor de la situació. De moment, però, els dos grups independentistes han exhibit unitat aquest divendres amb tots els diputats signant la norma del referèndum. Només s'han abtingut de fer-ho els membres de la mesa de la coalició independentista -Carme Forcadell, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet-, per mantenir una certa distància institucional. Són els qui hauran d'admetre a tràmit la llei en la reunió de la mesa del 16 d'agost.

El contingut de la llei de transitorietat, tancat

Les negociacions de les últimes setmanes han evidenciat diferències estratègiques. "No és una qüestió de discrepància política", apunten fonts coneixedores de la negociació, que minimitzen el debat a qüestions formals. Subratllen que els dubtes no provenen només de la direcció del PDECat sinó també de veus independents de Junts pel Sí. Segons aquestes mateixes fonts, només la CUP defensa de forma unànime l'aprovació de la principal norma de desconnexió abans de l'1 d'octubre. Es tracta de concloure si accelerar els passos "suma" o "expulsa" de la consulta determinats sectors de població.

En el que finalment hi ha acord -malgrat en les reticències expressades en les negociacions- és en la necessitat de registrar, tramitar i explicar el corpus legal de la desconnexió prèviament a la consulta de la tardor. "S'ha d'ensenyar segur", exposen fonts presents en les reunions. I quin és el calendari que preveuen Junts pel Sí, la CUP i les entitats sobiranistes? La presentació de la principal norma de la desconnexió no es faria fins a finals d'agost o principis de setembre. Tot i que inicialment s'havia explorat la possibilitat de fer coincidir dilluns el registre de la llei del referèndum i la presentació de la llei de transitorietat, el sobiranisme polític i civil vol posar el focus en el referèndum per una qüestió d'"oportunitat comunicativa".

[blockquote]El sobiranisme polític i civil pretén treure rendiment a l'ofensiva de l'Estat:  dilluns només posarà el focus en els tràmits de la llei del referèndum[/blockquote]
Es tracta, segons les fonts consultades, de treure rendiment a l'ofensiva judicial i policial de l'Estat, vehiculada en els darrers dies. El Tribunal Constitucional es reuneix dilluns per resoldre si accepta a tràmit el recurs de la Moncloa contra la reforma del reglament del Parlament per tombar la desconnexió exprés. Fonts de Junts pel Sí insisteixen que la llei del referèndum "es votarà en tots els escenaris" tot i els recursos.

Més enllà de les discrepàncies estratègiques o de la confecció del calendari, les negociacions de les últimes dates han servit per assolir un acord en el contingut de la llei de transitorietat. "El contingut està del tot tancat", exposen les veus consultades per aquest diari. Fins ara se n'han mantingut en secret tots els detalls. Només en va transcendir el 29 de desembre passat que l'articulat està dividit en nou apartats, que en l'apartat de drets i deures s'hi garantiran les pensions i que el text fixa que Catalunya es constituirà en una "República de dret, democràtica i social" en el cas que guanyi el "sí" al referèndum.