La sobirania ja no la tenen els estats, sinó les empreses. Amb aquesta premissa arrencava el col·loqui "Sobiranies i transformacions socials", que ha acollit el centre de cultura popular La Violeta de Gràcia. "Les decisions importants no es prenen al Parlament, sinó als despatxos dels edificis negres de La Diagonal", deia precisament l'exdiputat cupaire David Fernàndez, un dels tres ponents, al costat del professor i exconseller Joan Manuel Tresserras i el politòleg Joan Subirats. Quin sentit té llavors crear un estat nou en aquest procés de globalització i de crisi dels estats nació? Tresserras ho tenia clar: "Necessitem un estat per homologar-nos a la resta i, a més a més, hem de crear-ne un radicalment diferent i socialment més just”.

Segons el professor, per aconseguir la ruptura amb l’estat espanyol només hi ha un camí: la transversalitat. "La revolució democràtica que necessitem ha d’aglutinar el 15-M i el procés independentista”, ha destacat Tresserras. "Quan hi hagi noves eleccions, hi haurà dues majories: una d’independentista i una altra d’esquerres. Només podrem enfrontar l’Estat i guanyar-lo amb una amplíssima revolució”, ha afegit. L’exconseller també ha negat que el procés català el pilotin les classes benestants: "La burgesia catalana no té un projecte polític des del noucentisme i són els treballadors qui s’han posat al capdavant d’aquest canvi”. 

Per al catedràtic en ciència política Joan Subirats, vinculat al projecte dels "comuns", el protagonisme de les classes treballadores en el procés català s'entén pel "procés de despossessió, de misèria" que s'ha produït paral·lelament, així com els efectes que ha produït la mercantilització de l’economia. En aquesta crisi de model econòmic, el procés constituent i el nou repte que presenta la creació d’un estat és una “oportunitat, un refugi democràtic que a molts altres indrets no tenen”, argumentava Fernàndez.