Tota aquesta polèmica a l'entorn de la (no) llicenciatura de Joana Ortega podria servir d'alguna cosa pràctica com, per exemple, que es regulés d'alguna manera raonable la forma de presentar els currículums dels polítics. Hi hagut textos hilarants d'algun conseller dels governs anteriors que han convertit un conductor de furgoneta en un "tècnic de transport nacional i internacional". D'altra banda, s'ha abusat d'això dels "estudis de..." fins a la ximpleria.

És més, hi ha polítics que s'atribueixen -verbalment, això sí- anys de treball en empreses on no els han vist mai el pèl. I, en general, la majoria acostumen a sostenir, amb aplom i contundència, que ells a l'empresa privada guanyarien molts més diners, tot i que, sospitosament, defensen el càrrec com la vida pròpia.

Joana Ortega no serà millor o pitjor vicepresidenta per les dues assignatures que li falten, ningú no la jutjarà per això. És més, personalment la tinc per una persona capaç i no gens sectària. I el cas és que, es miri com es miri, ha estat el primer càrrec institucional que s'ha disculpat per un currículum, diguem-ne, creatiu. Per alguna cosa es comença.